EL PP VOL APROVAR ELS PRESSUPOSTOS ABANS DEL 15 DE DESEMBRE

El govern local del PP de Simat té la intenció de presentar els pressupostos de 2013 en pocs dies per tal de poder aprovar-los en la primera quinzena de desembre, per a que estiguen en vigor ja des del dia 1 de genera, tal com estableix la Llei d'Hisendes Locals. Els pressupostos han d'estar exposats al públic durant un periode de quinze dies després de la seua aprovació inicial, amb la qual cosa, s'han de lliurar als grups municipals en pocs dies per tal de procedir a la seua aprovació inicial abans del 15 de desembre.

Segons fonts del govern local, les xifres no varien gaire respecte del pressupost en vigor. Digam que les previsions d'ingressos no deixen marge, de manera que el pressupost de 2013 s'assemblarà al d'enguany, tant en la seua xifra global com en la distribució per conceptes. Cal recordar que el pressupost en vigor és de vora 2'5 milions d'euros, amb una partida d'inversions d'uns 100.000 euros. 

SIMAT TANCA EN EL MONESTIR LA TERCERA EDICIÓ DEL FESTA ESTELLÉS

Amb una vetlada poètica i musical es tancarà el pròxim divendres, 30 de novembre, la tercera edició del Festa Estellés, una iniciativa promoguda per l’escriptor Josep Lozano i Lerma i secundada per diversos autors i autores, associacions culturals, organitzacions cíviques i institucions a favor de la memòria i l’obra de Vicent Andrés Estellés, considerat com el màxim exponent de la poesia valenciana del segle XX. L’acte se celebrarà en el Monestir de la Valldigna, a Simat, a partir de les 7.30 de la vesprada.

 El Festa Estellés d’enguany ha recorregut durant els darrers mesos  nombrosos pobles i ciutats de les comarques valencianes i Catalunya, i clourà a Simat, on recitaran poemes del cèlebre poeta de Burjassot els escriptors Lourdes Boïgues, Josep Lozano i Víctor Mansanet, que ha organitzat l’acte. Aquest darrer ha declarat que “aquesta activitat pretén no només homenatjar potser el poeta més important de les lletres valencianes del segle XX, sinó també apropar la seua obra a la gent més gran i a la més menuda”.

Segons Mansanet, el tancament de la tercera edició del Festa Estellés es fa a Simat per tres raons. En primer lloc, pel local on es realitza l’acte, el Monestir de Simat, un dels edificis historicoartístics més emblemàtics de la Comunitat Valenciana. En segon lloc, per la participació de xiquets i xiquetes d’edats entre 8 i 14 anys, que llegiran poemes de Vicent Andrés Estellés i interpretaran peces amb violins. I en tercer lloc, per la participació literària de tres autors que han conreat diversos gèneres, com són els escriptors locals Lourdes Boïgues i Víctor Mansanet, i el prestigiós novel.lista Josep Lozano, autor de Crim de Germania i El mut de la campana, entre d’altres obres; els quals seran acompanyats d’un grup de xiquets i xiquetes del Col.legi Públic Valldigna, de Simat.

Divulgar la poesia

“La participació de la gent menuda és crucial en aquest tipus d’actes perquè no només ajuda a divulgar l’obra del poeta, sinó que estimula la lectura envers els nostres literats”, declara Víctor Mansanet. L’autor simater ha implicat en aquest Festa Estellés l’exprofessora Rosa Ferrando, pionera del valencià a la comarca i cofundadora del Col.lectiu de Mestres de la Safor, i Josep Lozano, promotor dels Festa Estellés, qui actuarà com a rapsoda i tancarà l’acte de l’actual edició.

El Festa Estellés de Simat compta amb la col.laboració de l’Ajuntament de Simat de la Valldigna i la Fundació Jaume II el Just de la Generalitat Valenciana.

EL DEUTE DE LA GENERALITAT AMB LES FARMÀCIES ESTÀ CAUSANT NOMBROSES MOLÈSTIES

El deute de la Generalitat amb les farmàcies valencianes està causant ja nombroses i constants molèsties als usuaris. Les cues a la farmàcia de Simat, que obri només un de cada tres dies, són ja habituals, sobretot a primera hora del matí. La resta de dies els qui necessiten medicaments urgents s'han de desplaçar a Benifairó o Tavernes.

