El 19 de juliol es compleixen 75 anys de la reacció popular que va parar el colp d'estat feixista del 18 de juliol.
Ja sabem que alguns diran que millor oblidar i no recordar aqueixos fets. Els que així pensen ho tenen fàcil: No seguir llegint.
Però si s'han escrit centenars de llibres d'història, si s'han fet multitud de pel·lícules, si s'han publicat desenes de novel·les, perquè havíem de callar en Arc Iris?
El nostre gratitud i reconeixement per als qui van lluitar contra els feixistes, per als qui van defensar la legitimitat republicana i per als qui van encetar una revolució que encara se segueix estudiant.
Tots van cometre errors, però mentre uns els van cometre durant uns pocs mesos i enmig de la flamarada revolucionària, uns altres van continuar, durant 40 anys, amb la seua política de terror planificat i beneït per la santa secta catòlica.
Mentre uns romanen ben enterrats i amb nombrosos homenatges, uns altres milers d'antifeixistes, després de 75 anys, continuen amb les seues restes escampades per camps i cunetes.
Així que mentre hàgem de suportar aquesta vergonya en un país que es diu demòcrata i civilitzat, nosaltres continuarem recordant el que calga recordar.
La lluita per un món millor i més just, continua.
5 comentaris:
Sou l'ostia (an perdo de Deu) no mes feu que remenejar i remenejar. Xe deixeuo ja.
krek ke hi a prou episodis, per les dos parts, dels k´ens poder sentir prou avergonyts, també voleu ke els konmemorem????
Hi ha que viure el present i enterrar el passat.
Au sent molt, però jo no pense oblidar als que lluitaren contra el feixisme, ni als 50.000 morts pel franquisme des de 1939 fins al 1975, ni als que estan soterrats en descampats i cunetes.
Allà vosaltres i gràcies Arc per recordar allò que no deurien oblidar mai: El perill del feixisme
Alla tu ja as vist l'exit de este blog, tothom vol oblidar.
Publica un comentari a l'entrada