Una quiniela segellada a l'establiment Les Graes de Simat la passada jornada de futbol de l'11 de novembre, la jornada del "clàssic", ha resultat guanyadora d'un premi de 5.300 euros en encertar dotze resultats. No hi van haver encertants de 15 ni de 14, amb la qual cosa, els 12 encertants de 13 han cobrat 60.000 euros, i els 136 encertants de 12 més de 5.300 euros. Un d'eixos 136 va segellar la quiniela a Les Graes, i sembla que la va fer automàtica, és a dir, a l'atzar, sense mirar els partits. Només d'eixa forma s'explica la fortuna, perquè la jornada va resultar ben complicada per als quinielistes, atés que s'hi van produir molts resultats sorpresa, com ara el València, a qui ningú donava perdedor al camp del Betis, o l'Sporting de Gijón, a qui ningú donava guanyador a Vallecas. A més, el Ràcing va rascar un punt a San Mamés, l'Hèrcules li va regalar un empat al Valladolid, i el Celta no va poder amb l'Alcorcón. En definitiva, uns resultats sucosos per als quinielistes arriscats.
dimecres, 14 de desembre del 2011
dimarts, 13 de desembre del 2011
TENIM NOVES INDICACIONS, PERÒ SEGUIM SENSE TINDRE A QUI INDICAR
L'alcalde rajoyista de Simat ens ha instal.lat nous indicadors turístics que assenyalen la direcció dels principals punts d'interès del municipi. El problema és que seguim sense tindre a qui indicar, i per als de casa no calen indicadors, ja sabem on es troba tot. Mentre Simat no consolide una arribada constant i significativa de turisme, tant s'hi val si posem nous indicadors, com si regalem pernil. Simat ha estat incapaç fins ara de convertir-se en un focus d'atracció turística, tot i disposar del més important patrimoni històric de la comarca, i dels millors paratges naturals per a la pràctica d'activitats com ara senderisme o ciclisme per rutes rurals o de muntanya. Tampoc la proximitat del litoral ens ha servit fins ara per consolidar turisme residencial, com sí han fet pobles similars a Simat, sobretot al litoral de les Marines Alta i Baixa. Al món del turisme com a alternativa econòmica local està tot per fer. La incògnita és si el PP deixarà passar de nou quatre anys de llarg, o sabrà posar els fonaments.
diumenge, 11 de desembre del 2011
SIMAT ENCARREGA UN INFORME SOBRE ELS DESPERFECTES DE LES OBRES DEL TRASVASSAMENT
El regidor d'Agricultura de Simat, Rafael Cabanilles, ha demanat al perit agrícola municipal un informe sobre els desperfectes sense reparar ocasionats per l'empresa adjudicatària de les obres del trasvassament Xúquer-Vinaloó, amb la intenció de requerir formalment la reparació de la totalitat dels desperfectes.
En concloure les obres, fa aproximadament un any, l'adjudicatària va reparar una part del camí de Malet, per on transitaven els seus camions. No obstant, hi ha un tram que no ha estat reparat, i els desperfectes del qual l'ajuntament atribueix també a les obres del trasvassament.
D'altra banda, diversos llauradors han expressat a Arc Iris la seua disconformitat amb la forma en què l'empresa ha reposat els bancals que va ocupar per tal d'executar les obres. El reomplit, que es va prometre de terra verge, s'ha fet de pedra, i molts llauradors estan extraient ara amb els seus mitjans el pedregal per substituir-lo amb terra. Els llauradors consultats han renunciat a reclamar formalment per "estalviar-se maldecaps".
El pitjor de tot és que, després de des-fer el terme de Simat i tots els termes pels que passa la canonada, ara els beneficiaris del trasvassament, a les comarques d'Alacant, diuen que no volen l'aigua perquè no és de qualitat. És evident que ens van portar a una guerra política, sense tindre realment cap necessitat d'aigua, i les víctimes han estat tots els propietaris expropiats. De la mateixa manera que a Islàndia han jutjat a polítics i banquers, al País Valencià haurien de jutjar tots aquells que van demanar aigua sense necessitar-ne, començant pels dirigents de la Fundació Agua y Progreso, subtilment dissolta en quan el PP ha guanyat les eleccions generals. Les molèsties que han ocasionat als llauradors de Simat expropiats no es justifiquen amb batalles polítiques estèrils. Algú deuria pagar-ho.
divendres, 9 de desembre del 2011
SIMAT DEIXA PERDRE EL SEU PATRIMONI ARQUITECTÒNIC RURAL
La casa del Calderer i la Bassa de Caí, a la partida del Pla, ambdues cases molt deteriorades.