BAIXADA SIMBÒLICA DE LA TAXA DE FEM

El Govern Local de Simat va presentar als grups de l'oposició a la comissió informativa de dilluns passat una proposta de modificació de l'ordenança fiscal que regula la imposició de la taxa per recollida de fem, i que preveu una baixada dels preus, encara que simbòlica.

Cap grup s'oposarà a esta proposta al ple previst el dilluns. No obstant, EU-Arc Iris és partidària d'una revisió més profunda de les ordenances fiscals que suposa, entre altres aspectes, la desaparició de l'impost potestatu sobre construccions, instal.lacions i obres, que va instaurar l'anterior govern del tripartit. Este impost no representa ingressos significatius per a l'ajuntament, però el particular que es veu obligat a fer una obra ha de fer front a un impost que li pot representar centenars. També es proposarà recuperar les bonificacions sobre la taxa de fem que va reduir l'anterior govern local, i que afecten a persones majors que viuen soles i tenen pocs ingressos. 

El grup socialista, per la seua banda, ha proposat augmentar a 292 euros la taxa de fem per a les entitats bancàries que tenen oficines de menys de 120 metres quadrats, que ara paguen 126 euros. Sembla una proposta poc encertada, realitzada sobre la màxima de que "pague qui més tinga". Tanmateix, és un miracle que amb el volum de moviment de diners que hi ha a Simat encara hi hagen oficines bancàries obertes. 

LA GROSSA

El Govern considerarà blancs als negres que porten més de 95.000 euros

A partir del pròxim mes de gener, la Guàrdia Civil registrarà com a turistes de raça blanca a tots aquells immigrants subsaharians que arriben a Espanya amb una quantitat de diners superiors a 95.000 euros. Segons informen des del ministeri d'Economia, els bitllets hauran de ser xicotets, de no més de 50 euros, de sèries no consecutives i sense marcar, encara que es permetrà que tinguen xicotetes taques de gasoil o oli provinents de les "pateres". 

Aquesta mesura es pren com a complementària a la que permetrà concedir el permís de residència als estrangers que adquirisquen un habitatge a Espanya per valor de més de 160.000 euros. El Govern està estudiant, a més, donar 20.000 euros als russos que es casen amb espanyoles pobres i lletges, i “posar-los els ulls bé” als xinesos que lloguen a més de cinquanta aturats en condicions laborals lamentables però permanents.

Per a abans que finalitze 2013, Rajoy vol que un 30% del narcotràfic colombià s'instal·le a Espanya, i que la màfia japonesa compre la totalitat del sistema universitari espanyol.

DESPERFECTES AL MIRADOR DE LA VISTETA

La col.lisió d'un turisme contra la barana del mirador de la Visteta ha provocat la caiguda d'uns dos metres de mur. Durant uns dies després de la col.lisió la barana es va mantindre en peu, però les pluges posteriors han acabat per tirar-la a terra. 

DURRUTI: LA LLUITA CONTINUA

"Desde mi más tierna edad, lo primero que vi a mi alrededor fue el sufrimiento, no sólo de nuestra familia sino también la de nuestros vecinos. Por intuición yo ya era un rebelde. Creo que entonces se decidió mi destino".

 20 DE NOVEMBRE 

76 ANIVERSARI DE LA SEUA MORT EN EL FRONT DE MADRID LLUITANT CONTRA EL FEIXISME

EL CAMP DE GESPA, A PUNT PER A ESTRENAR

Amb un parell de mesos de retard, el nou camp de futbol de gespa artificial està ja a punt per a tallar la cinta.  El futbol base podrà tornar a entrenar a casa després d'haver utilitzat des del mes de setembre el camp de Benifairó. Les noves instal.lacions mereixen ara que l'ajuntament  faça un esforç per refer el CF Simat per a competir federat en la segona regional, i donar eixida als jugadors del futbol base, que acaben jugant a altres pobles si tenen l'oportunitat, o posen fi a la seua carrera en eixir-se'n de l'etapa infantil. 

