A falta de revetlla oficial, el cantant simater Rafael de la Valldigna va prendre el micro i va donar la nota musical a la nit de Sant Antoni durant la cremà de la foguera, contractat per una colla d'amics amb casal a la Plaça. Hores abans, durant els assatjos, el cantant havia estat advertit per la Policia Municipal de l'excés de soroll. El desgavell d'este Sant Antoni ha propiciat esta escena berlangiana a la plaça de Simat.
L'afluència de públic a la foguera, d'altra banda, va ser un poc menor que l'any anterior, possiblement per la supressió dels actes posteriors. El rastre de les celebracions de Sant Antoni seguirà fins el dissatbe pròxim amb el concert programat al pub Dalt la Font.
Arc Iris recomana al PP que no confie la celebració de les tradicions locals al voluntarisme de festers i festeres, i establisca un mecanisme que garantisca unes festes mínimament dignes tot l'any.
13 comentaris:
Aixo no es una colla d'amics, es la seu de Fuerza nueva.
Si lo que van fer ells ho fan uns rumanos, alguns dels components d'eixa "colla d'amics" haguera tret l'escopeta i tot hauria acabat com el rosario de l'Aurora...
eixos faxes de m - - - a
Tots els divendres son sant antoni amb sombrero mexicano inclos. son de la part del xic, chsssssst.
es penos vore´ls tots els divendres amb sombrers mexicans fent karaoke,botelló i que ningu els diga res.Clar si foren uns rumanos els acusariem de incivics i borratxos.
Amics, que no ens enganyen. Seríem molt innocents si creguérem que són, només, una "colla d'amics". De moment, potser, s'han limitat a cantar alguna que altra ranxera mexicana a unes hores que, a la primera ullada, tothom podria qualificar de prudencials; però no tardaràn -sapieu-ho bé- a sobrepassar la ratlla: prompte tornarà la gent de bé a escoltar tota mena d'himnes feixistes al cor mateix del nostre poble, ja ho voreu. Si almenys es reuniren al raval, allà ho ningú es poguera sentir...
El cert és que ni podem ni deguem permetre aquestes manifestacions de la facció més obscurantista de la dreta simatera. No podem consentir un desgavell rere altre a la plaça del nostre poble. Així doncs, ens correspon a nosaltres, als veritables demòcrates, el prendre alguna determinació al respecte.
Salut per a quasi tots.
Al Raval també vivim persones.
Están dins de sa casa, el que no vullga que no mire.
aquest/ta de les 18:20 vol enviar al raval als que no canten les cansons que a ell no li paregen be,encara que no ho han fet pero ja va prevenint,i per si de cas enviemlos al raval(com si diges a la merda)ja que es veu que el seu estatus es mes elevat que el de els ravalers.vol ferv el mateix que els fatxes feren a les esquerres durant tants anys,que persegien a tots els que es pugeren reunir per a comentarse la situaciò de opreciò que estaven patit per part del franquisme.diuen que fer com fan no es pecat pero si hi ha alguna exepcio a eixa norma de segur que es aquesta i no tenim mai que caure en eixos errors istorics i voler ser pitgor del que ells foren amb nosaltres.NO HIA QUE SER MES PAPISTA QUE EL PAPA.xicot/a de 18:20
No estan dins de sa casa,ocupen gran part del temps l´acera,i l´escandol es sent en tota la plaça.Si foren extranjers montariem un ciri,però com son qui son cualsevol li diu res.
Doncs, es veu que tú que eres "la mano acusadora" deus viure allí mateix, a la Plaça, ja que veus que pasen el major temps fora, a la cera, com es costum a tot arreu del poble de Simat.
Calfeuse el cap en altres coses i deixeu a qui vol pasarse-ho bé com pot, amb una gitarra i cuinant.
D'escandol rés, a lo millor el teu fill/a o tú mateix hauràs fet més escandol que tocar la gitarra.
Que es queden en la seua puta casa i que deixen als demes tranquils!!! Jo no tinc el perque aguantar cap escàndol d'uns borratxos. I a vore si aprenen a donar exemple a la joventut de Simat, que si estigueren fent-ho adolescents de 15 anys pronte que els hauríem tancat la paraeta...
Tens que ser més reflexiu en les teues paraules, participant de les 9:40, si no vols que et confundim amb un sectari d'aquells que creuen que tots han de ser com ells i fer el que ells fan.
En primer lloc, estan en sa casa i eres tu qui no els deixa tranquils a ells (gelosia, pot ser?). Per altra part, la responsabilitat de l'educació dels jovens recau principalment en els pares. Què bonic seria que poguerem fer responsables als demés dels nostres fracasos.
Publica un comentari a l'entrada