ADOCTRINAMENT

Article de Marc Cabanilles
AVALL - Associació Valenciana d'Ateus i Lliurepensadors

Publicat el 18.10.2017 en  

ADOCTRINAMENT

El Ministeri d'Educació ha posat en moviment a l'Alta Inspecció per evitar l'adoctrinament en els llibres de text a Catalunya. Si per adoctrinament entenem la negació del pensament crític, evitar el diàleg, ocultar la discrepància i exaltar el dogma, des d' AVALL recolzem aquest interès del ministeri per acabar amb l'adoctrinament, però ens agradaria que fora amb tot adoctrinament.

Perquè si el que es fa en els col·legis catalans és adoctrinar, com direm allò que es fa en totes les aules d'Espanya amb la religió?

Perquè si es té por al fet que l'adoctrinament a Catalunya acabe en fanatisme nacionalista, no hauríem de tenir por que l'adoctrinament en religió acabe en fanatisme religiós?

Perquè si com diuen, l'adoctrinament a Catalunya té com a finalitat excloure als qui no es consideren nacionalistes catalans, què dir de l'adoctrinament religiós que considera heretges, infidels, esgarriats o pecadors a qui no professe la mateixa religió?

Es defensa l'església dient que són els pares els qui volen que els seus fills reben religió. Amb aquest mateix raonament, adoctrinar a les aules catalanes, hauria de ser bo si són els pares els qui així ho volen. També es queixa el nacionalisme espanyol que aquest adoctrinament en el nacionalisme català és pagat amb diners públics. Els sous dels professors de religió també són diners públics pagats generosament per cada comunitat autònoma. I quan parlem de tot l'Estat, no només de Catalunya, la xifra s'aproxima als 500 milions d'euros anuals. Milions amb els quals es podrien contractar uns 6.500 professors que bé farien a intentar millorar el nivell de l'alumnat que tan mal queda en els informes PISA, o simplement ensenyant altres idiomes, en els quals en aquest país, cap dels seus presidents és capaç d'expressar-se.

Als qui els molesta l'adoctrinament històric a Catalunya, no sembla molestar-los que se segueixen explicant a menors, històries sobre éssers imaginaris que van crear tot quant existeix, éssers que ens diuen què hem de fer o no fer, que ens vigilen constantment i que al final d'aquesta vida, ens prometen una altra, on se'ns premiarà o castigarà. No sembla molestar que mentre la ciència ja és capaç d'explicar el 99,9 % de tot el que va passar i passa en l'univers, les confessions religions segueixen intentant, des de la més tendra infància, modelar les ments per fer creure que tot prové de la màgia d'uns suposats déus, que ociosos entre tanta eternitat, van jugant entre ells a veure qui té l'ocurrència més graciosa.

La religió com a fenomen individual, com a cerca del sentit de la vida, com una autoprotecció davant la immensitat de l'univers i l'eternitat del temps, com una reflexió personal, pot ser bona i fins a positiva. Però es converteix en un frau quan passa a ser administrat per persones que diuen parlar directament amb déus, que diuen ser els seus intermediaris, que ens diuen com hem de viure i morir, que diuen que el seu regne no és d'aquest món quan en realitat són l'empresa més poderosa que existeix.