ELECCIONS A CATALUNYA

Article de Marc Cabanilles

  Estic a Barcelona des de fa unes setmanes, i eixa proximitat em permet traure la conclusió que PP i CiU simulen un divorci, però porten mesos "ficant-se al llit" junts a l'hora de fer retalls.
Un divorci sorprenent si es té en compte que en realitat, tant la dreta a Espanya (PP), com la dreta a Catalunya (CIU), han anat acompanyant-se des que tots dos,  governen a força de retallades, uns a Espanya, altres a Catalunya.
  A Catalunya, el PP ha votat amb Convergència i Unió, 15 de les 18 lleis importants que han portat els nacionalistes al Parlament. Lleis molt dures per a la vida diària de la ciutadania catalana, com l'establiment de l‘euro per recepta; l'increment de les taxes universitàries ; la reducció de la Renda Mínima d'Inserció; el tancament d'ambulatoris i serveis d'urgència; la retallada d'una paga extra als funcionaris; la privatització d'empreses públiques com a Aigües Ter-Llobregat, i la venda de béns públics… I, per descomptat, els pressupostos, on ja anteriorment es va suprimir l'impost de successions.
Açò sí, la dreta nacionalista que representa CiU, li ha tornat el favor a la dreta del PP, amb la mateixa moneda: col·laboració màxima en el Congrés dels Diputats. En concret, CiU ha recolzat al PP en 156 votacions, entre elles la de la reforma laboral, la pujada de l'IRPF i l'IVA.

  El govern de CiU pretén distraure l'atenció culpant a Madrid de les retallades, com si no hi haguera una sintonia total entre  PP i CiU quant a la política de fer pagar la crisi a la classe treballadora i a la gran majoria de la població. No és casualitat que el tema de la independència sorgisca al mateix temps que les retallades apreten, quan l'atur puja, i quan la corrupció continua. CIU ha sabut captar el fet que davant la desesperació per la situació, la gent intenta agarrar-se a qualsevol tauló per a salvar-se, i en aquest cas el tauló de salvació, molts creuen que és la independència.
  La gent ja no sap cap on anar, i s'aferren a qualsevol cosa que represente una novetat: En aquest cas la novetat, és la promesa d'un gran benestar que vindrà amb la independència.
No han après al llarg dels temps que la dreta sempre serà dreta i que amb independència o sense ella, mai tindran prou. Sempre volen més i més, i per això han de seguir ofegant a la majoria.

I que passa amb les esquerres?
Les esquerres es debaten entre un sí però no, un vull i no puc. 
  EL PSC, després d'anys de silenci i oblit, basa ara la seua campanya en un federalisme difús, que a més la gent no entén perquè mai s’ha explicat ni s’ha parlat de què és i com s'estructuraria. Tot en un intent de distanciar-se de la independència, però que no semble que estan en contra.
  ERC no vol molestar a un potencial aliat i ha decidit aparcar qualsevol crítica explícita a CiU per les retallades socials que ha aplicat durant aquests dos últims anys. D'aquesta forma, ERC no vol enfadar a CIU davant un eventual acord postelectoral que servisca per a convocar un referèndum sobre l'autodeterminació.
  ICV recolza el referèndum d'independència proposat per CIU, però no recolza les seues polítiques de retallades, i viuen amb un gran dubte: Si l'assumpte ix malament, els esguitarà com a CIU, però si ix bé, totes les mels del triomf se les emportarà CIU. 

I mentre, doncs ja se sap: A riu regirat, guany d'Artur Mas.

LA CARRETERA DE XÀTIVA TALLADA PER ACUMULACIÓ D'AIGUA

Les previsions metereològiques s'han complit amb més de cent cinquanta litres per metre quadrat arreplegats a Simat, la major part entre les quatre i les sis de la matinada. El riu Vaca ha eixit amb força, i no hi ha danys. La carretera CV-600 entre Simat i Xàtiva està tallada per acumulació d'aigua. A Oliva cinc persones han patit ferides de diversa consideració en enfonsar-se el sostre de casa seua a causa de la pluja. 

EXPOSICIÓ A L'ANTIC MONESTIR

El Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana i la Fundació Jaume II el Just presenten l’exposició ‘Cristino de Vera. A zaga de tu huella’ en l’antic monestir de la Valldigna fins al pròxim 13 de gener, informa la Conselleria de Cultura en un comunicat.L’exposició ha sigut inaugurada aquest dijous pel director-gerent del Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana, Felipe Garín, i per l’administradora de la Fundació Jaume II el Just, Anabel Trujillo.

