RELIGIÓ I "DIA DE LA DONA"

Article de Marc Cabanilles
Publicat a Levante-EMV el 8-03-2014

És àmpliament conegut que les dones gaudeixen de menys drets que els homes en tots els racons del món. Tenim donc,s la clara meta d'anivellar estes i altres desigualtats, encara latents en les nostres societats. I per a aconseguir esta meta tenim un dur obstacle: Les religions, que juguen en aquestes lluites un paper retrograd, i promouen el manteniment de les més odioses diferències de gèneres.

Per increïble que semble, en ple segle XXI, el dia de la dona encara se celebra en molts pobles, entre ells Simat, amb una missa, convocada, per a més "*inri", per la respectiva Associació (Catòlica) de Mestresses de Casa (dic jo que serà catòlica quan ho celebren amb una missa). Però a part de les creences de cadascun, sembla que no es té molt clar que precisament l'església és una de les principals culpables que la dona estiga com estiga.

Segons s'explica en un famós llibre de rondalles denominat Bíblia, ja al principi dels temps, la dona va nàixer d'una costella d'Adán. Mal principi quan amb una simple costella, es pot fer una dona. Seguint amb el llibre de rondalles, la dona va ser la culpable de fer caure a Adán en la temptació de mossegar la poma. Amb aquests antecedents, no és d'estranyar la quantitat de desgràcies que tot açò ha implicat per a les dones al llarg dels segles.

Podem seguir amb la "misteriosa" santíssima trinitat, on els tres personatges són masculins (ell, ell i ell).

I si analitzem les escriptures, els concilis i altres saraos religiosos, veurem que estan esguitats de tremendes barbaritats, que se suposa són la "paraula de Déu", expressada segurament després d'haver-se fumat vés-te'n a saber què classe d'herba. Vegem alguns exemples.

 

• La dona quan conceba i done llum a un home, serà inmunda 7 dies.... I si donara llum a una xiqueta, serà inmunda dues setmanes...". (Levítico 12: 1, 2 & 5)
• "Perquè la dona casada està subjecta per la llei al marit mentre aquest viu: però si el marit mor, ella queda lliure de la llei del marit". (Romans 7: 2)
• "No desitjaràs els béns del teu pròxim: la seua dona, el seu esclau, el seu bou…". (Ex20, 17; cf Dt 5, 21).
• "El naixement d'una filla, és una pèrdua". (Eclesiastés 22:3)
• "I si les dones volen aprendre alguna cosa, pregunten a casa als marits, perquè és indecorós que una dona parle en la congregació". (Corintis 14 34 & 35)
• "Vosaltres les dones sou la porta del diable....". (San Agustín)
• "Jo no veig la utilitat que pot tenir la dona per a l'home, amb excepció de la funció de parir als fills". (Santo Tomàs de Aquino)
• "Les xiquetes comencen a caminar i parlar abans que els xiquets perquè la mala herba creix sempre més ràpid que les bones llavors". (Lutero, teòleg alemany)

Seguim. Durant segles, la inquisició va tenir especial fixació amb les dones. Sabem de la persecució, tortura i mort en la foguera de multitud de "bruixes", però amb prou faenes hi ha rastre de bruixots.

Ja en temps actuals, la dona per molt creient, preparada i responsable que siga, no pot accedir al sacerdoci, quedant el seu paper reduït al de monja, que atendrà a la jerarquia catòlica en les seues necessitats terrenals o es dedicarà a fer dolços i pastetes tancada per a tota la vida en qualsevol convent.

Per no parlar que la dona no podrà decidir el seu paper en la maternitat. L'avortament està prohibit, no perquè, segons l'església, suposa la mort d'un innocent (mai li van importar els morts de totes les guerres que la pròpia església sempre va encoratjar, va participar i va beneir, començant per "las cruzadas" i acabant en la guerra civil  del 36), sinó perquè qui s'embarassa és la dona. Si els embarassats foren els homes, mai hi hauria hagut problema amb l'avortament: Haguera sigut lliure i gratuït des de temps de Caifás.

I per falta d'espai (que no de ganes), no entre a parlar del taoisme, l'hinduisme, el budisme, el judaisme o l'islamisme, perquè trobaríem barbaritats semblants a les ja descrites per a la secta catòlica.

 

Les persones, homes i dones, no necessiten la tutela de ningú, són éssers lliures amb plena capacitat d'obrar i decidir. En aquest sentit, tot aquest muntatge sagrat engegat per les religions, no solament discrimina directament a la dona, sinó que també existeixen altres minories afectades, com els homosexuals, divorciats i ateus, entre uns altres.

Molts i moltes no són partidaris de celebrar el dia de la dona, però mentre aquestes sectes religioses, en compte de limitar les seues actuacions a l'àmbit privat i particular, seguisquen intentant imposar els seus dogmes i creences a tota la societat, crec que tenim "dia de la dona" per a molts segles.

Hem aconseguit desintegrar els àtoms, però som incapaços de fer el mateix amb els prejudicis.

Així que ànim, paciència i ni un pas arrere.