EL FINAL DE LES FESTES TAL COM LES CONEIXEM

Respecte als dies tradicionals,  més presència de la música en valencià i referendum sobre la continuïtat dels bous al carrer. Eixes decisions marcaran les festes de 2016, les primeres que haurà pogut programar el nou govern de Simat. L'absència de representació institucional als actes religiosos ja és una realitat.

Enguany, i per primera vegada en la historia local, les Festes Patronals de Simat canvien de data. Des de que es té constancia documentada, s’havien celebrat els dies 4, 5 i 6 d’agost, però l’anterior corporació local (PP), va decidir endarrerir-les per a la present edició, del 6 al 8 d’agost . El nou equip de govern, format per regidors i regidores d’Esquerra Unida del País Valencià (EUPV), Compromís i PSPV-PSOE, ja ha decidit que per al 2016 les Festes d’Agost de Simat tornen als dies tradicionals.

Però el que realment destaca —i és comentat per tot arreu— en l'actual edició de les festes locals de Simat és la decisió del seu alcalde, Víctor Mansanet i Boïgues (EU), de renunciar a presidir, tant el seu govern com ell mateix, qualsevol acte religiós per primera vegada des de les primeres eleccions democràtiques, i a qüestionar els bous al carrer, un acte que ha creat controvèrsia en la població simatera.

De fet, l'alcalde ja ha anunciat que per al pròxim any “es farà una consulta popular per a determiniar la continuïtat o no de la solta de vaquetes”. Mansanet indica que “hi ha distintes alternatives lúdiques i culturals als bous”, una pràctica que considera “vexatòria per als animals, encara que no se'ls maltracte físicament al nostre poble”.

Joan Fuster presideix el despatx de l'alcalde

No han estat aquestes, però, les úniques decisions preses per l'alcalde simater que han creat polèmica. Víctor Mansanet va ser el primer edil a l'Estat espanyol que, en el seu primer dia d'alcalde, va llevar la foto dels reis d'Espanya del seu despatx i la va substituir per una altra de Joan Fuster, a més de retirar les tres banderes de peu col•locades en el mateix local (la de l'Estat espanyol, la senyera de València i la de la Unió Europea) i reemplaçar-les per una planta ornalmental (laquèntia). 

El gest de l'alcalde de Simat va tenir molt de ressò als mitjans informatius del País Valencià i de l'Estat espanyol, i va provocar que l'actor Xavi Castillo exclamara en el seu fecebook “Visca sant Joan Fuster i l'alcalde de Simat”. Precisament el darrer dia de festes de Simat, el 8 d'agost, el cèlebre humorista Xavi Castillo actua en aquest municipi amb l'espectacle Noves historietes medievals, adreçat al públic infantil. “Ens hi veurem les cares”, espeta amb certa ironia el primer edil simater.

Revetlles populars fins a fer-se de dia

Tot i que l'inici de les festes locals de Simat el marca el ball de disfresses, que se celebrà dissabte, el primer dia festiu està programat per al 6 d'agost, amb la celebració del Dia de l'Aigua a la Font Gran, al matí, i l'ofrena de flors a la Mare de Déu de Gràcia, en la capella del Monestir de la Valldigna, a la tarda. 

Si alguna cosa ha caracteritzat les festes de Simat d'ençà el 1979, any de les primeres eleccions democràtiques, són les revetlles populars en la Font Gran. L'alcalde, Víctor Mansanet, ha assegurat que a partir de la pròxima edició “promocionarem la música en valencià, en totes les seues variants i modalitats, tant de música popular i tradicional, com de cançó i rock”. I hi afegeix: “A Simat sabem divertir-nos igual o més cantant i ballant en valencià, en comptes de només castellà i anglés”. 

Finalment, i també des de fa quatre dècades, les Festes de Simat finalitzen amb el Dia del Gos, una jornada dedicada al descans i que es tanca amb una processó cívica, de caràcter burlesc, i la desfilada dels fanalets per les principals vies del municipi.

Les festes, signe d'identitat

Víctor Mansanet (EU) assegura, en la salutació al veïnat i residents, que amb les festes populars “es generen ciutadanies alternatives” construïdes sobre grups de persones i famílies, “les quals sustenten els seus drets i deures en una identitat”, per també “en la pertinença a un hábitat de convivència, un espai de llibertat creat per a preservar-nos de l'influx del poder polític, econòmic, financer o de qualsevol classe, sempre presdisposat a la insolència, l'egoisme i l'abús”, subratlla el primer edil simater.

Mansanet pensa que les festes no només representen una tradició cultural o lúdica, sinó que “han de ser un estímul per a la participació ciutadana i, de manera especial, per a la gent que, vinguda de fora, vol fer-hi arrels i compartir la nostálgia de les persones que hem viscut les nostres festes des de la infància”.