1 BUNYOL I MISTELA, 1 EURO

Davant l'absència de bunyolada popular, hi ha qui des de la iniciativa privada trau resquit. Qui no corre vola. Una cafeteria de la plaça de l'Ajuntament ha llançat una oferta per a esta nit, durant la cremà de la foguera: un bunyol i un gotet de mistela, un euro. No està mal, pot tindre èxit, i és una forma de mantindre la tradició del bunyolet i la misteleta després de cremar la foguera, i alhora suplir la incapacitat de l'ajuntament d'organitzar una simple bunyolada. Quan falla la iniciativa col.lectiva, sempre apareix l'ingeni particular.

SEBA S'ENCOMANA A RUS

Els dos alts mandataris, ahir, a la Diputació.

Quan les coses venen males és quan els homes de talla s'han de deixar vore. És el que han fet Sebastián Mahíques i Alfonso Rus. Davant la manca de recursos, l'alcalde de Simat s'ha encomanat al president de la Diputació per traure endavant la redacció del Pla General, que porta encallada des que en 2006 la Genealitat va deixar sense aprovar el concert previ que va remetre el PSOE de Palomares amb el suport del Bloc. Els serveis de premsa de la corporació provincial, que estan dirigits per l'exdirector de Levante-EMV Pedro Muelas, remetien ahir foto i referència de la reunió que ambdós alts mandataris van mantindre a València.

Mahiques ha demanat a Rus que l'ajude a donar una nova redacció del Pla General per tal de desbloquejar la seua aprovació en la Generalitat. El que està fent mal l'alcalde simater és abstraure als veïns del seu poble del debat sobre el futur urbanístic del municipi. Si el model de poble l'ha de dissenyar Rus sense el concurs dels simaters, ens haurem d'encomanar a alguna divinitat.

L'única cosa que pot traure de bo Simat d'aquesta reunió és una atenció especial, tot i els pocs recursos que té ara la Diputació. Vorem en els pròxims mesos si la reunió ha estat profitosa.

CONFUSIÓ AL VOLTANT DE SANT ANTONI

La foguera ja està a punt, però enguany la cremarem i a casa.

La celebració de Sant Antoni arriba enguany envoltada de gran confusió. Molts simaters no sabien si la celebració era este cap de setmana o el següent, alhora que desconeixen la inexistència de festers. Altres pregunten encara on fan la revetlla i on posen la carpa. Són molts també els qui encara estan esperant que s'edite el programa d'actes, que enguany, a causa de l'absència de fester, només s'ha fet públic per la web municipal. El programa, d'altra banda, només té com a acte pagà la cremada de la foguera. La resta són actes catòlics: missa, benedicció i processó. Sembla que també desapareix la part gastronòmica de la festa: no tindrem coques.

PARTICULARS ENCARREGUEN COQUES PEL SEU COMPTE

Atés que no hi ha fester i que l'ajuntament es limita a fer la foguera, molts veïns han encarregat pel seu compte coques de Sant Antoni als forns de Simat. Són desenes les comandes de persones que no volen renunciar a tastar la coca encara que ningú se n'haja fet càrrec. Els forns, per la seua banda, també deixaran de guanyar diners. Si altres anys es feien centenars de coques, enguany només unes desenes per als més fidels a la rebosteria tradicional.

EL PUB DALT LA FONT HAVIA PROGRAMAT UN CONCERT PER AL DIA 21

El pub Dalt la Font havia programat un concert del grup local Cabos Sueltos per al dia 21 de gener, pensant que les celebracions de Sant Antoni eren per a eixe cap de setmana. Haguera estat tot un encert, atés que no hi havia programada revetlla oficial. No obstant, el pub s'ha trobat amb una sorpresa quan ha vist que la foguera s'havia programat per al 14. La data del concert no es pot canviar a causa d'agendes laborals dels integrants del grup i es manté per al dia 21.

SIMAT ERA BLANC

Com és possible que un municipi amb pretensions turístiques com Simat no tinga definida una tipologia per a les seues edificacions, o no encerte en la seua tipologia? Simat era blanc, com demostren encara diversos trams aïllats dels carrers més antics, però el "desarrollisme" dels anys seixanta i setanta va trencar de forma irreversible la tipologia tradicional i va omplir el poble de vertaderes aberracions per tot arreu. En qualsevol cas, si d'algun color no ha sigut mai Simat és ocre, tal com es pretén ara amb el pretext de conciliar el casc urbà amb el color de l'antic monestir. Entre les aberracions dels anys del "desarrollisme" i l'actual pinzellada ocre, el resultat és un casc urbà que no hi ha per on agafar-lo, ni pel dret ni per l'inrevés.

