El missatge de Cap d'Any d'Arc Iris es centra en parar compte de que dilluns 1 de gener podrem dir ja que l'any que ve hi ha eleccions. Entrem, doncs, en any electoral, eixes dates a les que els governants li tenen pànic, i en les que s'ha de donar compte si allò promés o els objectius fixats es corresponen amb la realitat del 2018. Els esbossos, les maquetes, els plànols i les paraules queden enrere, ara es reclamen coses tangibles.
Arc Iris llança la pregunta de si tenim un model, una ruta diferent de la que teniem fa quatre, huit, dotze, setze o vint anys, i la pregunta la deixem en l'aire mentre insistim en una realita que cap any electoral podrà remeiar: la indisimulada discriminació del Govern del Botànic cap a Simat amb la complicitat del Govern del Musical, aquell que es va presentar després de les eleccions del 24 de maig de 2015 al saló d'actes de la Societat Unió Musical, inclosa una comissió de seguiment del pacte que suposem s'haurà constituït i reunit.
S'han destinat cent vegades més diners a buscar fòsils de dinosaure a Morella que a mentenir un mínim de pols vital al voltant de l'antic monestir de la Valldigna. La discriminació perpètua i sistemàtica de Simat per part de l'actual Consell és una cosa que de segur els simaters no oblidaran quan a meitat de 2019 hagen de triar de nou els seus representants municipals i autonòmics.
BON 2018.
