ARC IRIS RECOMANA ALS SIMATERS REVISAR EL PLA URBANÍSTIC

El Pla General Estructural (PGE, abans PGOU) estarà en exposició pública fins al 10 de març i Arc Iris recomana als veïns revisar-lo per estalviar-se possibles sorpreses que una vegada aprovat de forma definitiva resultaran difícils de modificar. No es tracta només de la protecció de l'entorn del Monestir o de la reducció del sòl industrial, el document inclou previsions a llarg termini que amb els anys poden comportar sorpreses si no es revisa, sobretot pel que fa a les futures obertures de vies públiques on ara hi ha parcel·les particulars. 

El PGE de Simat presenta importants novetats respecte al pla que estava vigent, sobretot del que es va frustrar de l'època de l'especulació.   Entre les novetats destaca que la reducció de l'espai dedicat a polígon industrial, que es queda en 82.000 metres quadrats enfront dels més de 300.000 que hi havia marcats. També es descarten les macrourbanitzacions i el camp de golf. La recuperació de cases desocupades o abandonades prima sobre noves expansions urbanístiques. El nou planejament elimina la zona urbana del carrer Els Brolls, declarada d'alta inundabilitat, mentre que preveu actuacions en la zona del poliesportiu, així com en lees entrades de la població.

El pla prioritza el turisme com activitat econòmica i diferencia dues zones turístiques,, una a l'entorn del Monestir i altra al casc antic. La Ruta de l'Aigua i la vertebració del ric Vaca són altres dos aspectes contemplats.

El nou desenvolupament urbanístic protegeix de forma més extensa el monestir, amb un espai protegit que va des del cenobi fins a la Xara, passant per la Fontarda i Els Clots. D'aquesta manera, l'entorn monacal quedarà lliure de qualsevol actuació urbanística que poguera modificar-lo o afectar a aquestes zones que destaquen per la seua importància patrimonial i mediambiental.

A partir del 10 de març l'ajuntament haurà de resoldre les al·legacions que es puguen presentar bans que la Generalitat aprove el nou ordenament.

S'han marcat xicotetes zones en les quals es permet urbanitzar, com és el cas que afecta a l'àrea d'influència del poliesportiu o la zona escolar. Aquesta última permetrà millorar l'entrada nord a Simat i millorar la ronda de la població.

LA LLEBRE-ALPESA REP UN GUARDÓ A LA GALA DEL CIRCUIT DE CURSES

Máxima Gregori a la dreta amb altres membres de la Llebre.

El Club de Córrer la Llebre-Alpesa ha rebut un dels guardos que es van lliurar divendres a la Gala de cloenda del I Circuit de Curses Populars Safor-Valldigna, on la corredora Máxima Gregori Robledillo ha aconseguit el tercer premi en la categoria sènior femení, que es correspon amb el resultat de la totalitat de les curses en les quals ha competit. .

Després de 14 curses des de l'estiu fins al mes de gener, el Circuit de Curses Populars Safor-Valldigna ha tanca el curs amb una gala de lliurament de premis celebrada este cap de setmana a la Casa de la Cultura de Bellreguard. Salva Gomar, del CA Safor Delikia, i Cristina Rosselló, del Multiesport Benitatxell, han rebut el guardó com a guanyadors absoluts, mentre que el guardó al millor equip ha estat per a Automoción Moll. El Safor Delikia i el CC El Garbí han aconseguit el segon i tercer premi als millors equips, respectivament. 

Fernando Escrivá, del club Fent Cames de Miramar, ha estat el segon classificat absolut en el conjunt de les proves disputades, seguit de Pere Lluís García, d'Automoción Moll. En dones el segon i tercer lloc absoluts han estat per a Bea Gomar, del Triatlon.com, i Violeta Gómez, de El Garbí. 

L'HORA DE LES VERITATS

L'Ajuntament de Simat ha organitzat una exposició gràfica i històrica del Planejament Geneal Estructural (abans Pla General d'Ordenació Urbana), coincidint amb el periode d'exposició al públic del document, que serà inaugurada dimecres 15 de febrer en un acte en el qual participarà, entre altres, el simater Lluís Ferrando, ara director general d'Ordenació del Territori, i abans proveïdor oficial d'assessoria jurídica a l'Ajuntament de Simat, entre altres ajuntaments, preferentment governats o cogovernats per Compromís.

