Article de Marc Cabanilles (Publicat pel Levante el 2-9-2011)
En La Valldigna, estem patint una greu crisi, com a conseqüència del nul valor de la taronja, la falta d'un sòlid teixit industrial i la caiguda de la construcció. Tot i això, tots els ajuntaments, siguen de dretes o d'esquerra, segueixen obstinats a gastar part del seu pressupost en els bous, siguen de plaça o de carrer.
En Arc Iris ja vam proposar per a Simat, que no es feren bous i es dedicara el pressupost a coses més urgents. Ni cas. Ara tenim una cooperativa tancada, i l'altra a punt de tancar, però hem tingut bous.
Ara li toca el torn a Tavernes. I ací estan les paraules del flamant alcalde del BLOC (imagine que recolzades pels seus socis del PSOE i EU), que diu "haver escoltat" al seu poble que vol bous, i apel•lant al sentit cívic de valleros i valleres perquè es respecte als animals. Pura hipocresia. Hauria d'aprendre primer el significat de la paraula respecte.
No hi ha respecte quan se solta a un ésser viu enmig d'una multitud que assetja, crida, espenta, fa burla, les fa xocar contra ferros i barreres, ....... Que no ens vinga amb la història que no hi ha maltractament. Hi ha maltractament físic, psicològic i moral, encara que es vulga negar per a tenir la consciència tranquil•la i a l'electorat content (i més en temps de crisi). I per a rematar, l'alcalde vol justificar els bous com que són una tradició del segle XIX. Doncs tornem a l'esclavitud que encara és una tradició més antiga, (encara que al pas que anem, no tardarà a haver de nou esclaus). Potser treballant amb esclaus, la taronja aniria millor.
De moment, aquesta és la gran aportació de l'esquerra vallera al respecte al dret dels animals: Passar de fer-los patir en una plaça de bous tancada, a fer-ho en el carrer. És més democràtic. Un gran pas per a la humanitat. Uns quants gestos més com aquest, i les eleccions estan guanyades de nou dins de quatre anys.
I el més greu, és que en aquest precís moment es donaven tres condicions ideals per a haver suprimit els festejos taurins: Tota una legislatura per davant, un govern d'esquerra multicolor i una crisi galopant que espenta a l'austeritat i l'estalvi. Però ni amb estes condicions ha sigut possible. Per cert, no sé perquè es diu festeig a una cosa, on el principal protagonista és el que pitjor ho passa. És com si en un "festeig nupcial" es martiritzara als nuvis.
Se suposa que la gent d'esquerra hauria de tenir una sensibilitat especial (amb aquest tema i amb molts altres), perquè no és de rebut que uns éssers vius que se suposa són intel•ligents i civilitzats, es divertisquen a costa de maltractar a altres éssers vius, que vist el vist, sembla que són més civilitzats que els humans.
I este és el problema que té l'esquerra. Que quan governa no fa res diferent al que fa la dreta, i per açò, al final a la gent li és igual votar a uns que a uns altres, i el vot es decideix en funció de qui és més bonic, de qui va millor vestit o de qui és més simpàtic. Total van a fer el mateix i en el fons res canvia.
Ens passa en economia (ahí tenim a Zapatero amb les seues mesures econòmiques). Ens passa amb les institucions (ací tenim a l'esquerra vallera en la presidència d'una institució moribunda i inútil com la Mancomunitat de la Valldigna). Ens passa amb la religió (rebent al papa com un déu o usant el càrrec per a ocupar un lloc preferent en les actes religiosos, siguen misses o processons).
Se suposa que amb l'esquerra les coses haurien de canviar. Se suposa que els mètodes haurien de ser diferents als de la dreta. Se suposa que les maneres i les actituds no poden ser els mateixos que quan governa la dreta. Perquè si no ha de ser així, si res ha de canviar, governe qui governe, que estem fent?, per a què estem lluitant?, que esperem que passe?, que siga l'esperit sant el que comence a canviar les coses?.
Si no comencen a canviar les coses quan l'esquerra té majories absolutes, quan s'han de canviar?, quan siguen a l'oposició?.
