9 D'OCTUBRE: CONTES I CIRC

Article de Marc Cabanilles

El 9 d'octubre de 2012 res va passar en Simat, i per  tant no hi ha res que explicar. Però per a obrir debat i atès que  no solament no hem avançat, sinó que anem per a arrere, com els crancs,  tornem a publicar este article que ja va ser publicat en Levante-EMV a l'octubre del 2008.

És una miqueta llarg, però per a qui tinga interès, açò no serà cap problema. A qui no li interesse, simplement no cal llegir-lo.

Per a expressar la meua opinió, he preferit esperar al fet que passara l'empatx de les celebracions del 9 d'octubre i del naixement de Jaume I.

Unes celebracions repletes de declaracions buides, innòcues, insulses, intranscendents i absurdes, llançades tant des del poder com des de l'oposició:

“afrontar el futur amb més força” (president de la Generalitat)

“9 d'octubre, el nostre dia” (presidenta de les Corts)

“junts enfront de les dificultats” (alcaldessa de València)

“construir una nova societat” (president de la Diputació)

“cap al futur” (secretari del PSPV)

Veient-los com actuen en el dia a dia, de que parlen?, a què es refereixen?, Què tenen en ment de debò, quan il·luminen semblants primícies?, Quants assessors hauran necessitat per a elaborar estes ambigüitats?

Unes celebracions àmpliament manipulades, que em causen profunda tristesa i indignació pel fet que se'ns intente ocultar, referent al naixement del poble valencià, una (gran) part de la història anterior a la conquesta de València per Jaume I en 1238.

Les gents que habitaven Madina Balansiya (el nom de València en àrab), vivien ací des de segles. No provenien del nord d'Àfrica, ja que portaven diversos segles naixent, treballant i morint en aquesta terra, i dic jo, que açò els donava, almenys, els mateixos drets que els pobladors que van arribar amb Jaume I.

És de sobres conegut, que des de mitjan segle XI, Madina Balansiya, va conèixer una etapa de gran florida cultural, econòmica, demogràfica i cultural. No eren uns bàrbars els qui ací habitaven quan va arribar Jaume I. Era una població amb una alt potencial agrícola, artesà i mercantil.

Des del meu humil punt de vista, no entenc tantes lloances a Jaume I, doncs l'única cosa que va fer va ser instaurar l'ordre feudal que predominava en tots els regnes cristians, amb una societat estructurada segons els cànons de l'època: El rei, els nobles, l'església, els burgesos i artesans i per sota de tots, la plebe rural i agrícola.

No dic que la societat àrab fóra millor, doncs també tenien la seua elit governant, les seues guerres entre taifes i, com no, la seua llei islàmica no menys rígida que la catòlica.

Però d'ací a oblidar tot quant van aportar segles i segles de cultura àrab, juntament amb fer voler veure que tot el que va fer Jaume I, ho va fer amb la vista posada en l'autonomia que anàvem a tenir en el segle XX, va un abisme. Encara que no crec que siga un disbarat, sinó més bé la típica maniobra engegada pels estaments oficials, per a, com en tantes altres coses, fer-nos creure allò que no és.

No he vist a ningú, ni progressista ni conservador, que enfocara tota aquesta megalomania, des de l'òptica que si Jaume I va fer el que va fer en fundar el regne de València, va ser per a llevar-se de damunt a moltíssims nobles que li feien ingovernables els territoris de la Corona d'Aragó.

Amb el “Repartiment” i els “Furs”, Jaume I va intentar evitar el que ja li estava passant a Catalunya: Que la noblesa adversa (el poderós comte d'Urgel, entre uns altres), li fera la vida impossible en l'administració del nou territori conquerit, i va tallar d'arrel les temptacions que aquesta noblesa, tant laica com eclesiàstica, tenia per a imposar al rei, les seues regles i preferències sobre com administrar el territori.

Així doncs, i al meu entendre, no tinc gens que agrair (tampoc que retraure) a Jaume I.

Va fer el que va fer per conveniència pròpia, imposant als “valencians” que ací vivien des de fa segles unes normes, uns costums, una cultura i una religió que els eren totalment estranyes.

Va fer el que al llarg dels segles han intentat fer tots els reis: Amb l'excusa de la religió, aconseguir reunir un imperi com més gran millor, per a repartir-ho entre els seus fills o amics i d'eixa forma, perpetuar la seua estirp en les millors condicions possibles (igualet, igualet que fan ara els borbons).

Com qualsevol bon rei que es precie, va faltar a la seua paraula donada als vençuts, molts dels quals es van veure obligats a exiliar-se al nord d'Àfrica, uns altres van ser venuts com a esclaus, i van ser saquejades i repartides les seues propietats.

En totes aquestes celebracions i homenatges, no s'ha sentit una sola crítica a l'actuació real, ni una sola paraula que faça referència al que existia abans de l'arribada de Jaume I. Sembla que el rei no solament va portar religió, cultura, lleis, etc., sinó que va haver de portar-se fins i tot la terra que va conquerir, doncs sembla que no existia res abans de la seua arribada.

Tots els fastos i fanfàrries que hem hagut de suportar aquests dies (en el carrer, en la televisió, en els periòdics, en les escoles), no són més que un intent descarat, bast i irrespectuós amb una part de la societat, de fer veure que la cultura “blanca i cristiana” és superior a les altres.

El que siga o deixe de ser el poble valencià, és fruit d'un procés molt més complex, ric i variat del que ens volen fer veure els acaparadors del poder, sempre intentant redirigir el pensament col·lectiu, cap a un model de societat molt concret.

Sempre intentant fer-nos creure, que el que tenim, millor ni tocar-ho, perquè és perfecte, i per tant qualsevol altra cosa seria pitjor.

Sempre decidint per nosaltres sobre que hem de celebrar, que hem de pensar, que hem de conèixer, que hem d'oblidar.

Jo dimitisc del 9 d'octubre mentre tinga aquest sabor ranci, mentre continue esta falta de reconeixement cap a totes les cultures que al llarg dels segles han fet que siguem com som, mentre no hi haja la més mínima autocrítica de com s’han fet algunes coses, mentre es vaja retardant intencionadament el diàleg franc i sincer amb altres cultures.

Avui ja res es debateix, ja res s'argumenta. Tot s'ha convertit en un gran conte, en un luxós teatre, en una gran carpa de circ. Una situació que ja fa anys, ens va advertir un altre il·lustre exiliat, León Felipe: “Ens tracten de dormir amb contes”. I ho estan aconseguint, afegiria jo.

Amagar i camuflar d'aquesta forma la història, en el millor dels casos demostra una gran incultura. Però tement-me el pitjor, allò que es veu, és el menyspreu i la falta d'interès per la integració de col·lectius humans amb altres idees, altres cultures, altres religions, altres llengües.

I ja com a aclariment final, dir que si algú té la temptació de voler veure en aquest article, un problema de banderes, regnes o llengües, és que no ha entès res o que porta molt males intencions (polítiques, clar).

És molt més senzill. Es tracta d'un problema d'integració, cultura, respecte, transparència històrica i sobretot, de pensar per un mateix amb sentit comú.