CONSTITUCIÓ I DEUTE

Article de Marc Cabanilles

Incloure en la Constitució un sostre per al dèficit implica pujades d'impostos, enduriment de les condicions laborals, privatitzacions, venda del patrimoni públic o reduccions de la despesa social (i, per descomptat, sense preguntar a la ciutadania, no vaja a ser que estiga en contra).

Quan un ciutadà ha de fer una despesa extra (habitatge, una malaltia, solidaritat amb amics o familiars, inversió en estudis, un vehicle per a treballar), i decideix endeutar-se per a afrontar el problema sobrevingut, no està vivint per damunt de les seues possibilitats: Simplement està fent un càlcul de necessitats perquè la seua vida siga menys miserable.

Els que tenen diners no viuen amb estos problemes. En canvi, a gos flac, tot són puces. És així des del començament de la humanitat.
Com abans no hi havia seguretat social, els pobles van inventar el conte de Ventafocs (La Cenicienta): Només et trau del forat un colp de sort. Mentre, la televisió i el futbol s'encarreguen que ens interesse més la maldat de Mourinho que la de l'OTAN .

Les actuals democràcies de partits han anat degenerant a la calor de la degeneració econòmica. Les eleccions cada vegada s'assemblen més a cartes dels reis mags, els polítics fan d'un servei una professió, prenen unes decisions irresponsables que no les prendrien en la seua casa i es converteixen en ostatges dels bancs que acaben finançant la seua manera de viure.

Només unes preguntes per a veure si descobrim la cara oculta de la lluna:

•  Per què de manera invariable la recaptació de l'impost sobre la renda (IRPF) creix mentre la de l'impost de societats baixa?
• Per què les constructores, han fet el seu agost, el seu setembre i el seu octubre amb obres faraòniques?
• Per què ha crescut tant la despesa militar, que a més ens porta a guerres on no se'ns ha perdut gens que siga nostre?
• Per què s'han suprimit impostos que només beneficien als més rics?
• Per què no hi ha avanços en la lluita contra el frau fiscal?
• Per què no es persegueixen als paradisos fiscals i als seus inquilins?
•  Per a quan la regulació del capital financer?

L'inexplicable segueix sent la interminable deriva del PSOE, cada vegada més miope ideològicament. Entenem la proposta del sostre de la despesa provinent d'Angela Merkel, defensada per la dreta europea, l'espanyola i recolzada per els qui han portat la crisi. Però què pinta el PSOE en tot açò? La gran coalició entre els dos grans partits ja està funcionant.

 I per què no hi ha dissidència dins del socialisme espanyol? La resposta està clara: Entre la figura de Mortadelo i Rompetechos (innocents, despistats, sense cap maldat), els dirigents del PSOE prefereixen ser el Botiguer de la 13, rúe del Percebe (enganyant, passant-se de llests, venent el que no és, prenent als altres per ximples i sempre fent com que jo no he sigut).

Però el cotó no enganya: Si t'emmanillen, et posen una bena en el cap i t'agenollen, faràs bé a pensar que et van a executar.