CAÑIZARES I EL "TRIGO LIMPIO"

MARC CABANILLES     

Volguera agrair al camarada Cañizares (això de camarada és per la seua vestimenta, amb capa de set metres inclosa, totalment roja), la nova oportunitat que em brinda perquè parlem de "trigo limpio", condició de la qual ha despullat el prebost als immigrants sirians que intenten refer la seua vida a Europa.

Es diu que algú no és "trigo limpio" quan simula alguna cosa que no és, algú dolent que va de bo, algú de qui no et pots fiar perquè no és realment sincer.
Ja resulta curiós que amb la que està caent per tots els costats (atur, corrupció, desnonaments, precarietat laboral, abandó de dependents, augment de violència de gènere, emigració de joves per falta de futur,.... ), al camarada Cañizares, només se li ocorre obrir la boca per a dir que els refugiats no són "trigo limpio" i que no hi ha més pobresa perquè ell no veu més gent dormint sota els ponts que l'any passat.

No hem sentit al camarada parlar sobre els quasi 5 milions d'aturats, dels quals més de la meitat no reben cap tipus de prestació. Dic jo que seran "trigo limpio", perquè en cas contrari, el camarada ens haguera posat en avís.

No hem escoltat al camarada condemnar la corrupció, que durant anys porta escampada per tot arreu: Institucions, partits polítics, empresaris.

No hem vist al camarada posar el crit en el seu cel per la violència que suposen els desnonaments executats per uns bancs als quals s'ha rescatat amb els diners de tots, i que igual deixen en el carrer a una família amb menors, que a gent gran que viuen sols.

No hem notat que al camarada li destorbe la precarietat que suposa encadenar durant anys i anys, uns contractes laborals que duren hores, dies o setmanes, i que impedeixen a les persones realitzar un projecte de vida concorde a les necessitats.

Tampoc sembla haver-se assabentat el camarada de l'abandó dels dependents, molts dels quals han mort sense haver rebut cap ajuda.

No recorde tampoc cap paraula del camarada en relació a la violència de gènere, ni sobre els casos de l'abús de menors per part de membres de la seua secta catòlica.

Encara esperem paraules d'alè i ànim per part del camarada per als milers de joves que, per falta de treball, de futur, deixen la seua terra per a anar a guanyar-se la vida en altres països.

El nostre insigne camarada, sembla no veure, perquè no parla d'açò, que la pobresa cada vegada és més extensa, més intensa i més crònica, amb la qual cosa, difícilment s'adonarà que vivim en una societat cada vegada més pobra, més desigual i més injusta.

El meu benvolgut camarada, deixe'm dir-li que després d'aquestes reflexions, a mi em sembla que, amb total seguretat, ací l'únic que no és "trigo limpio", resulta ser vostè, doncs compleix les tres condicions bàsiques de la seua definició:

Simula ser el que no és.

És vostè una persona dolenta que va de bona.

No és vostè de fiar perquè no és sincer.

Per si no s'havia adonat, volguera fer notar a l'insigne camarada, que la seua reflexió sobre els qui són o deixen de ser "trigo limpio" ha sigut la seua més valuosa aportació intel•lectual al reconeixement que la situació actual és extremadament complexa, i no dubtem que pròximament ens il•luminarà amb les seues reflexions sobre com fer sacrificis comuns encaminats a fer una societat més justa. I dic sacrificis comuns, perquè fins ara els únics sacrificats ha sigut la ciutadania més humil (parle d'humils i no de treballadors i treballadores, perquè igual aquestes paraules, el camarada no les entén, i seria una pena).
Espere també, que el camarada haja reparat que he procurat no parlar de la secta catòlica en el seu conjunt, del seu paper a través dels segles participant en quantes guerres hi ha hagut, posant i llevant reis, colonitzant a sang i foc altres cultures, aterrint i assassinant amb la seua inquisició, enverinant ments, prohibint uns comportaments i imposant-ne uns altres, ....... tot amb la finalitat d'obligar als seus fidels, i als qui no ho som, a complir uns principis que vostè creu dictats per un déu, que no és més que una més entre les milers de divinitats que la humanitat ha inventat en tots els seus segles d'existència.
Observar al camarada, veure el que fa, el que diu, com actua, amb qui es relaciona, a qui es dirigeix, veure com vesteix, ...... és suficient per a arribar a entendre tot el que la dirigència de la seua secta catòlica porta fent en aquest desgraciat món des de fa 20 segles. I no em diguen que l'actual papa Francisco és diferent. Aquest senyor no és més que una peça del monstruós i complicadíssim engranatge de l'estructura eclesial, i el seu objectiu no ha variat en dos mil anys: Mantenir i augmentar el seu poder en la Terra, perquè en el seu cel no poden, atès que ja ho acapara el seu déu.
Déu del que no puc entendre com se les arregla allà en el seu cel sense comptar amb la presència de tan insigne camarada perquè l'oriente i assessore sobre com aconseguir que eixe cel valga la pena, permetent amb els seus encertats consells, que únicament entren ànimes que siguen "trigo limpio", no siga cosa que el llancen a perdre.