Cent dies després de l'estrena del nou govern local del PP a Simat, cal concloure que ha estat més la voluntat que els resultats, o millor encara, només hi ha hagut voluntarisme. A la primera prova de foc, quan realment el govern local havia de demostrar que sap el que porta entre mans, s'ha quedat descol.locat. És bonic i gratificant governar quan no hi ha problemes. Ah!, però quan ix un problema és quan s'ha de demostrar la capacitat de les persones. És aleshores quan s'ha de demostrar que es sap fer alguna cosa més que calfar cadira.
El govern local del PP viu de les rendes d'un antecessor caòtic, sectari, ineficient i autoritari, però amb la crisi de les cooperatives ha perdut bona part del crèdit. A l'alcalde només se li ha ocorregut telefonar a la consellera per vore si podia tirar una mà, i la Maritina ha dit que "botifarra for you", que la Generalitat no té un clau, i que cadascú que s'apanye. Tot bones paraules, que el Consell està amb els llauradors, que posa a disposició de les cooperatives les seues línies d'ajudes, bla, bla, bla.... I les línies d'ajudes, quan es demanen no es cobren. Valga'm Déu, si la Generalitat no sap encara com pagarà les nòmines de setembre, i ha hagut de suprimir fins i tot la picadeta del Nou d'Octubre, i anava a tirar el resto per salvar les cooperatives d'un poble que la Maritina no sabia ni on estava fins la setmana passada.
En eixe aspecte, Simat ha tingut mala sort. Per una vegada que coincideix el color polític a l'Ajuntament i la Generalitat, el Consell no té un cèntim i ha deixat al País Valencià pitjor que Grècia. Així que tant s'hi val que governe el PP que el Tea Party als efectes de rebre atenció en forma de subvencions i ajudes. Al gos flac, tot de puces.
EU-Arc Iris manté que l'única forma de salvar les cooperatives i els llocs de treball és involucrant l'ajuntament amb tota la seua capacitat per tal de posar en marxa una empresa pública, o mixta si es vol, per tirar endavant un negoci, la comercialització de taronges, que ben portat pot ser rendible, com ho demostren els comerços privats. Però no hi ha hagut valentia política. La moció que ha presentat EU-Arc Iris en eixe sentit ni figura a l'orde del dia del ple ordinari de hui.
L'alternativa és la que ja s'està coent: inversors privats estan a l'aguait com taurons per fer-se amb alguna de les cooperatives per zero euros a canvi d'assolir el deute, i emprendre un negoci que serà rendible.
Pel que fa a la gestió ordinària, cal admetre que al nou govern se li ha vist un centelleig de transparència, per exemple, en el procediment per adjudicar un servei públic com un bar, i algun intent de moure el turisme, com els treballs de millora en la ruta de l'aigua, però no s'observen avanços importants en cap àrea, o sí més no, no es fan públics. Una vegada descartada l'eixida agrícola, quines solucions planteja el nou govern del PP per al futur de Simat? No ho sabem. Potser el mateix PP tampoc ho sap.
Arc Iris recorda que un alcalde és un polític, i no un gestor administratiu. L'Ajuntament té una mecànica administrativa que es mou per inèrcia amb els funcionaris, i l'alcalde ha d'imprimir el sentit polític a eixa mecànica. Hui per hui, no hi ha decisions polítiques sobre el futur de Simat.
Des d'EU-Arc Iris no deixarem de fer propostes, de denunciar la inactivitat, i perquè no, de col.laborar, si cal.