LOURDES BOÏGUES CLAUSURA EL CURS DE VALENCIÀ DE LES AMES DE CASA

L’escriptora simatera, Lourdes Boïgues, farà divendres, 15 de juny, a les 8 de la vesprada, una xerrada en la Casa de la Cultura sobre la seua labor com a literata i presentarà el seu darrer llibre, La venjança de Caterina, publicat per Edicions del Bullent. Aquesta xarrada tancarà el Curs de Valencià que ha organitzat l’Associació d’Ames de Casa, en col·laboració amb l’Ajuntament de Simat.

L’acte serà presentat pel també escriptor, Víctor Mansanet, qui ha qualificat Lourdes Boïgues com “una de les millors, més prolífiques i brillants autores de literatura infantil i juvenil que hi ha actualment al País Valencià”. De fet, Mansanet va impulsar la carrera literària de l’escriptora simatera, ja que va actuar com el seu padrí.

Lourdes Boïgues ha guanyat nombrosos premis, entre els quals hi ha el Carmesina de narrativa juvenil (2006), el Benvingut Oliver (2009), el Vicent Silvestre (2009) i el Premi Enric Valor (2007). Entre la seua obra literària, cal destacar els llibres El secret de Caterina Cremec, Estel estel·lar, La mascota que no existia, La màquina i els somnis, La taverna del bandoler i Una iguana al monestir.

MESQUINS

                                                                             Grècia.                                                foto: el país


Mesquins, miserables, desalmats, desgraciats, delinqüents, rates, roïns, sàtrapes, bavoses, feristeles... i no ens venen al cap més qualificatius per a tots aquells responsables d'haver provocat aquest desastre econòmic que ha portat al gruix de les famílies fins i tot a demanar almoina. Uns s'han enriquit sense escrúpols per a que ara li lleven el pa de la boca a gent que no ha fet més que treballar per sobreviure, i als seus fills. No són incompetents. Ells han fet la seua feina amb una eficàcia impecable. Sabien el que estaven fent i ho han fet a la perfecció. Han saquejat a consciència tot el que podien saquejar fins que la situació ha portat fam, eliminació de serveis públics i drets bàsics, amuntegament d'alumnes a les aules i malalts als hospitals, eradicació d'ajudes socials, empobriment generalitzat, desnonaments, famílies amb fills sense casa, sense menjar i sense lloc al que acudir, retallada de sous als qui menys cobren. Si tota aquesta gent demana comptes tots alhora, s'ha acabat el bròquil. Ànim.
I esta tirallonga de qualificatius ve en resposta als que ens van dedicar a tots els que al seu dia vam advertir de tot açò. 

LA RECONVERSIÓ DE CONREUS VE DELS GRANS INVERSORS

El guaiabo gunaya punts per tal de convertir-se en el conreu substitutiu de la taronja al terme de Simat. És si més no la fruita en la que s'han fixat els grans inversors de l'agricultura. La immensa finca simatera de la Vinya ha estat llogada a un inversor local que ja ha constatat els beneficis de la rendibilitat de la guaiaba en operacions anteriors de producció i comercialització. Ara es fa càrrec per un periode de dotze anys de la Vinya, desenes de fanecades que dedicarà al conreu d'esta fruita originària de zones tropicals i de contrastats beneficis.

És un bon símptoma que s'albiren alternatives per a l'agricultura valenciana després d'haver permés la destrucció de la citricultura per la creació de noves zones de conreu al sud de la península i al Marroc, per la incapacitat del llaurador tradicional per a augmentar la productivitat, i pels abusos de les cadenes de distribució. També és un esperançador símptoma que el capital haja abandonat la idea obstinada de la rajola.

