A la fugida d'empreses simateres a altres municipis, sobretot a Benifairó, cal afegir ara la caiguda de les perspectives sobre el futur del polígon industrial de Simat. Este fet s'ha pogut constatar amb la valoració del sòl. Empresaris locals que fa quatre anys adquiriren terrenys a l'àrea del polígon fins a 27.000 euros per fanecada amb la intenció de instalar-s'hi, han posat ara a la venda eixos mateixos terrenys a 15.000 euros per fanecada. És un símptoma clar i evident de la caiguda de les perspectives. No obstant, potser que els empresaris que ara posen en veda el sòl s'hagen implantat els darrers anys a altres municipis. Això no justifica, però, la caiguda de preu, que només va en funció de les perspectives de desenvolupament del programa urbanístic.
Simat ha perdut vora vint anys. Quan era l'hora de dotar-nos de sòl industrial i terciari, els nostres governants estaven capficats en altres assumptes, primer en la rajola i després en el golf. Amb l'actual govern local, la incapacitat per a desbloquejar el PGOU ha estat evident, i el més greu és que no hi ha perspectives de solució, almenys en l'actual mandat.
Ara, la possibilitat de posar en marxa el polígon es cada dia menor. Així, l'informe encarregat a la Universitat ja va advertir de que estava sobredimensionat. Efectivament, ho està, encara que un polígon de dimensions inferiors no ix rendible per a ningú, ni per als propietaris de sòl, que pagarien grans quotes d'urbanització, ni per als empresaris, als qui el metre quadrat se'ls posaria pels núvols.
Les repercusions són ben males per al municipi en termes de dinamisme econòmic i laboral, i caldria demanar responsabilitats.
Llegiu al següent enllaç l'article sobre la incompetència urbanística dels governs locals de Simat que va publicar Arc Iris al desembre de 2008.
4 comentaris:
Per què enguany no s'han repintat els pasos de cebra???? ja no es veuen......
Ja fà més d'un mes que està trencat el espill de transit, abaixant désde el carrer de Sant Antòni, te la jugues si ve algú fortet......
No vull anar de Einstein ara, pero em pareix oportú fer una rectificació tècnica. El preu va en funció de l'oferta (perspectives de desenvolupament del programa urbanístic)i la demanda (empresaris disposats a comprar). A més empresaris que compren fora, menys demanda en el poble i en conseqüència menys preu.
Jo no sóc einstein, però si els empresaris se'n van a benifairó, és perquè el polígon de simat no té perspectives.
Viva Simat de la Risa
Ara ja em fet tard en el poligon. lo unic nou q es pot fer aci son mes aules de natura i coses deixes tipiques de simat de la risa.
Qui vulga feina q pegue a fugir
Publica un comentari a l'entrada