Les velles cases d'horta del terme de Simat s'estan perdent i moltes han entrat en un estat de deteriorament irreversible. EU-Arc Iris presentarà una moció a l'ajuntament en la que demanarà la seua valoració i catalogació com a pas previ per a la seua posterior recuperació i utilització amb funcions turístiques.
En una catalogació preliminar, Arc Iris ha contabilitzat fins una trentena d'estes construccions arreu del terme, tant pel que fa a cases consolidades com a patrimoni hidrològic. Algunes s'han recuperat, com la casa de la bassa de Gafarró. Altres estan molt deteriorades, com la bassa de Caí o la casa del Calderer. Altres, per la seua proximitat al poble, tenen moltes possibilitats, com ara el corral d'Emilio. A Malet s'han contabilitzat també una desena d'estes construccions, d'algunes de les quals només queden els murs.
La Conselleria de Cultura va començar a confeccionar en 2008 l'Inventari General de Béns Etnològics del País Valencià, amb la finalitat de donar a conèixer, preservar i difondre el nostre patrimoni.
Les antigues cases d'horta, la seva forma, la disposició dels seus espais, i els seus elements de construcció, són part important del patrimoni cultural de Simat. La seva valoració i catalogació són necessaris per a la seva protecció, i és ací on radica l'interès d'una iniciativa que fonamente les bases teòriques per al coneixement d'aquestes arquitectures en el nostre àmbit cultural i geogràfic, i la seua posterior recuperació amb finalitats turístiques.
dijous, 8 de desembre del 2011
224.000 persones al País Valencià no reben cap tipus de prestació
La situació dels milers de valencians i valencianes que es troben a l’atur s’agreuja. Cada vegada hi ha més persones que no reben cap tipus de prestació i al País Valencià en són ja 224.000.
Les prestacions contributives sols abasten al 28% de les persones aturades i les no contributives al 30%. Per tant, més de 157.000 persones del PV reben algun tipus de subsidi, és a dir, poc més de 400 euros al mes. El nostre model productiu també influeix en la qualitat de les prestacions contributives, les quals es calculen sobre la base del salari percebut en els darrers 180 dies. En un model productiu anclat en un sector serveis amb una alt índex de temporalitat, i salaris baixos, les prestacions, per tant, són també molt baixes.
Si volem viure en una societat cohesionada i justa, cal atendre a les persones, que estan aturades contra la seua voluntat.
Es poden establir mecanismes per aplicar polítiques actives, itineraris individualitzats d’orientació i de formació, de vincular les polítiques pasives amb les actives, però no hem d’oblidar que tot açò, totes estes polítiques no serviran de res, si al final no hi ha llocs de treballs que oferir.
I la gent ha de poder viure.
dimecres, 7 de desembre del 2011
ESQUERRA (REPUBLICANA) I Q ENCARA NO HAN RETIRAT LES PANCARTES DE LES ELECCIONS GENERALS
Tot i haver estat requerits en dos ocasions, una per escrit i la segona al ple, hi ha dos partits que ha decidit que les pancartes i banderoles de les eleccions generals del 20 de novembre compartisquen espai amb l'ornamentació nadalenca. Dos setmanes i mitja després de les eleccions, Esquerra (Republicana) i Compromís-Q encara llueixen les seues pancartes i banderoles a diferents espais públics.
dimarts, 6 de desembre del 2011
ELS CREDITORS DE "ÉXITO" ES REUNEIXEN DIJOUS A TAVERNES
Si no en teniem prou amb el cessament simultani de l'activitat de les dos cooperatives de Simat, que ha deixat atrapats a centenars de socis, sobretot de Simat i Benifairó, només faltava que el comerç privat deixe per pagar importantíssimes quantitats als llauradors de la Valldigna. És el que els ha passat als productors que la passada temporada van vendre la seua collita al comerç Éxito, de Nules (antic García Ballester). Desenes de llauradors de Simat, Benifairó i Tavernes s'han vist afectats pels impagaments de l'empresa nulera, i després d'infructuosos intents i de diversos viatges al municipi de la Plana Baixa, han convocat una assemblea dijous a la casa de la cultura de Tavernes per estudiar les mesures legals a prendre.
El que més està indignant als afectats, al marge dels impagaments, és que el comerç manté la seua activitat i segueix comprant taronja per la zona de la Safor.
És la puntilla a l'agricultura valldignenca. Experts del camp consultats per Arc Iris asseguren que l'abandó de camps augmentarà de forma progressiva en el pròxim any, de forma que d'ací a no res ens podem trobar amb uns termes totalment erms. Les perspectives no acompanyen, els preus cauen en picat tot i millorar l'exportació, els abusos dels comerços i intermediaris són cada dia majors, i si afegim els impagaments, el cóctel està enllestit.