Participaran també l'alcalde, Victor Mansant; el regidor d'Obres Públiques, Vicent Ribera; l'arquitecte redactor del Pla, Bernardo Montserrat; l'arquitecte municipal, Juan José Sancirilo, les advocades urbanistes Beatriu Carratalá i Mireia Giménez, i la redactora del Catàleg de Béns Immobles, Isabel Canet. 

 Que Simat estiga a punt d'aprovar el PGE és una fita, si ens atenem al fet que els primers intents es remunten al mandat 1999-2003, aleshres amb un govern del PSPV sostingut pel Bloc. D'aleshores ençà s'han succeït nombrosos inents frustrats amb modificaccions i coontramodificacions que anaven i venien al ritme dels canvis polítics a la corporació, on tant PSPV, com Bloc, PP i ara EUPV s'han alternat a l'alcaldia. Ja des dels inicis Bernardo Montserrat ha estat el tècnic encarregat de donar forma a les pretensions urbanístiques de Simat amb sonats fracassos per l'obstinació durant anys i anys de deixar la porta oberta a una macrourbanització annexa a un camp de golf. 

A les portes de l'esdeveniment històric de que Simat vaja a aprovar per fi un  PGE, caldria que els participants en aquest acte aclariren perquè el municipi ha tardat garebé dues dècades en disposar de Pla General, i perquè el conegut aficionat al golf i promotor de camps de golf ha seguit sent al llarg d'eixes dues dècades el redactor del pla de Simat.

També serà una bona oportunitat per aclarir perquè al mandat 1999-2003 el Bloc, aleshores amb Joan Maria Mansanet de portaveu nacionalista i el socialista Vicente Palomares d'alcalde, va permetre que s'enllestira un Pla General amb camp de golf de forma totalment obscura, d'esquenes a la població, sense cap acte informatiu, i trobant-se per sorpresa amb el document dins el forn. És necessari recordar que va ser Arc Iris per l'any 2002 qui va alertar als simaters de les intencions dels governants locals, i qui  va descobrir l'existència d'un camps de golf i més de mil vivendes unifamiliars annexes en un document que s'havia ocultat a la població. En definitiva, l'existència d'una operació purament especuladora de la qual només anaven a beneficiar-se uns pocs i anava a deixar unes càrregues insuportables als propietaris afectats, a més d'hipotecar l'ús de bona part del terme municipal d'una sola tacada. 

Potser Lluís Ferrando i Calatayud, des de la seua nova perspectiva, puga donar explicacions d'aquesta acumulació de despropòsits. 

COMENCEN A CAURE

La Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) ha condemnat a penes d'entre 3 i 13 anys de presó a 11 dels 13 acusats de falsejar contractes entre la Generalitat Valenciana i la trama Gürtel per al muntatge de l'expositor de la regió en la Fira Internacional de Turisme (Fitur) en les edicions de 2005 a 2009.

Així, l'Alt Tribunal Valencià condemna l'exconsellera de Turisme, Milagrosa Martínez, els considerats capitostos de la trama Gürtel, Francisco Correa, Álvaro Pérez, Pablo Crespo i Cándido Herrero, diversos exalts càrrecs de l'administració autonòmica i treballadors de les empreses de Correa per associació il·lícita, prevaricació administrativa, tràfic d'influències, malversació de cabals públics, falsedat documental i suborn.

Per contra, la sala absol l'exconsellera de Turisme Angélica Such i Juan Bover, excap de servici d'infraestructures turístiques de la Conselleria, de prevaricació administrativa, únic delicte pel qual estaven acusats, segons detalla el TSJ.

La sentència arreplega per a Francisco Correa, 13 anys de presó en total: 3 d'ells per associació il·lícita (a més de 13.500 euros de multa i 9 anys d'inhabilitació); un any de presó per tràfic d'influències i multa de 3,9 milions d'euros; altres 6 anys de presó per malversació de cabals públics i 10 anys d'inhabilitació absoluta i 3 anys més de presó, multa de 500.000 euros i 8 anys d'inhabilitació especial per suborn actiu.

