La secció quarta de l’Audiència Provincial de València ha condemnat a un home a complir dos anys de presó per omplir d’enderrocs i de terra vegetal una superfície de la Marja de Tavernes de la Valldigna.
D’aquesta manera, el tribunal valencià estima un recurs interposat pel ministeri fiscal contra la sentència dictada per un jutjat penal, en la qual s’absolia a aquest home d’un delicte contra el medi ambient en estimar que no va quedar concretada de forma detallada l’alteració que van poder causar les actuacions al terreny.
L’Audiència, després d’estudiar el recurs de Fiscalia, decideix revocar la resolució del jutjat i condemnar a l’home a complir dos anys de presó per un delicte contra l’ordenació del territori, i a pagar una multa de 7.200 euros.
Així, segons consta com provat en la nova resolució, l’acusat, a través d’una empresa de la qual era representant i soci, va realitzar, durant els anys 2002 a 2004 apilament d’enderrocs i terra vegetal sobre una superfície de, almenys, 13 hectàrees, situada en el polígon 503 del terme de Tavernes. Amb açò, l’home va efectuar un recrescut d’almenys un metre sobre la totalitat d’eixa superfície respecte al seu estat anterior.
El terreny es trobava inclòs dins del Catàleg de Zones Humides de la Comunitat Valenciana, aprovat per acord del Govern valencià en 2002, i pertanyia a la Marjal i Estany de la Ribera Sud del Xúquer. Prèviament era terrè dedicat al cultiu de taronger.
L’home va executar aquests treballs mancant d’autorització administrativa i, com a conseqüència, va afectar a les característiques ecològiques i paisatgístiques de l’entorn, tal com es va detallar en un informe elaborat per un perit.
L’Audiència decideix admetre el recurs de Fiscalia i revocar la sentència del jutjat en entendre que en l’escrit d’acusació es descrivien “perfectament” les obres que entenien vulneradores, atès que descrivia les parcel·les en les quals es duien a terme i en què consistien, “obres en l’existència de les quals de cap manera qüestionava la sentència”, manté.
Així, recorda que el ministeri fiscal va al·ludir al fet que l’actuació de l’acusat va alterar substancial i severament la naturalesa dels terrenys, així com de les seues característiques ecològiques i paisatgístiques, eliminant irreversiblement dels terrenys transformats les característiques ecològiques que van portar a la seua inclusió en la zona humida protegida, amb el consegüent perjudici per a la fauna i flora naturals.
Amb tot, el tribunal conclou que les obres en qüestió, tant per la seua extensió com per la seua incidència en l’ecosistema, van determinar una “greu” alteració del medi ambient. I recorda el fet que les mateixes es van practicar sense obtenir cap tipus d’autorització administrativa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada