Alguna cosa els ha fallat als socialistes de Simat en la gestió del procés de relleu al capdavant de la candidatura. Des que es va anunciar que el regidor de Turisme i Promoció Econòmica, David Mogort, anava a ser el candidat a l'alcaldia en substitució d'Eladi Mainar, l'actual portaveu no ha deixat d'expressar en públic les formes que s'estan emprant envers ell, i recorda constantment la seua condició de portaveu, i per tant cap del grup municipal. A través del seu bloc, però també a través d'articles i informacions als diaris Levante-EMV la setmana passada, i hui a Las Provincias, Eladi Mainar diu que se li està segrestant informació, i que se l'està excloent de reunions decisories, sobretot de reunions de contingut urbanístic on es couen pressions als polítics locals per tal d'urbanitzar el terme. A més a més, Mainar ha acusat al seu company Mogort de no haver col.laborat este mandat en la mesura que diu haver col.laborat.
És evident que la situació no beneficia al PSPV de Simat ni a les seues perspectives per recuperar la tradicional majoria de la que ha gaudit al llarg de la democràcia fins 2007. Tampoc beneficia les perspectives de David Mogort per a les eleccions de maig vinent.
La situació, en opinió d'Arc Iris, no ha estat precipitat pel procés de relleu, sinó per no haver sabut culminar un procés de renovació que es va encetar en 2007. Hi ha persones al PSPV de Simat a les que les importa un pebre la política entesa com a eina per transformar la realitat i promoure el benestar i la prosperitat dels ciutadans, i a eixes persones ningú ha tingut pebrots per dir-les que es queden en segon línia, que conserven la militància si tenen ànima socialdemòcrata i d'esquerres, o demanen la baixa en cas contrari. Eixes persones a les que se li'n fot la política en majúscules pretenen seguir influint en la política local aprofitant-se d'una organització política com el PSPV, i eixes persones són les que han generat l'actual situació per la seua negativa a desaparéixer de l'escena política local. És greu que els interessos personals primen per damunt de l'interés general fins l'extrem de malbaratar les perspectives d'un partit politic. I pel que ens repercuteix a la resta de simaters, paga la pena fer una anàlisi.
David Mogort i Eladi Mainar, pel bé de tots els simaters, tenien l'obligació i el deute moral de pactar un relleu sense traumes que permetera oxigenar l'agrupació local i deixar als de sempre sense més poder de decisió que la del simple militant, amb una capacitat d'influir a la mida de la resta de militants. El relleu, però, no està sent pacífic i això té molts beneficiaris. Els primers beneficiats són aquells que pretenen seguir controlant el PSPV després d'haver-lo controlat durant 30 anys, perquè amb allò del divideix i venceràs saben que el seu recolzament en temps de disputes és necessari. El segon beneficiat és la dreta simatera, que a hores d'ara s'està fregant les mans. I en tercer lloc la resta de partits d'esquerra deuen estar pensant en l'oportunitat de pescar en riu regirat. Però hi ha també perjudicats: el primer el PSPV local, i després la totalitat dels simaters, als que se'ls priva d'una opció política d'esquerres com a instrument a través del que canalitzar les seues inquietuds polítiques.
Simat pateix ara mateix una realitat nefasta, potser calamitosa, que necessita ser transformada de forma urgent. I si aquells que es presten a transformar eixa realitat des del seu compromís polític estan ocupats en altres coses, difícilment transformarem eixa realitat.
És evident que el tripartit no ha estat una experiència exitosa, ni en la gestió ni en l'estabilitat política. Si la setmana passada el regidor del Bloc Juli Ibáñez anunciava la seua retirada per motius "professionals", l'actual refrega entre Mainar i Mogort deixa ben a les clares que el poder ha passat una factura caríssima.
El que necessita Simat és més gestió institucional i menys política. Simat necessita futur, prosperitat, benestar, i serveis de qualitat. Necessita fer efectiu el pla d'estratègia turística, necessita crear llocs de treball, necessita el polígon industrial, necessita posar en valor el casc urbà consolidat per convertir-lo en un lloc atractiu per a viure i per a visitar, necessita d'una vegada un PGOU, necessita armonització i revitalització urbanística, inversions productives, projectes a mitjà i llarg termini, necessita normalitzar les relacions amb totes les institucions públiques, necessita estimular els joves en valors i donar-los alternatives, necessita revitalitzar el comerç (el 70% de la despesa de les famílies simateres és evadida, es fa fora de Simat), necessita combatre el fracàs escolar, donar opcions laborals, educatives, d'oci, cultura i esbarjo a la joventut, i sobretot necessita polítics capaços de donar resposta. Més de trenta anys després de la reinstauració de la democràcia, es pot dir que Simat ho té gairebé tot per fer. Per tant, i pel que fa a la situació del PSPV, Mainar i Mogort estan condemnats a entendre's.
El que no s'entén es que per a uns la prioritat i la solució de tots els mals siga la megaurbanització residencial, quan no tenim un espai en el que es puga implantar una empresa ni que siga menuda, quan el casc antic cau a trossos, quan el trinquet el tenim tancat, quan els xiquets han de jugar al futbol en un sequer pedregós, quan la quarta part dels joves deixen els estudis abans dels 16 anys, i quan la tercera part de la població està desocupada. I al desocupat només li resta que li facen pagar quotes d'urbanització i després el contracten de comercial per a vendre milers de bungalows. Calma.