Per a Pablo Crespo, la pena és de 13 anys i 3 mesos pels delictes d'associació il·lícita (2 anys i 6 mesos de presó, multa d'11.250 euros i 7 anys i sis mesos d'inhabilitació); tràfic d'influències (1 any de presó i multa de 3,9 milions d'euros); malversació de cabals públics (6 anys de presó i 10 anys d'inhabilitació); falsedat documental (1 any i 9 mesos de presó i multa de 6.750 euros) i suborn actiu (2 anys de presó, multa de 2.400 euros i 7 anys d'inhabilitació).

A Álvaro Pérez, 'El Bigotes', li cau una condemna de 12 anys i 3 mesos de presó per associació il·lícita (18 mesos de presó i multa d'11.250 euros); tràfic d'influències (1 any de presó i multa de 3,9 milions); malversació de cabals públics (6 anys de presó i 10 anys d'inhabilitació); falsedat documental (1 any i 9 mesos de presó i multa de 6.750 euros) i suborn actiu (2 anys de presó, multa de 2.400 euros i 7 anys d'inhabilitació especial).

L'exadministradora d'empreses de la trama Isabel Jordán rep una condemna de 6 anys de presó per associació il·lícita (18 mesos de presó i multa d'11.250 euros); prevaricació administrativa (7 anys d'inhabilitació especial); malversació de cabals públics (3 anys de presó i 7 anys d'inhabilitació absoluta); falsedat documental (1 any i 6 mesos de presó i multa de 6.000 euros), mentre que ha sigut absolta de tràfic d'influències.

Un altre dels 'capitostos', Cándido Herrero, ha sigut condemnat a 4 anys i quatre mesos de presó per associació il·lícita (16 mesos de presó i 5.850 euros de multa); prevaricació administrativa (5 anys d'inhabilitació especial); malversació de cabals públics (1 any i 6 mesos de presó, 3 anys d'inhabilitació absoluta); falsedat documental (1 any i 6 mesos de presó i multa de 3.600 euros). Ha resultat absolt de tràfic d'influències.

La condemna de l'exempleada de Gürtel Mónica Magariños és 3 anys de presó per associació il·lícita (12 mesos de presó i 1.800 euros de multa); prevaricació administrativa (5 anys d'inhabilitació especial); malversació de cabals públics (2 anys de presó i 5 d'inhabilitació absoluta) i també resulta absolta de tràfic d'influències.

L'exconsellera de Turisme del PP Milagrosa Martínez és condemnada a 9 anys de presó, 6 d'ells per malversació de cabals públics -delicte pel qual també se li imposen 10 anys d'inhabilitació absoluta- i altres tres anys de presó per suborn passiu (a més de 5.000 euros de multa i 8 anys d'inhabilitació especial). Així mateix, per prevaricació administrativa és condemnada a 9 anys d'inhabilitació especial.

Per al seu excap de gabinet, Rafael Betoret, s'han decidit 6 anys de presó per malversació (també per açò 10 anys d'inhabilitació) i altres 7 anys d'inhabilitació per prevaricació administrativa.

En el cas de l'excap de l'àrea de Mercats i Comunicació de l'Agència Valenciana de Turisme (AVT) Isaac Vidal, la condemna és de 7 anys de presó, 4 d'ells per malversació més 10 d'inhabilitació; i 3 anys de presó per falsedat documental (també 2.700 euros de multa i 2 anys d'inhabilitació). Per prevaricació administrativa, es decreta 5 anys d'inhabilitació especial.

A Jorge Guarro, que va ser cap del servici de Promoció de l'Agència de Turisme, se li imposen 4 anys de presó i 10 d'inhabilitació per malversació, així com 5 anys d'inhabilitació per prevaricació administrativa; mentre que Ana Grau --excoordinadora de fires en l'AVT-- ha sigut condemnada a 3 anys de presó per falsedat documental (més 900 euros de multa i 2 anys d'inhabilitació especial); i per prevaricació administrativa, 4 anys, tres mesos i un dia d'inhabilitació especial. Ha sigut absolta de malversació de cabals públics.

La sala condemna a més, Francisco Correa, Pablo Crespo, Álvaro Pérez, Cándido Herrero, Isabel Jordán, Mónica Magariños, Miraculosa Martínez, Rafael Betoret, Isaac Vidal i Jorge Guarro a indemnitzar solidàriament la Generalitat Valenciana amb 272.000 euros.

La sentència establix la responsabilitat subsidiària de les mercantils Orange Market, Easy Concept Comunicació, Boomerangdrive i Servimadrid Integral, que hauran de fer front al pagament d'esta indemnització si els condemnats anteriorment citats no abonen la part que els correspon.

També prohibix contractar amb el sector públic a Francisco Correa, Pablo Crespo, Álvaro Pérez, Cándido Herrero, Isabel Jordán, Mónica Magariños, Milagrosa Martínez, Rafael Betoret, Isaac Vidal, Jorge Guarro i Ana Grau pel que s'acorda comunicar la sentència a la Junta Consultiva de Contractació Administrativa de l'Estat i a l'òrgan equivalent a la Comunitat Valenciana.

El tribunal ordena, d'altra banda, el comís de béns de la societat Orange Market S.L., per import de quasi dos milions d'euros 1.938.000 i el comís del rellotge, valorat en 2.400 euros, amb el qual va ser obsequiada l'exconsellera de Turisme condemnada.

El juí per esta peça separada del 'cas Gürtel' va començar al març de 2015 i va quedar vist per a sentència un any després després de 65 sessions.

VIATAGE A MADRID PER RESCATAR EL PROJECTE DE LAMINACIÓ

Els alcaldes de Tavernes, Benifairó i Simat, Jordi Juan, Josep A. Alberola i Víctor Mansanet, respectivament, han viatjat este dimarts 31 de gener a Madrid per a demanar al Ministeri de Medi Ambient que reprenga el projecte de laminació del riu Vaca, al qual el Govern va renunciar en 2014 per la seua inviabilitat econòmica (40 milions d'euros), i també per les suspicàcies entre diversos sectors. Ara l'interès per recuperar el projecte prové de Compromís, i en concret de l'alcalde de Tavernes, qui ha mobilitzat a diputats, senadors i assessors en Corts Generals per pressionar al Govern de Mariano Rajoy i rescatar el projecte. 

El projecte de laminació del riu Vaca suposa en la pràctica un sistema de retenció d'aigua en la part alta del curs del riu, és a dir, al terme de Simat, per tal de lliurar a diverses zones de Tavernes i la platja de la condició d'inundables. Del projecte, impulsat pel Ministeri de Medi Ambient, depenien al seu dia diversos plans urbanístics.

El projecte de laminació del riu Vaca, en la seua redacció original, suposaria al terme de Simat la inutilització de centeners de fanecades de tarongers a causa de la construcció d'un embassament que retindrà les aigües de pluja.

Les associacions conservacionistes van rebre amb suspicàcies el projecte durant la seua exposició al públic fa més d'un lustre, però Tavernes considera imprescindible l'actuació per preservar les urbanitzacions que han nascut de forma un tant controvertida a la vora del riu, i reduir el mapa de la inundabilitat a la platja. 

També s'ha considerat una casualitat, d'altra banda, que el sobtat interès de l'alcalde de Tavernes per recuperar este projecte haja coincidit amb els tràmits finals del Pla d'Acció Territorial i Infraestructures Verdes del Litoral (Pativel) que està en fase de consulta pública i que la Generalitat preveu aprovar en els pròxims mesos.  

Cal recordar que una sentència del Tribunal Suprem (TS) va ratificar en 2013 altra sentència del Tribunal Superior de Justicia de la CV segons la qual s'acredita l’Ajuntament de Tavernes, sota govern del PP, va permetre urbanitzar el Vergeret sense tindre el permís de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX). El TSJ va ordenar la paralització de tota obra en la zona y la retirada de les vivendes construïdes en la zona de policia del riu Vaca.

La solució de Tavernes ha estat negociar amb la Confederació del Xúquer una solució al problema d’inundabilitat de la zona que passa per convertir una zona inundable en zona no inundable mitjançant un conjunt d’actuacions en la marge esquerra del riu. Eixes actuacions encara no s'han executat i és molt probable que la intenció siga carregar-les al pressupost del projecte de laminació.

