LA VALLDIGNA 2011: CONCLUSIONS

Des d'aquestes pàgines volem agrair l'interès d'alguns dels nostres lectors per fer-nos arribar (arciris_simat@yahoo.es), les seues aportacions al debat. Els uns per dir-nos avorrits, els altres per fer públiques unes quantitats (amb el seu nombre de factura), corresponents a l'any 2008 i que demostren el fàcil i alegre que és jugar amb diners aliens. Més val tard que mai.

Unes quantitats que haurien de fer pensar als responsables i plantejar-se el celebrar el dia de la nostra terra d'una altra manera, amb altres objectius, amb imaginació, amb un rerefons més cultural, solidari o reivindicatiu.

I hauria de ser més cultural perquè hauríem de ser capaços de posar en valor el nostre patrimoni, les nostres cançons, els nostres menjars, el nostre paisatge, el nostre caràcter, els nostres costums, ...

I hauria de ser més solidari perquè hi ha molta gent que ho està passant mal (es veien poques compres en els llocs del mercat medieval) i no podem fer com que gens passa.

I hauria de ser molt més reivindicatiu perquè sentint els discurs oficial o l'arenga en l'acte de les torxes, sembla que l'únic problema de la nostra Valldigna és que no podem veure la TV3. Està bé criticar la intolerable censura de la TV3, però on queda la corrupció dels uns i els altres, on queda la reforma laboral, on queda la falta de treball, on queda l'assalt a les pensions, on queda el deteriorament de l'educació, on queda la privatització de la sanitat, on queda la referència a l'alta tensió, que ja sabem que està instal·lada però que els seus efectes estan encara per conèixer.

Tan poc preocupen aquests problemes que ni tan sols mereixen una línia en el discurs?. O és que a la Valldigna no li afecten tots aquests temes?.

La política (amb lletres minúscules) i els polítics de mitja capeta, amb la seua falta de tacte, imaginació i la seua sobrada prepotència, ho llancen tot a perdre, i el que intenten és fer-nos veure únicament els problemes que interessa que vegem. Com si La Valldigna fóra un ens aïllat enmig d'un món regirat que no se sap molt bé cap a on es dirigeix.

I és que la història es repeteix: quants més problemes ens afecten, més esforços cal fer per entretenir a "la plebe", intentat que ens oblidem. Es recorre a qualsevol cosa, menys posar tota l'energia, tota la imaginació i tot el pressupost a fer front a eixos problemes, almenys en l'àmbit que ens ocupa, que és la nostra Valldigna.

Només un xicotet exemple. Perquè en el cas del Pacte per l'Ocupació a la Safor, l'ajuntament de Simat dedica 5,5 euros per habitant, en compte dels 12 euros que es proposen en el pacte?.

Durant el lliurament dels premis de la Mancomunitat, tant el BLOC com el PP, per boca de l'alcaldessa de Simat (Brines) i del president de la Mancomunitat (Ferrando), han dit el que Arc Iris diu des del 2003: Que cal canviar el funcionament de la Mancomunitat i que ja està bé de festejos buits i sense sentit. A bon hora es donen compte !!. Clar que a Arc Iris no cal fer-li cas. Els canvis s'han de produir quan als partits "responsables i de govern" els interesse, no quan la ciutadania els necessite.

Que no ens enganyen de nou. Aquesta gent posa unes quantes perilletes de colors,i volen fer-nos creure que ja és Nadal. O com diu la foto, ens pixen damunt i volen fer-nos creure que plou.
En fi, un any més, amb més pena que glòria, hem deixat arrere unes celebracions que només serveixen perquè uns pocs polítics descansen tranquils creient que fan alguna cosa pel progrés i desenvolupament d'una terra i unes gents que es mereixen molt més