El refectori del Monestir és el lloc escollit per a l’última exposició de l’artista canari. Cristino de Vera, Medalla d’Or al Mèrit en les Belles arts i Premi Nacional de Belles arts en 1998, compleix enguany 80 anys, motiu pel qual ambdues institucions valencianes s’han unit en un homenatge que resumeix la faceta més íntima i espiritual de l’artista.L’exposició, que ja va poder veure’s en el Centre del Carmen, antic Convent carmelita s’exhibeix ara en el Monestir de la Valldigna tancant l’itinerari especialment pensat per a l’artista que pretenia recuperar l’experiència d’exposar en llocs poc convencionals com ja ho va fer en el Convent de Sant Francisco en Garachico o en el Monestir de Sitges.La mostra és una selecció d’obres de la seua última creació, la major part d’elles inèdites, pertanyents a col·leccions particulars.Amb aquesta exposició la Fundació Jaume II el Just contribueix a la dinamització de l’espai del Monestir de la Valldigna dotant d’activitats específiques i de qualitat al lloc reconegut en l’Estatut d’ *Autonomia com a punt de trobada de tots els valencians, i com a centre d’investigació i estudi per a la recuperació la història de la Comunitat.En aquest sentit la fundació en la seua labor de recuperació i restauració del monument es troba finalitzant les obres de Visitabilidad del Palau de l’Abat en la seua fase I, amb el propòsit de retornar l’esplendor original a aquest magnífic monestir fundat per Jaume II el Just fa més de 700 anys.

L’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, en el seu article 57, estableix que l’antic monestir de la Valldigna “és temple espiritual, històric i cultural de l’antic Regne de València, i és, igualment, símbol de la grandesa del Poble Valencià reconegut com a Nacionalitat Històrica.

La Generalitat recuperarà, restaurarà i conservarà el monestir, i protegirà el seu entorn paisatgístic. Una Llei dels Corts determinarà la destinació i utilització de l’antic monestir de la Valldigna com a punt de trobada de tots els valencians, i com a centre d’investigació i estudi per a recuperar la història de la Comunitat Valenciana”.

“A zaga de tu huella” està inspirada en el poema de Sant Joan de la Creu sobre la cerca de la llum, la trobada amb Déu. Cristino de Vera ha estat sempre preocupat per la mort i el sentiment de culpa. En la seua obra tracta de trobar la bellesa com a fórmula de salvació. Considera a l’artista un pelegrí en cerca de la llum.

Iniciat en la línia de l’expressionisme, la seua paleta va evolucionar influenciat pel cubisme i l’abstracció fins a la pinzellada xicoteta i curta dels seus dibuixos de la dècada dels 90. Qualificat en nombroses ocasions com un pintor místic, l’artista ha reconegut els seus processos creatius, de meditació propera a la mística cristiana i oriental. La temàtica de la seua obra se centra en la significació de la vida i de la mort.

EL BLOC DE TAVERNES INHABILITA A KARINA VERCHER PER A SIGNAR MOCIONS DE CENSURA

L’acord pres ahir per l’Ajuntament de Tavernes de situar a la regidora Karina Vercher en el grup mixt, pres amb el vot de qualitat de l’alcalde del Bloc, no és gratuït. Amb la nova llei electoral, tot regidor que deixe de pertànyer al grup amb el que va accedir a la corporació pot signar mocions de censura, però la majoria necessària ja no és l’absoluta, sinó l’absoluta més un, amb la qual cosa, amb este acord, Jordi Juan es lleva de damunt per la resta de mandat la possibilidad de cap moció de censura.

Tal com s’havia explicat ahir la presa d’aquest acord semblava un acte sense sentit i irrellevant. El públic tampoc entenia l’oposició de Karina Vercher a deixar el seu antic grup, EU, pel qual va ser elegida regidora. El que ha fet el Bloc, amb l’ajuda del PSOE, és inhabilitar a Karina Vercher per a signar una moció de censura. Esta és una llacuna de la nova llei electoral en la que el legislador possiblement no haja reparat. La llei va ser ideada per impedir el transfuguisme. No obstant, el que està permetent, en este cas, és que l’alcalde es blinde i elimine el principal element de control del govern i d’exigència de responsabilitats, com és la moció de censura.