REFUGIATS A GRÈCIA

La Cadena SER es fà resò del viatge del President d'Arc Iris al camps de refugiats de Ritsona (Grècia), a partir del proper 1 de febrer.

Marc Cabanilles a la CADENA SER

Camp de refugiats de Ritsona (Grècia)

Xiquets i xiquetes al camp de regugiats de Ritsona (Grècia)

La nostra xicoteta, pero entusiata brigada, ja ha fet el primer enviament de material des de Zaragossa al camp de refugiats de Ritsona a Grècia.

Són 150 kios de roba, aliments, material escolar i diccionaris àrab-castellà, àrab-alemany i àrab-anglés.

Si ens dóna temps, farem un altre enviament, i si no, el que hem arreplegat (1850 euros fins el passat dia 22), s'utilitzarà per a les necessitats més urgents que vegem sobre el terreny.

Gràcies a totes i tots.

Material

Factura

     

40 ANIVERSARI MATANÇA D'ATOCHA

 La matança d'Atocha de 1977 va ser un atemptat comès per terroristes d'extrema dreta en el centre de Madrid la nit del 24 de gener de 1977, en el marc de l'anomenat terrorisme tardofranquista.

Cinc advocats van ser assassinats, la qual cosa va marcar la Transició espanyola iniciada després de la mort del dictador Francisco Franco.

Un comando ultradretà va penetrar en un despatx d'advocats laboralistas, situat en el número 55 del carrer d'Atocha i va obrir foc contra els i les allí presents, matant a cinc persones i deixant ferides a quatre.

UNS ENS VAN ROBAR I ALTRES ENS MENYSPREEN

Simat ni té sort, ni té cap motiu per estar satisfet amb la decisió del Govern valencià anunciada este divendres per la vicepresidenta, Mónica Oltra, d'extingir la Fundació Jaume II. Sembla que l'excusa és que l'ens era un niu de corrupció, i la solució és liquidar-la, però a Simat s'albira sectarisme polític en esta decisió. És a dir, primer als valldignencs ens roben els diners que havien d'havere anat destinats a la recuperació i dinamització del monestir, i després ens liquiden l'órgan encarregat d'eixes tasques amb el pretext que en l'anterior mandat el PP l'havia fet servir per a distraure diners. I quina culpa tenen els simaters? És la pregunta. 

En teoria, serà ara la Conselleria de Cultura l'encarrregada de gestionar el monestir i d'assolir les tasques que tenia assignades la Fundació, però caldrà que des de Simat s'estiga atent per tal que la Conselleria de Cultura realment se'n fa càrrec, perquè sense Fundació no en té cap obligació ni política ni pressupostària. I s'ha d'estar encara més atents davant l'evidència cotrastada de que este Consell del PSPV i Compromís no té cap predilecció per Simat. 

El Consell va comunicar divendres l'extinció de la fundació Jaume II el Just, embolicada en el 'cas Imelsa'. L'entitat, que es va crear en 1999,  i ara serà la Secretaria Autonòmica de Cultura i Esport la que assumirà aquestes competències. Va ser en la citada fundació on suposadament Marcos Benavent va començar la seua activitat recaptadora per al Partit Popular, segons ell mateis ha admès. La seua nòmina la cobrava de l'entitat però, en realitat, no exercia cap treball. 

A les ordres de Vicente Burgos, exgerent de la Fundació,, una de les seues missions de Benavent, entre unes altres, era la de controlar a Burgos «per les seues addiccions i la seua desordenada vida personal». Però l'espoli n va afectar només al monestir de Simat, també hi van haver mossegades en la rehabilitació de diversos monuments històrics com les Torres de Quart, diversos ponts del Túria, l'espai cultural la Rambleta i contractes per al festival de cinema de la Mostra.

Benavent va admetre en el jutjat que les seues aventures delictives van arrancar en la fundació Jaume II amb el cobrament de comissions a empresaris. 