Arc Iris recomana al govern local del PP que, si és capaç d'aprovar este mandat el PGOU i no deixa passar de nou quatre anys sense haver fet res, unifique la tipologia de les edificacions, renuncie a l'ocre monacal, i establisca les bases per pal.liar els efectes del "desarrollisme" mal entés.

EL NOU GOVERN ES PREPARA

La multinacional Falken ha guanyat el contracte de subministrament al govern espanyol de gasos lacrimògens, bombes de fum i pilotes de goma, per valor de 1.488.570 euros, segons va publicar el Butlletí Oficial de l'Estat del passat 31 de desembre.

En 2007, pel mateix concepte, l'Estat espanyol es va gastar 143.750 euros, menys de la desena part.

El gas lacrimògen és un arma química que ataca els nervis de la còrnia dels ulls. I les pilotes de goma, no "solen" matar però et poden destrossar el fetge, traure't un ull o produir-te un trauma cranial.

Ja podem anar imaginant el perquè precisament ara de l'adquisició massiva d'aquests productes.

És un senyal inequívoc de la repressió que es ve damunt per a els qui tinguen pensat una protesta una miqueta més contundent que queixar-se en la barra del bar o en la cua de l'atur.

TOTS ELS POBLES ESPAVILEN, TRET DE SIMAT

Xeresa convida a abandonar Simat els diumenges, i ho fa utilitzant les nostre faroles, com esta al carrer de l'Om.

Els simaters tenen un nou motiu per abandonar el poble els diumenges. Xeresa anuncia amb cartells penjats del mobiliari urbà de Simat un megamercat tots els diumenges de l'any al seu polígon industrial per tal d'animar un puc el municipi i potser donar eixida a productes locals. És una moda instaurada amb la crisi i que ha tingut èxit a municipis com Corbera. Fa només 15 anys Xeresa era un poblet agrícola sense cap altra activitat, que passava desapercebut a una vora de la carretera. Hui té un polígon industrial la superfície del qual és deu vegades més gran que la del casc urbà, propulsat en gran part per disposar d'eixida d'autopista, i està promovent des de fa anys la captació de residents gràcies a la proximitat de Gandia i les platges.

LA FESTA DE LES JOGUINES

FRAUS, MENTIDES, ENGANYS, INJUSTÍCIES, INCOHERÈNCIES I DESFICACIS

Article de Marc Cabanilles

Després de suportar la propaganda amb que ens bombardegen amb "el bondadós i necessari" de les mesures econòmiques preses pel nou govern del PP, m'he pres "la molèstia" de llegir-me-les,  amb la finalitat de formar-me una opinió i lliurement poder expressar-la.

La pujada d'impostos decretada pel govern del PP, per a mi, és una barreja de frau, mentida, engany, injustícia, incoherència i desficaci.

Frau perquè en el programa electoral del PP que es va votar el 20N, es deia que s'anaven a baixar els impostos perquè la gent tinguera més diners que poder gastar. I a més, trenta dies després, ho va repetir en el discurs d'investidura.

Mentida perquè diu Rajoy que s'acaba d'assabentar que el dèficit de les Comunitats Autònomes és major de l'esperat, quan la majoria d'estes comunitats les governa el PP des del passat mes de maig (fa ja 7 mesos).

Engany perquè a la pujada de l'IRPF li diuen "recàrrec de solidaritat". Però la solidaritat sempre és del fort cap al feble, del més ric cap al menys ric, del que viu esplaiat cap al qual viu ofegat, ..... Així que un recàrrec de solidaritat ho hagueren hagut de posar a les grans fortunes o als grans bancs.

Injusta perquè s'acarnissa amb tots aquells que treballen a sou, sabent com sabem que les grans fortunes, a força de bons assessors i d'empreses fantasmes, tenen mecanismes per a evitar la tributació en l'IRPF.

