divendres, 29 de gener de 2016

LA POLICIA SITUA AL MONESTIR DE LA VALLDIGNA L'INICI DE L'ACTIVITAT DE LA TRAMA DE FINANÇAMENT DEL PP


La trama Imelsa hauria d'anomenar-se trama Monestir de la Valldigna, atés que la Policia situa l'origen de l'activitat delictiva fa tretze anys e la Fundació Jaume II El Just, des de l'arribada de Vicente Burgos com a gerent i Francisco Camps a la Presidència de la Generalitat.. 
Tretze anys, doncs és el temps que presumptament portava en actiu la trama de corrupció desmantellada ara en la 'Operació Taula', segons els informes de la Guàrdia Civil incorporats a la causa que instrueix el titular del Jutjat d'Instrucció número 18 de València, i en els quals també es destaca que el nucli dur de la xarxa estava encapçalada per l'exalcalde de Xátiva i antic president del PP en la província, Alfonso Rus, al costat dels també destacats dirigents del partit Máximo Caturla i Vicente Burgos. Sempre segons la investigació de la Unitat Central Operativa (UCO), tots ells van començar les seues aventures en 2003 a través de la Fundació Jaume II el Just, creada per la Generalitat per a recuperar el patrimoni artístic i cultural del monestir de la Valldigna. La seu de la fundació va ser registrada el dimarts a la recerca de nous indicis contra els implicats.
Les irregularitats es van cometre fins i tot en la compra per 1,1 milions del claustre de l'Abad a Madrid per retornar-lo al seu lloc original.
La data del suposat inici de les activitats de la trama coincideix amb l'aterratge de Vicente Burgos en la gerència d'aquesta Fundació. En eixe any arriba a la presidència de la Generalitat valenciana Francisco Camps, qui poc després nomena per a dirigir aquest organisme a Burgos, una de les persones que integraven el seu cercle d'amistats de joventut. El cap de l'Executiu autonòmic pretenia reactivar aquest monestir i, per a açò va va dotar a la Fundació d'un pressupost de 3 milions d'euros que, segons es va veure després, es va quedar curt pel que llavors es va arribar a qualificar de "desmesura" de Burgos en la seua gestió. En eixos anys les activitats de la fundació van ser nombroses. Així, només arribar va gastar 1,1 milions d'euros a comprar el claustre del Palau de l'Abad, situat en la localitat madrilenya de Torrelodones, per a reintegrar-lo al Monestir, emblema de l'organisme i declarat pel Govern autonòmic "patrimoni espiritual" dels valencians. A eixa xifra va sumar altres 100.000 euros per a realitzar la rèplica amb la qual va ser reemplaçat aquest element arquitectònic en el palauet madrileny.

A més, la Fundació va muntar costoses exposicions com 'El toisó d'or', que va ascendir a 1,3 milions, i musicals com 'Balansiyyá', al que va destinar un altre milió, així com festivals de teatre, trobades culturals i sarsueles que van superar el pressupost de l'organisme. Fins i tot, Burgos va crear una orquestra simfònica amb 46 músics, que va portar per diversos circuits, i va portar a València per Falles a un centenar de convidats des d'Itàlia. Burgos va estar al capdavant de la institució fins a novembre de 2007, quan va ser destituït per la llavors consellera de Cultura, Trini Miró. A la seua eixida de la Fundació aquesta acumulava ja un deute proper als 9 milions d'euros. La Guàrdia Civil rastreja, precisament, aquests quatre anys de la seua gestió a la recerca de proves de suposades putxerades. Entre elles, es troba precisament la compra del claustre madrileny per a restaurar el monestir, considerada  l'estrena de la trama ara desmantellada.