ARC IRIS I EL 2011

Alguns lectors i oïdors ens fan arribar inquietuds, dubtes i preguntes sobre la candidatura de Arc Iris.

Com a aclariment, fem una miqueta d'història.

Arc Iris va nàixer en 2002, degut a l'evidència que EU no anava a presentar candidatura en les eleccions municipals del 2003. Davant els temors que l'esquerra quedara sense cap tipus de representació, un grup de persones no afiliades a cap partit, decidirem impulsar una candidatura que poguera representar als qui no volien votar als de sempre (PSOE, PP i BLOC).

Així va ser com en el 2003 i al voltant d'aquesta candidatura es van reunir tant persones no afiliades, com simpatitzants d'EU, i d'Esquerra Republicana (que aleshores encara no existia en Simat).

Arribades les eleccions del 2007, i davant una Esquerra Republicana embravida i avassalladora, i una EU dubitativa i encara no recuperada de la seua quasi desaparició en 2003, acordem una candidatura conjunta amb EU, que ha funcionat bé durant estos últims quatre anys, amb una política informativa transparent i abundant, a través de la web d’Arc Iris, i amb multitud de propostes als plenaris municipals, la majoria d'elles rebutjades pel tripartit.

Arribem al 2011. I ens trobem d'una banda amb una Esquerra Republicana, borratxa de poder i més preocupada per la seua imatge i continuïtat en el “poder y mando” que per les necessitats del poble. I d'altra banda amb una EU totalment recuperada, activa, amb molta autoconfiança i amb gent suficient per a intentar dur a terme el seu projecte.

Arc Iris no va nàixer com un partit tradicional (no té militants ni carnets). No va nàixer per a perpetuar-se infinitament. No va nàixer per a buscar vots i càrrecs. No va nàixer per a apoltronar-se en l'ajuntament. No rebem pressions des de València o des de cap “comarcal”. Per tant, en les condicions que es donen en aquest 2011, lliurement hem decidit no presentar una altra candidatura que per a l'única cosa que serviria, és per a dividir les forces d'aquells, qui de debò, volen canviar les coses.

Seguim sent fidels als principis que van inspirar el naixement d’Arc Iris: Els partits han d'estar per a servir al poble, i no com a passa ara, que estan per a servir-se del poble (dels seus vots, dels seus impostos) i acaparar poder, comandament i càrrecs per als seus militants.

I quan un partit ja no serveix a la societat, sinó que s’aprofita d'ella, el que hauria de fer, és desaparèixer i dedicar-se a altres coses.

En aquest sentit, per a Arc Iris, no és cap problema presentar-se o no presentar-se, ser un partit o un simple col•lectiu de gent, existir o desaparèixer. Com ja hem dit abans, la nostra raó d'aparèixer en 2002, va ser que no es perguera la força que representaven els vots d'una esquerra que no anava a presentar-se a les eleccions del 2003.

Si canvien les circumstàncies, Arc Iris simplement pot desaparèixer o pot seguir existint com qualsevol altre col•lectiu organitzat. La vida existeix més enllà dels partits polítics i les seus pràctiques.

I per als fanàtics de qualsevol partit tradicional, que no caiguen en la temptació de pensar que amb la desaparició d’un col•lectiu com Arc Iris, ja s'han arreglat els problemes de Simat. Els que així pensen, estan lluny de la realitat.

Tot el contrari. Vist el vist, la ciutadania del carrer, que només disposem dels nostres braços i caps per a treballar, hem d'agarrar-nos amb força i apretar les dents, perquè els anys van passant, i igual manant els uns que els altres, cada dia ho anem a tenir més difícil per a poder seguir vivint dignament i amb tranquil•litat.
Tots anem a necessitar tindre sort, molta sort, perquè al llarg dels anys, ja hem après que quan ens piquen dient que la política va bé, que l'economia millora, açò vol dir que va bé per a uns pocs, sempre els mateixos, però no per al poble.
Així doncs, d'una o una altra forma, Arc Iris seguirà ací, exercint el dret que qualsevol persona o col•lectiu té en democràcia, és a dir, opinant, criticant, mobilitzant, proposant, informant, debatent, agitant, malgrat que li pese i disguste als de sempre.

Salut , treball, sort i si pot ser, evitem abusos, mobilitzant-nos i protestant una miqueta més.

Marc Cabanilles

President d'Arc Iris