Ara bé, que la solució del Consell siga extingir la Fundació és un revés per a les aspiracions de la Valldigna No hi ha garantia de que el Consell vaja a invertir al monestir i a revitalitzar la seua activitar, ara pràcticament inexistent, tret de les visites guiades de Frai Perutxo. Per dir-ho clar, a Simat es té la sensació de que el municipi està sent castigat econòmicament per raons polítiques. Els primers eren uns lladres, i els segons són uns sectaris. 

QUÈ TÉ AGUSTINA BRINES CONTRA EUPV?

La gerent de Divalterra no vol a la diputada provincial d'EUPV al consell d'administració de l'empresa pública. Almenys és el que ha denunciat la vicepresidenta quarta de la Diputació de València i diputada d'Inclusió Social, Teatres i Memòria Històrica, Rosa Pérez Garijo, d'EUPV, qui ha acusat a l'actual gerent Divalterra de voler "apartar-la" del consell d'administració de l'empresa pública per ser una persona "incòmoda" i per "haver rebentat el contracte per a exercir l'acusació particular en les peces d'Imelsa per un preu de 635.250 euros", que qualifica "d'un presumpte 'pelotazo'".

Confiem que la política simatera, qui es manté al dia del que passa al seu poble a través d'habituals telefonades amb el portaveu municipal del Bloc, Vicent Ribera, no tinga res contra l'alcalde d'EUPV, tot i que fins ara no està sent massa complaent amb les peticions que se li han cursat.

La diputada Pérez Garijo, qui va interposar davant la Fiscalia Anticorrupció la denúncia del posteriorment conegut com a 'cas Taula', ha explicat en un comunicat que va apostar des del principi perquè es personara en la causa el personal jurídic propi de la corporació provincial, com havien fet la Generalitat i l'Ajuntament de València.

Respecte a la consulta de Divalterra al jutge sobre el lliurament de la documentació per part de la societat pública a la diputada d'EUPV, ha indicat que el jutge titular del Jutjat d'Instrucció número 18 s'ha pronunciat en els següents termes: "Aquest jutjat no té facultades per a pronunciar-se sobre si els qui ostenten algun càrrec en l'antiga IMELSA han de lliurar o no documents als qui són consellers (cas de Garijo), i que les actuacions no estan declarades secretes".

La representant d'EUPV en la Diputació de València ha afirmat que "el fet de no preguntar per la resta de consellers d'administració de Divalterra que es troben en la mateixa situació processal, deixa patent la intenció d'aquest informe, que no és una altra que llevar-me d'enmig".

"I curiosament", ha prosseguit Pérez Garijo, "mentre la meua presència resulta incòmoda, els principals col·laboradors de Marcos Benavent continuen treballant en Divalterra a les ordres de l'actual gerent".

La diputada d'EUPV en la Diputació de València ha acusat a l'actual gerent de Divalterra de voler apartar-la de la seua condició de consellera per "haver rebentat el contracte per a exercir l'acusació particular en les peces de Imelsa per un preu de 635.250 euros", que qualifica "d'un presumpte 'pelotazo'".

De fet, Pérez Garijo va apostar des del principi perquè es personara el personal jurídic de la corporació provincial, com havien fet la Generalitat i l'Ajuntament de València.

La diputada provincial de la formació d'esquerres ha explicat que en els últims temps ha estat sol·licitant documentació a Divalterra "per a fer la tasca de fiscalització que em correspon com a consellera d'administració, tal com vaig fer durant la legislatura passada, però arran de la meua actitud bel·ligerant davant la licitació del supercontracte jurídic, quan vaig demanar els treballs realitzats per la lletrada Emma Ramón per a verificar si efectivament es corresponien amb el que havia facturat o no era així, se'm va denegar la informació amb l'excusa que l'havien de consultar al jutge".

Finalment, la vicepresidenta quarta de la Diputació de València i diputada d'Inclusió Social, Teatres i Memòria Històrica, ha detallat que entre les seues sol·licituds de documentació es troben tant la còpia de l'escrit signat per Agustina Brines Sirerol en què sol·licita informe jurídic, com la còpia de l'informe jurídic esmentat, realitzat per Tomarial, així com la llista de les assessores i assessors en aquesta empresa, de membres del Consell d'Administració, així com també dels sindicats i partits des de l'any 1995, amb indicació del temps que van estar contractats, de la modalitat contractual i de la persona a la qual assessoraven.