MICHELLE BACHELET, A SIMAT

L'AJUNTAMENT TORNA A PUBLICITAR MAL UN ESDEVENIMENT

Simat ha tornat a deixar perdre l'oportunitat de treure partit d'un gran esdeveniment. Tot i que l'organitzador és la Unesco, la presència dissabte que ve de l'expresidenta de Chile Michelle Bachelet per participar als actes de la Multaqa és un fet que un ajuntament no pot deixar passar per tal de promocionar el municipi aprofitant la visita. La de Michelle Bachelet és una de les visites més il.lustres que rep Simat des de les pernoctacions reials del segle XVI, i a hores d'ara no és que a Simat , que pretén viure del turisme, es desconega l'esdeveniment, és que no se n'ha fet cap divulgació ni entre els propis simaters, i no digam ja més enllà del Rajolar.  

Només el centre de la Unesco a València ha fet alguna promoció remetent notes de premsa que han estat recollides només en breus a la premsa comarcal. La Multaqa, una paraula àrab que equival al català "aplec" i que significa trobada multitudinària i amistosa, és un forum internacional que té lloc al nostre municipi i que cada any reuneuix a rellevants figures. En 1988 Unesco va convocar la 1ª Gran Multaqa del Mediterrani, constituint-se el Consell Mediterrani de Cultura i el Programa mediterrani de la Unesco. L'any 2000, la Unesco va declarar a Santa María de la Valldigna calmi de la seva activitat mediterrània i des de llavors s'han celebrat allí set Multaqas. La propera, que tindrà lloc els dies 15, 16 i 17 de juny tindrà com tema «La dona, el mediterrani i la pau» i a ella acudiran, entre altres importants personalitats, Michelle Bachelet, expresidenta de Xile i directora del Programa Dona de l'ONU. El Centre Unesco València ha programat la sortida de diversos autobusos per poder assistir a la Multaqa que serà de lliure entrada. 
Una de les activitats més importants de les diverses Multaqas i d'aquesta especialment, és subratllar el paper de la dona en aquells països que, de tradició àrab i jueva, mantenen en la seva legislació i costums una certa actitud masclista, que fa difícil l'accés de les dones a oficis i professions que al món occidental ja estan oberts a elles. 
Tot això tindrà lloc a Simat, però sembla que Simat es limitarà a posar l'escenari i no en traurà cap rèdit per incompetència pròpia. Si Michelle Bachelet visita Simat, un ajuntament com cal s'encarregaria de que el món sencer se n'assabentara de que Bachelet visita Simat.

TRES GRANS EMPRESES ESPANYOLES EN LA LLISTA NEGRA DE TREBALL ESCLAU

Joves de la Índia empleades en condicions pròpies de l'esclavitud en els tallers que subministren productes tèxtils a les primeres marques mundials.

Xiquetes explotades, salaris miserables (0.88 euros diaris), ambient insalubre, jornades laborals interminables (72 hores semanals); falta absoluta de mesures de seguretat; abusos verbals i, en ocasions, assetjament sexual; confinament en els centres de treball o prohibició de l'activitat sindical.

I mentre, les autoritats del gegant asiàtic toleren els abusos, perquè 77 grans empreses occidentals, entre elles El Corte Inglés, Inditex (propietària de marques com Zara i Pull&Bear) i Cortefiel, segueixen obtenint sucosos beneficis.

Així ha tornat a denunciar-ho el prestigiós Centre for Research on Multinational Corporations, una organització independent holandesa sense ànim de lucre que investiga les pràctiques de les grans multinacionals.

DE NYAP EN NYAP

Un lector remet la foto de dos sacs d'escombreries que van deixar els operaris de Red Eléctrica sobre una vorera del carrer Templemars fa dos setmanes. No ha estat l'únic detall de la manca de cura amb la que la companyia esta fent els seus treballs a Simat. El cablejat elèctric que estan instal.lant arreu del poble com a conseqüència de la repotenciació de diversos carrers és un atemptat a l'estètica urbana i una manca de respecte als veïns. Un municipi declarat turístic hauria d'haver-se fet de respectar per esta companyia.

