BALANÇ DEL GOVERN TRIPARTIT

Com que el mateix equip de govern de l’Ajuntament de Simat s’encarregarà —de fet, ja hi ha qui ho ha fet— de divulgar “lo bé que ho han fet”, des d'ací destaquem el que al nostre parer no està tan bé. Molt ens agradaria poder dir altres coses, però la realitat és la que és: un govern municipal caòtic en alguns casos, autocomplaent i sense imaginació. Un govern que s’ha salvat per la campana, és a dir, gràcies als plans Zapetero i Camps, i que està acabant com el ball de Torrent, cadascú tira per on vol i tots miren per damunt del muscle. Un desgavell que s’ha significat pel següent:

• Cap de les actuacions dutes a terme pel tripartit ha servit per a atacar o pal·liar el principal problema de Simat: la falta de treball i la falta d'un projecte de futur per a tota la col·lectivitat simatera.
• Seguim sense un pla general d'ordenació urbana acceptable i acceptat. Un pla general que siga acceptat per tot el món i sostenible.
• Seguim sense un projecte de desenvolupament econòmic, bé siga industrial o turístic. El tripartit no ha donat ni una idea, perquè actua a salt de mata.
• Hem tingut una pujada abusiva de tarifes —taxes i impostos municipals— i una mala gestió d’estes, ja que eixien al cobrament totes d'una vegada, ofegant econòmicament alguns veïns i veïnes.
• S’han utilitzat fons externs per a obres innecessàries o com a mínim polèmiques (i damunt, d’una estètica deplorable), com ara la Font Gran, la Font Menor, el carrer Major), escultures de dubtós gust en la meitat del carrer...etc.; obres que no s'han consultat amb ningú, i en el millor dels casos han dividit completament a l'opinió pública.
• S'han efectuats actuacions polèmiques i mal enfocades, com l'asfaltat de camins a les Foies, crispant les relacions entre els mateixos veïns i veïnes.
• Seguim amb una Agenda 21, descafeïnada, mal planificada, amb poca participació (sobretot d’organitzacions i entitats locals), i dirigida més bé a llavar-se les mans que a posar-la en pràctica.
• Seguim amb poca transparència en la gestió municipal, amb projectes o iniciatives que s'oculten fins a la seua posada en marxa.
• Seguim amb la rivalitat interna del tripartit. Eladi va inaugurar les seues obres. Agustina inaugura les seues i Joan Serra no vol acabar la legislatura sense inaugurar la seua obra. Per això, es cau en la improvisació, l'empastre i la polèmica, al posar en marxa iniciatives, com l'enquesta sobre la remodelació de l'entorn del monestir, sense que s'assabente la resta de la corporació i incomplint la legalitat (en aquest cas, la Llei de Protecció de Dades).
• La participació ciutadana està en els mínims. Si en l'anterior legislatura, Arc Iris va aconseguir omplir el saló de plens, el tripartit ha aconseguit que als plens només acudisquen els assessors a sou i algun familiar.
• Seguim sense complir el Codi Ètic (presentat per EU-Arc Iris), aprovat a principi de la legislatura, la qual cosa demostra el caràcter i les maneres dels que haurien de ser exemple en la seua aplicació.
• S’ha fet clientelisme des de l’Ajuntament i s’ha practicat certa forma d’amiguisme, en determinats casos (que ja comencen a ser escandalosos). I el pitjor és que els membres del tripartit (quasi tots) no tenen consciència d’eixa pràctica.
• I per descomptat, seguim sense saber (i els còmplices que ho saben tampoc ho diuen), qui va ordenar llevar el carrer d’Al Tall.

I amb estes perspectives, és que ens encaminem cap a les noves eleccions municipals del 22 de maig.