Karina Vercher ha dit que va a recórrer per la via judicial la seua expulsió d’EU. El col.lectiu d’EU de Tavernes és en realitat qui ha permés aquest acord municipal, atés que sense la seua autorització el Bloc mai haguera pogut enviar a Karina Vercher al grup mixt. No obstant, Jordi Juan s’ha precipitat, perquè si Vercher recorre per la via judicial la seua expulsió d’EU, el que ha de fer l’alcalde és deixar en suspens qualsevol decisió que afecte la regidora fins que la seua expulsió no siga ferma. Però Jordi Juan tenia pressa per desferse de Vercher.

LA MANCOMUNITAT DÓNA UNA NOVA MOSTRA DE LA SEUA PRESCINDIBILITAT

Mentre l'Escola de Persones Adultes de Tavernes ha deixat sense plaça molts veïns i veïnes de Simat i Benifairó, sobretot en els cursos de valencià, la Mancomunitat de la Valldigna oferta hui una actuació estelar per a la confecció de rebosteria amb xocolata, amb un curs intensiu que es celebra entre hui i demà a la Casa de la Cultura de Simat.

Està molt bé això de capacitar al personal com a mestre xocolater, però eixes activitats s'han d'oferir en un ordre de prelacions, per davant de la qual ha d'estar la possibilitat de que els valldignencs que desitgen cursar estudis a escoles d'adults, ho puguen fer.

És evident que l'EPA de Tavernes és de Tavernes, però també és evident que si la Mancomunitat detecta demanda d'aquest servei en l'àmbit de la Valldigna, ha d'exercir com a Mancomunitat i disposar allò possible per a que ningú es quede sense plaça.

Haguera estat bé, per exemple, promoure un conveni dels ajuntaments de la Valldigna per tal d'ampliar l'EPA de Tavernes amb la finalita d'atendre tota la demanda de places. El pitjor, no obstant, és que la Mancomunitat estava ocupada en organitzar un curs de rebosteria de xocolata. Estem en les de sempre, quan hi ha un problema d'àmbit valldignenc, la Mancomunitat s'inhibeix.

Per tal de pal.liar aquesta ineficàcia, cal informar de que l'Ajuntament de Simat té obert el termini per inscriure's al curs de valencià que es va iniciar amb èxit i demanda l'any passat. No és específicament una escola d'adults, però s'hi podria semblar en un futur.

MADRID ARENA: SER PARES I MARES

Article de Marc Cabanilles

Arran de les morts de 4 joves a l’estampida que es va produir en el recinte Madrid Arena, m’agradaria posar en públic aquestes reflexions.

Tinc una filla de 15 anys, i com molt bé es pot entendre, també tinc una gran preocupació per si algun dia es pot veure embolicada en un desgraciat episodi com el succeït a Madrid. Perdre la vida és perdre-ho tot, però encara hi ha un matís pitjor, i és perdre-la per res. Perquè perdre la vida aixafada sota una multitud embogida per una barreja de terror i alcohol, és perdre la vida per res.
Per a evitar buscar responsabilitats, es parla de mala sort, de destinació fatal, de circumstàncies imprevisibles. Ni l'ajuntament propietari del local, ni l'empresa organitzadora, ni les empreses de seguretat, ni la inspecció prèvia a la realització de la festa. Ningú. Silenci absolut. Buit total.
Vivim temps en què sota denominacions subtils (macrobotelló, megafesta, superdiscoteca), i també superpreu, s'arrastra a la joventut cap a unes activitats desproveïdes de la més mínima seguretat, el més mínim control, la més mínima salubritat física i també mental.
Però també són temps en què per la forma de vida, molts es deixen arrastrar per a formar part d'una multitud. Com si tingueren assumit que per si solos no són res, però  barrejats entre diversos milers, són alguna cosa.

Què pensar davant tot açò? Què fer?