Una petició, aquesta última, que ha sigut presentada en reiterades ocasions i que s'ha obviat per part de l'actual gerència, ja que, en opinió de Pérez Garijo, "en absolut es limiten al període en el qual Marcos Benavent va ser gerent de Imelsa", ha conclòs.

EL FOTO CLUB VALÈNCIA, EL MILLOR PROMOTOR TURÍSTIC DE SIMAT

Davant l'absència a Fitur, on Tavernes ha decidit anar enguany en solitari, el Foto Club València s'està convertint en el millor promotor turístic de Simat amb la seua exposició de fotografia estenopeica del Monestir, que després d'estar dos mesos exposada al propi monestir, obrirà ara al Palau Ducal de Gandia. Any i mig de treballs i moltíssis viatges a Simat per part dels membres del Foto Club han donat com a resultat un material d'antologia i una perspectiva inèdita de l'antic recinte monacal. 

El Palau dels Borja acollirà l'exposició “Fotografia Estenopeica del Monestir de la Valldigna", elaborada per l'equip de Foto Club València amb la col·laboració del Centre Excursionista de Tavernes. Fruit de la primera exposició al monestir, s'ha editat un catàleg amb amb les quaranta imatges que conformen l'exposició, que s'inaugurarà divendres 27 de gener a les 19:00h al Palau Ducal de Borja de Gandia.

Les obres estaran situades en l'espai expositiu de l'escala interior i podran visitar-es gratuïtament del 28 de gener fins al 28 de febrer, i el 18 de febrer a les 10h tindrà lloc un taller de fotografia estenopeica gratuït en el Pati d'Armes del Palau Ducal.

El foto Club València, amb 88 anys d'història, és la quarta associació de fotografia més antiga d'Espanya i la més antiga de la província de València. Va ser fundada en 1928 per Vicente Peydro, qui va ser fill de l'il·lustre músic valencià, sent des dels seus orígens una associació fotogràfica apassionada per la fotografia on conviuen totes les tècniques i expressions fotogràfiques que apassionen als seus associats. 

El laboratori de fotografia estenopeica es va fundar oficialment en 2014, únic en el seu gènere a València, impulsat per un grup d'apassionats d'aquesta modalitat de fotografia i del romanticisme fotogràfic que transmet la fotografia estenopeica, que no deixa de ser apassionant: amb una simple caixa, un paisatge a la teua elecció i unes mans que coneguen la tècnica basten per a obtenir una bona foto sent aquesta la fotografia estenopeica la mare de la fotografia actual.

El laboratori de fotografia estenopeica emprén amb l'exposició de Simat de la Valldigna un projecte ambiciós i molt cuidat en la seua realització. Des que es van començar els contactes fins a inaugurar l'exposició van passar any i mig, després d'incomptables desplaçaments amb les caixes prenent fotografies per tots els racons del monestir, realitzant centenars de fotografies i triant per a aquesta ocasió les quaranta fotografies representatives de tot el monestir amb què consta l'exposició.

La tècnica estenopeica consisteix a fabricar una càmera casolana sense lent amb una caixa de metall, cartó o fusta i un xicotet forat en una de les seues parets per on ha d'entrar la llum exterior i en costat oposat es col·loca un paper fotosensible. 

Una vegada construïda la càmera, s'introdueix en el seu interior un material sensible a la llum com a paper fotogràfic i, després de permetre el pas de la llum pel diminut forat anomenat estenopo amb el temps d'exposició controlat , es porta al laboratori on es fa la màgia per a fer visible la imatge que passa per diferents líquids reveladors fins que es fixa en paper fotogràfic.

Tot aquest procés que sembla tan complicat és molt fàcil i senzill de realitzar, i el podran practicar els assistents al taller gratuït que realitzara el Foto club València de la mà del seu laboratori dissabte 18 de febrer a partir de les 10 del matí en el pati d'armes del Palau Ducal, on els participants es podran emportar la seua foto revelada i digitalitzada en un pen drive que han de portar els assistents i participants del taller de fotografia Estenopeica. Les places seran limitades fins a complir l'aforament del taller .