NOVA PUBLICACIÓ DE L'EDIORIAL LA XARA

60.000 EUROS PER A REURBANITZAR EL BARRI DE LA MUNTANYETA

L'Ajuntament de Simat acometrà obres de reubanització, reforma i adequació del barri de la Muntanyeta i els seus accessos, subvencionades en part per mitjà del Pla Provincial d'Obres i Serveis de la Diputació, amb un pressupost de 51.953 € i 9.351€ d'IVA. El projecte de les obres ha estat redactat per l'arquitecte simater Juan José Sancirilo. Era una actuació demandada pels veïns, que contribuirà a la integració urbana d'un espai semiaïllat.

MEDIA MARKT, TOTS TONTOS

Diu la campanya publicitària de la macrocadena d'electrònica alemanya Media Markt que tots aquells que no compren en els seus establiments són tontos. És una campanya irrespectuosa, atés que falta al respecte d'aquells que opten per comprar els aparells electrònics a altres llocs. Dijous passat va obrir una tenda Media Markt a Gandia, és a dir, a la Safor, i diu que va crear 53 llocs de treball directes. En realitat n'ha desfet un centenar. Preguntem, si no, als petits serveis oficials d'altres marques establits a Gandia i altres municipis de la Safor, o a les tendes de tota la vida. A més, l'obertura de Media Mark escenifica el fracàs d'una inversió anterior, la del centre comercial Plaza Mayor, on darrerament no acudia ningú, sobretot des que va obrir al costat el centre la Vital. Tot de centres comercials a la perifèria mentre els centres de les ciutats moren. 

En realitat, si Media Markt diu tontos als qui compren en altres establiments, Arc Iris pensa que quan fem realment el tonto és quan comprem a Media Markt, per posar-la com a exemple dels perjudicis de la gran distribució. Els alemanys fabriquen tot tipus d'aparells electrònics, i per assegurar-se la seua exportació, creen una cadena de distribució que obre tendes arreu del món, i tots els tontos hi van per a que els alemanys puguen continuar exportant i creant llocs de treball a les seues indústries, mentre la Merkel diu a la resta del món quines polítiques ha d'aplicar, com han de viure, i amb quants diners. De més tontos impossible. La teoria és aplicable a altres cadenes: Ikea (que arruïna la indústria valenciana del moble), Carrefour (que ens satura de productes agrícoles francesos), i no en parlem dels xinesos i les seues exportacions. 

Per tant, Arc Iris li dóna la volta a la campanya publicitària de Media Markt: No sigues tonto, compra l'expremedor de suc a la tenda del teu barri, i si potser fabricat el més prop de tu possible, encara que et coste un euro més. 

ENCARNA SANSALONI RECUPERA LA MEMÒRIA DEL TRENET

La professora Encarna Sansaloni, guanyadora del Premi Valldigna 2011 amb el llibre "El tren Carcaixent-Dénia al seu pas per la Valldigna", va presentar divendres a Simat la seua obra, amb la que rescata de l'oblit el que va significar aquesta líniea ferroviaria per a la Valldigna, les seues repercussions, i sobretot, obre una reflexió sobre el que haguera suposat el manteniment d'aquesta línia.

Els valldignencs no som conscients del que va suposar la desaparició d'aquest servei de transport, ni ens podem imaginar el que haguera suposat el seu manteniment en termes de mobilitat, oportunitats, turisme, desenvolupament i prosperitat.

En l'actualitat el traçat de la línia ferroviaria, tot i que es suposa de domini públic, ha estat ocupat al llarg dels anys per les propietats annexes, o s'ha convertit en camins semiparticulars.  Encara hi ha la caseta d'animals del Portitxol, i alguns ponts, a més d'alguns edificis que es van fer servir d'estació.  

A més a més, als anys cinquanta es van començar les obres de connexió de la via entre Carcaixent i Castelló de la Ribera, on ara acaba la línia del Metro de València. Eixes obres es van abandonar, i encara estan els terrenys. 

En l'actualitat este trenet seria ben útil, sobretot en matèria de turisme, mantindria la Valldigna connectada amb Alacant, i restaria potser trànsit en les carreteres.