S'OBRI UN NOU PERIODE

Les eleccions municipals i autonòmiques del passat diumenge, 22 de maig, seran recordades a Simat per dos fets: En primer lloc, per primera vegada en la història, el PP aconsegueix majoria absoluta, posant fi a més de 30 anys de predomini socialista, bé sols o bé amb pactes. En segon lloc pel fracàs del govern tripartit que ha sigut una oportunitat perduda per a demostrar que les coses es poden fer d’un altra manera.

Els resultats a Simat venen marcats principalment per dos fets.

Per una part el vot en clau estatal. Ha estat el Partit Socialista qui més ha patit la debacle, i a qui l'electorat responsabilitza en major mesura de la crisi en unes eleccions que, d'altra banda, el PP havia plantejat com un plebiscit a José Luis Rodríguez Zapatero. I no sols ha sigut Simat, doncs al territori valencià, el PSOE ha perdut Gandia i també altres feus com Elx, Xirivella, Aldaia, Alfafar, Onda, Vinaròs i Benicàssim.

Per altra part, el resultat també ha sigut conseqüència de les formes que ha gastat el tripartit, tant a l’hora de fer la moció de censura, com la manera de dur la gestió a l’ajuntament.

Una moció de censura, efectivament legal, però que tardaren més d’un any a presentar, donant la sensació que l’única cosa que interessava era com quedava el repartiment del poder, càrrecs i assessors.

Una gestió, que no ha aportat cap novetat respecte a altres legislatures, amb el mateixos vicis, la mateixa prepotència, la nul•la participació de la gent o el poc cas a iniciatives ciutadanes, l’obscurantisme en la presa de decisions i l’ incompliment de promeses.

A la fidelitat tradicional del vot al PP (o a UV quan no hi havia PP, o al CDS quan no hi havia ni UV ni PP), cal afegir els vots de tots aquells que por motius variats han acabat farts, siga per l’atur, per les maneres del tripartit, pels impostos, o simplement per Zapatero.

D’ara endavant s'obri un nou període, un nou camí que encara està per veure cap on anirà.

I els dubtes son grans, perquè quan es té majoria absoluta, les temptacions de fer el que “em dona la gana” son difícils de resistir, posant com excusa que això és el que vol el poble. Esta situació ja s'ha patit en temps de Palomares, i ara està per veure si també anem a patir-ho amb Sebastià.

Des d’Arc Iris, seguirem insistint en reclamar una gestió del territori adaptada a les necessitats de la gent i no al gust d'immobiliàries o especuladors.

Seguirem demanant que l’ajuntament facilite la participació ciutadana en els assumptes locals.

Seguirem demanant la racionalització en el cost i gestió dels impostos.

Seguirem reclamant el compliment del Codi Ètic aprovat en el seu dia.

Seguirem reclamant una atenció adequada a les persones necessitades, bé siga per causes físiques o per causes econòmiques.

Seguirem atents al “pebre i tomaca” en el tracte al veïnat.

Seguirem demanant austeritat en cert tipus de despeses (soparots, mòbils, assessors, ....).

Seguirem insistint en més implicació de l’ajuntament en la recerca de possibles fonts de treball.

Nosaltres anem a seguir la mateixa marxa, criticant allò que al nostre parer no siga correcte.

I per suposat, seguirem demanant la reposició del carrer d’Al Tall, per ser un dels màxims exponents de la música en valencià, i encara que estiguen en la oposició, seguirem demanant a la trioposició que ens diga qui va manar llevar el nom del carrer.