LA SENTÈNCIA DE LA MANADA

EMPAR ARIÑO            

Dona. Doctora en Filosofia i vicepresidenta d’AVALL (Associació Valenciana d’Ateus i Lliurepensadors)

La sentència a “La Manada” que es va fer pública el passat 26 d’abril, ha suscitat la reacció en contra de gran part de la ciutadania. Aquesta sentència serà recorreguda per ambdues parts: acusació i defensa, i és possible que en ella s’acabe reconeixent que en els fets jutjats va haver-hi violacions i no solament (“solament” ?) abusos.Perquè no torne a donar-se un fet tan vergonyós com el d’aquesta sentència, i diria més, perquè no es parle d’abusos sexuals com alguna cosa diguem “menor”, és necessari que concórreguen diverses circumstàncies que no es donen en aquests moments.La més important, la bàsica, és la implicació transversal, és a dir la implicació de tota la societat en la defensa dels drets de les dones, de la seua dignitat com a éssers humans, del respecte que mereixen en igualtat al que tenen els homes en iguals circumstàncies.Per descomptat, és necessari que es revise la situació de la Magistratura i l’accés a la mateixa. Com és necessària una autocrítica dels professionals de la medicina en els seus plantejaments sobre el cos de la dona. Per açò és imprescindible una formació generalitzada de la perspectiva de gènere per a totes les professions i de manera molt especial per a l’exercici de la medicina i tot allò relacionat amb la jurisprudència.

I és que, com bé assenyala Michel Onfray en el seu ”Tratado de Ateología”, en el Dret i en la Medicina és on d’una manera més greu es plasmen els prejudicis d’arrel religiosa sobre la corporeitat humana en general i sobre la condició de la dona en particular. Prejudicis que s’integren en una cosmovisió o visió del món que rebem i acceptem acríticament com a vertadera.Però aquesta revisió crítica dels prejudicis rebuts no serà possible ací i ara, (i em referisc a l’estat espanyol en l’actualitat) mentre no hi haja una separació efectiva entre Església i Estat de manera que el nacional- catolicisme patriarcal (valga la redundància) deixe d’influir en l’educació i formació de xiquets i joves. No oblidem que en una de les arrels del Patriarcat estan les religions monoteistes, les anomenades religions “del llibre”: judaisme, cristianisme i islamisme. Totes coincideixen a considerar a la dona com a inferior a l’home, al que deu submissió. I a l’home com l’únic subjecte que posseeix i pot posseir l’autoritat i el dret.No obstant açò, i desgraciadament, el patriarcat i la visió del món que aquest manté i imposa, va fins i tot més enllà de les creences religioses en les quals clarament es recolza i a les quals utilitza per a mantenir-se. Per açò, no serà veritablement superat mentre els homes no reconeguen la il·legitimitat dels privilegis dels quals han gaudit des de fa mil·lennis, i entenguen que aquests privilegis estan ancestralment basats en el fet de tenir major força física que les dones.