El primer que tinc clar és que no puc deixar la seguretat i integritat de la meua filla en mans d'institucions que no funcionen o d'empresaris avars que només busquen guanyar els màxims diners possibles. Unes institucions que envien 1500 policies a vigilar a 5000 manifestants del 15M, però que envien sis patrulles de 2 agents a un acte per al qual s'han venut 10.000 entrades.
Davant tot aquest  cúmul de despropòsits, només se m'ocorre EDUCACIÓ i DIÀLEG. Parlar amb la meua filla, comentar el succeït i intentar persuadir-la que emborratxar-se al costat de deu mil persones més, no és cap garantia de divertiment, fer-la entendre que ofegar-se d'alcohol només serveix per a mostrar una personalitat que no és la seua.

Ja sé que educar és costós i no es veuen els resultats immediatament. Requereix molta voluntat, disposar de temps, interessar-se per la vida de l'altra persona, arribar a captar les seues preocupacions, pors, inquietuds. Educar requereix dosi d'afecte i fermesa, i per desgràcia, tampoc ningú ens ha ensenyat a calibrar aquestes dosis. Als nostres fills, els hem de donar molt més que un bon col·legi, una roba de marca, una bona moto o pagar-los l'entrada de les macrofestes.

Quan parle d'educació i diàleg, no em referisc a dir-li que és el que deu o no ha de fer. A imposar-li regles. Em referisc a donar-li, o que sàpia buscar per ella mateixa, les ferramentes adequades que l'ajuden a funcionar amb els seus propis criteris.

I si el capítol de l'educació i el diàleg no funciona?

El més fàcil seria recórrer a la prohibició, almenys fins que complisca els 18 o més edat, si segueix vivint en la meua casa.

Ara bé, per a mi la prohibició té diversos inconvenients.

En primer lloc, com a anarquista, no ho considere un mètode ètic ni adequat.
En segon lloc, és un mètode inútil perquè la prohibició arranca en l'altra persona un mecanisme de rebot, pel qual tendirà a trencar eixa prohibició. Per tant estic segur que si li prohibisc anar a eixes macrofestes, acabarà anant, s'emborratxarà, vomitarà, estarà de ressaca, i amb una miqueta de sort jo m'assabentaré fins l'endemà, quan ja tot haja passat.

En tercer lloc, la prohibició té un abast molt superficial i limitat. Puc prohibir a la meua filla que assistisca a eixes macrofestes, però el que mai podré prohibir-li, és que tinga ganes d'assistir a les mateixes. D'ací la importància de l'educació i el diàleg.

En resum, hem arribat al punt de lliurar als nostres fills a uns altres perquè ens els eduquen, ens els cuiden, ens els entretinguen,… Açò sí, esperant que ens els retornen sans i sencers al final de cada dia. Hem delegat en uns altres el que és obligació nostra. Mentre no passe cap desgràcia, ens fem els despistats com a pares-mares.

I mentre, enmig d'una crisi artificialment provocada, la nostra salut es deteriora, les nostres ocupacions desapareixen, els nostres diners s'evaporen, els nostres fills, també sense ocupació, es donen al botelló, i com hem comprovat a Madrid Arena, fins pot ser que muiguen aixafats.

ESTÀ GARANTIDA LA SEGURETAT EN EL RALLY?

Este dissabte es celebrarà el VII Rally Ciutat de Gandia, i com a conseqüència, de les 9:00h del matí i fins les 18:30h, aproximadament, es produiran alguns talls de circulació als ports de Barx i Pla de Corrals, així com alguns camins d’horta. Malgrat la insistència en respectar les senyalitzacions i indicacions del personal de l’organització per a evitar qualsevol accident, la pregunta és si està garantida la seguretat.

Dilluns passat es va produir un accident provocat per un dels cotxes participants al rally que entrenava a un camí d'horta de Simat i va patir una col.lisió amb el vehicle d'un veí de Simat que anava als seus bancals. 

Són moltes hores de tall de carreteres, i a més les vies principals, és a dir, els ports de Simat-Barx i del Pla de Corrals, tenen desenes i desenes d'entradors i eixidors que resultaran difícils de controlar. Hi ha risc de que algun vehicle accedisca a la carretera tallada en ple rally provinent d'un camí d'horta. No cal oblidar, tampoc, que el rally travessa casc urbà a Simat.