Les mateixes fonts apunten entre una de les causes de l'enfonsament de la citricultura el conreu extensiu que s'ha implantat a zones en les que la taronja no era tradicional, com ara Múrcia, Andalusia i Marroc. I són els propis valencians els qui han anat a obrir aquelles explotacions, i els qui ara demanen "agua para todos" o no n'hi ha, i els qui ara demanen PAIs a les terres que han deixat perdre al País Valencià. Hem abandonat terres fèrtils per anar a fer taronges a secarrals, i són justament productors valencians els qui han propiciat eixa situació.
diumenge, 4 de desembre del 2011
LA LLEBRE ANIMA SIMAT
El primer classificat, Ángel Llorens.
Al marge de l'aspecte esportiu i del resultat de la competició (http://www.corredordemontana.com/component/content/article/173-actualidad/5019-angel-llorens-muestra-su-fortaleza-ascendiendo-al-massis-del-toro.html), el Club de Córrer la Llebre ha aconseguit donar vida hui a Simat. A més dels 125 inscrits en l'Esprint al Toro, l'esdeveniment ha portat fins a Simat més de quatre-centes persones, entre acompanyants i aficionats, que han omplit els carrers i els bars, i a cost zero, tot a costa de les quotes d'inscripció en la cursa i dels patrocinadors. L'afluència de visitants al monestir era hui visiblement superior a la de qualsevol altre diumenge, i la Fundació havia fixat preus especials de les visites guiades per als participants en l'Esprint al Toro. Tot un exemple de com revifar un municipi. A vore si els nostres governants prenen nota i apliquen la fòrmula.
dissabte, 3 de desembre del 2011
EL PP TREBALLA EN UN NOU PGOU SOBRE LA BASE DEL CONCERT PREVI DE PALOMARES I EL BLOC
El polèmic concert previ de Palomares i Aureli torna a cobrar vigència.
El govern local del PP de Simat traballa ja en una proposta de Pla General d'Ordenació Urbana (PGOU), sobre la base del concert previ aprovat en el mandat 2003-2007. Aquell polèmic concert previ, aprovat pel ple municipal i per la Generalitat, el va portar endavant el PSPV de Palomares amb el suport del Bloc de l'Aureli, amb el vot en contra d'Arc Iris i del propi PP, ara instal.lat amb majoria absoluta a l'ajuntament. La moció de censura de 2008 va barrar la tramitació, i el tripartit va remetre a la Generalitat una nova proposta de concert previ sobre la que la conselleria competent en matèria d'urbanisme ni tan sols s'ha pronunciat.
Sobre la base d'aquell concert previ, el PP tracta ara d'elaborar una nova proposta de PGOU, però amb les correccions aconsellades per la Generalitat. Amb tota seguretat, el polígon industrial es reduirà de 350.000 metres quadrats a 200.000, amb possibilitat d'ampliació. És un misteri, en canvi, el que passarà amb el milió i mig de metres quadrats que aquell concert previ reservava per a camp de golf i macrourbanització a la partida de Mig l'Horta.
La conclusió per a Arc Iris és que hem retornat a la casella d'eixida sense trellat ni forrellat, i hem perdut gairebé una dècada, amb l'agreujant de que el PP farà ara el que li vinga en gana. El tripartit ha sigut incapaç en tres anys de portar endavant una ordenació urbanística per tal d'impedir que quedara tot en mans del PP.
dijous, 1 de desembre del 2011
ARC IRIS PROPOSA RECUPERAR ELS XORRETS DE LA FONT
Imatge superior, un dels antics xorrets abans de la remodelació de la Font. Baix, la Font sense xorrets, un tant desangelada.
Arc Iris proposa a l'alcalde rajoyista de Simat que recupere els antics i tradicionals xorrets de la Font Gran amb aigua potable, i refaça les antigues escales d'accés per tal de retornar-li funcionalitat a l'espai. Des que no hi ha xorrets, els forasters que s'hi volen casar a Simat no poden encomanar-se a la tradició de beure de la Font Gran, i amb els temps que corren no estem per perdre tradicions. I de pas, a vore si pot fer alguna cosa per tal d'aclarir l'origen de la contaminació de l'ullal. La investigació particular que ha encetat Arc Iris l'ha portat a descobrir que en 2006, any del primer episodi d'aigua pudenta, es va produir una avaria a la depuradora de Barx que va provocar el vessament de milers i milers de litres d'aigües residuals. No obstant, el fet de que coincidiren ambdòs episodis, no vol dir que estiguen relacionats. Caldrà, doncs, insistir en localitzar la causa i actuar.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)