Incoherent perquè d'una banda es baixa l'IVA per a la compra d'habitatge i es reposa la deducció fiscal, però d'altra banda s'augmenta l'impost d'urbana (l'IBI). Aquest augment de l'IBI afectarà al 50% dels immobles més valuosos, però no en el conjunt de l'estat, sinó municipi per municipi, amb la qual cosa no afectarà a rics que visquen en municipis molt rics, però si afectarà a classes mitjanes que visquen en municipis menys rics.
Desficaciada perquè es retallen 8.900 milions de despesa pública, i s'augmenten en 6.200 milions els impostos. En total es retiren 15.100 milions, la qual cosa repercutirà en que la gent tinga més por, un menor consum, i per tant hi haurà menys producció en les fàbriques. Açò, al ramat, portarà dues conseqüències. D'una banda menys empleats que contractar (més atur) i d'altra banda, augment de l'economia submergida que no tributa, o siga, menys ingressos públics que deterioraran encara més els serveis que presta l'estat, cosa que afavoreix l'empresa privada (dels meus amics tipus Urdangarín i el Bigotes, clar).

Com no podia ser d'una altra manera (algú esperava una altra cosa?), segueixen el mateix camí ruïnós i submís de la dreta europea que ja portava el PSOE, però en comptes de xafar amb espardenyes, gasten botes i per tant xafen amb més força.

No sóc cap expert, i pot ser que m'equivoque.

Però ells si tenen experts als quals consultar, i a més, si jo m'equivoque no passa res, però si s'equivoquen ells, ens enfonsen en la misèria (més encara si cap).

Siga el que siga, d'ací a uns mesos, rescatarem aquest article, i ja tornem a parlar.

SANT ANTONI CAU EN EL CREPUSCLE

La celebració de la festa de Sant Antoni a Simat cau en el crepuscle, com ja ha passat amb altres tradicions locals. L'absència de festers ha portat a que la festa es limite enguany a la cremà de la foguera, de forma que cauen de la programació la revetlla, la bunyolada, els jocs infantils, el repartiment de coca, etc. I no sabem si també la processó i la benedicció d'animals, perquè Arc Iris no té ponts de comunicació amb la Casa Parroquial.

La fòrmula per garantir les tradicions no funciona. L'any passat les festes de Santa Anna ja van perillar per falta de festers i només la voluntarietat dels veïns del carrer van salvar la celebració. Altres tradicions simateres, com ara la Puríssima, ja han desaparegut. Fins i tot, en temps de la posguerra Simat va deixar perdre la festa en honor al seu patró, Sant Miquel, abans festa gran assenyalada al calendari local el 29 de setembre.

Sant Antoni és una tradició purament catalana lligada al món rural i als rites ígnics que es celebra de dalt a baix dels Països Catalans, amb fort arrelament a les comarques castellonenques de Els Ports i El Maestrat. Una de les santantonades més famoses, no obstant, la tenim a tocar de casa, a Canals.

Caldria que Simat es plantejara seriosament la preservació de les seues tradicions més genuines, si el que pretén és convertir el turisme en font d'ingressos.

CÓRRER O VOLAR?

Diversos diputats amb habitatge a Madrid cobren 1.800 euros al mes extra per a allotjar-se.
Tots aquells diputats de fora de Madrid tenen dret a una ajuda mensual de 1.823,86 euros per a afrontar les despeses d'allotjament.
No obstant açò, molts parlamentaris amb habitatge a Madrid segueixen cobrant aquesta ajuda.
Vegem alguns casos.
Cristóbal Montoro (PP), Ministre d'Hisenda, és diputat per Sevilla, però resideix des de fa anys a Madrid, on declara dos habitatges.
Jorge Fernández (PP), ministre d'Interior, és diputat per Barcelona, declara ser amo del 50% d'un habitatge unifamiliar a Barcelona i d'una altra a Madrid.
Fátima Bañez (PP), Ministra de Treball, és diputada per Huelva però té en ganancials una casa a Madrid.
Ana Pastor (PP), ministra de Foment, és diputada per Pontevedra, declara un pis a Madrid de 63 metres quadrats.
José Blanco (PSOE), diputat per Lugo, també posseeix casa a Madrid, ciutat en la qual resideix.
José María Barreda (PSOE), ex president de Castella-la Manxa i diputat per Ciudad Real, posseeix un pis de 260 metres quadrats a Madrid.
José Antonio Alonso (PSOE), portaveu del Grup Socialista en el Congrés, és diputat per León i també rep els 1800 euros encara que declara tenir pis a Madrid.
Altres casos són Trinidad Jiménez, exministra d'Exteriors, Antonio Camacho, exministre de l'Interior, Jesús Caldera exministre de Treball….
Cadascun al seu nivell, agafa el que pot: Urdangarin milions, Camps vestits, els diputats dietes, …..
És clar que ací, amb crisi o sense crisi, el que no corre, vola.