POTSER HA ARRIBAT L'HORA D'AGAFAR EL BOU PER LES BANYES

La imatge de la Font Gran seca per primera vegada fins on arriba la memòria és el restultat d'una situació d'extrema sequera, però també de la sobrexplotació, al que cal afegir episodis de contaminació els darrers anys la causa dels quals mai s'han acabat d'esbrinar.  A Simat la situació és de preocupació i d'indignació davant una escena que potser no s'ha produït en segles. 

L'ORQUESTRA DE VALÈNCIA, SOTA LES ORDRES DEL SIMATER DAVID LLÀCER

El músic simater David Llácer ha  dirigit este divendres un macroconcert de de tota una Orquestra de València amb la qual ha fet alçar el públic dels seients al Palau de la Música. Músics simaters que han assistit al concert han declarat que Llácer "s'ha treballat molt el programa i ha fet disfrutar el públic". 

ILLA VALLERA DE LINXAMENT TAURÍ

ROSA TORMOS, EVA BENET, MARIO ESTRUCH I JESÚS FRARE   

Plataforma Carles Pinazo

S'acaba de representar altre capítol del sainet taurí a Tavernes de la Valldigna. La penya fundada poc després de l'arribada de Compromís al govern municipal i farcida de gent propera, anunciava primer que tenia tancat "el 70%" de la programació de linxaments de bous al carrer a una plaça portàtil, en un solar privat i sense cap ajut públic. Molt important és el que assenyalaven com a eixe 30% restant: "conèixer si el consistori o la Generalitat concedeixen les llicències necessàries".

Immediatament, el senyor alcalde anunciava que l'Ajuntament no es podria negar a concedir les autoritzacions, i això també és molt important, "si la promoció compleix amb tots els requisits que estableix la llei" i "té la documentació en regla". Ho intenta adornar assegurant que no tindrien cap subvenció, en compliment del que es derivà de la consulta ciutadana de febrer.

Així es completa el lamentable escenari valler, una illa de linxaments taurins a la Safor. A Benifairó isqué el primer bolet en forma de plaça portàtil amb tots els permisos, concedits segons les autoritats municipals perquè els informes tècnics advertien del perill d'incórrer en prevaricació si no ho feien. A Simat es tornaran a linxar vaquetes i de la forma com s'ha fet fins ara, amb les anomalies recollides per un informe de la Policia Local de 2015 i que parla d'animals amuntegats en espais minúsculs sense aigua ni menjar durant dies, d'abusos durant el transport, d'ús continuat del bastó elèctric i de sacrifici d'animals in situ. Això sí, l'alcalde de Simat traslladà a membres d'aquesta plataforma el compromís de convocar una consulta ciutadana sobre aquesta bestiesa per al mes d'octubre.

Parlem primer de prevaricació, que és el delicte que pot cometre una autoritat o persona funcionària si, en un assumpte administratiu, dicta una resolució arbitrària i injusta. A Tavernes, l'ajuntament ha estat pagant-li la festa als amics taurins, amb els diners de tots i totes, durant 5 anys. La consulta promesa i anunciada fou postergada fins a la desesperació i, una vegada desacreditat l'argument de Jordi Juan que "era el que el poble volia", ens trobem amb aquesta escenificació que ens torna a la casella d'eixida: la plaça de tortures i linxaments exactament al mateix lloc on era abans que Jordi Juan fera de "capità moro" durant cinc anys. Els taurins han tingut els diners públics que han volgut durant tot el temps que ho han pogut allargar, i ara continuen trobant totes les connivències que els calen.

Tornem a eixos arguments claus. L'alcalde diu que no es pot negar a concedir els permisos a una penya que té els papers en regla, però no diu que sense el vist-i-plau de l'ajuntament no tindrien els papers en regla. El reglament de bous al carrer diu clarament que la potestat autonòmica d'autoritzar els linxaments es concedirà únicament si es disposa d'aquest vist-i-plau. Això és així a Tavernes, a Benifairó i a tot arreu. Als municipis on es fan bous, es fan necessàriament amb la implicació i connivència de l'Ajuntament.

Més concretament, i com hem fet constar en comunicats anteriors de la Carles Pinazo, el preàmbul del DECRET 31/2015, de 6 de març, del Consell, pel qual s'aprova el Reglament de festejos taurins tradicionals a la Comunitat Valenciana (bous al carrer), explicita la "rellevància especial (...) de la declaració de l'ajuntament respecte a la realització dels bous al carrer al seu terme municipal". I concreta encara més: "l'entitat local declararà sobre si està d'acord o no sobre la celebració dels festejos". Sense aquesta declaració favorable, requerida segons l'article 15 del Reglament, no es poden celebrar bous al carrer (que ho són independentment de l'espai o recinte on es celebren i de si la iniciativa és pública o privada, con diu aquest Reglament).

No hi ha hagut qui haja respost a les nostres consultes sobre la normativa o reglamentació que anul·laria aquests preceptes i "obligarien" l'Ajuntament a concedir la declaració favorable. En tot cas, l'Ajuntament podria protegir la seua ciutadania davant aquesta estafa normativa, negant-se a signar eixa declaració favorable que, segons els seus pretexts, el convertiria en responsable per obligació. Tal vegada, la realitat és que també hi haja acords perquè la creïlla calenta dels linxaments dels bous al carrer no creme cap mà amiga a cap nivell competencial (local, provincial i autonòmic).

Per això, des de la Plataforma Carles Pinazo tornem a insistir en el respecte a la voluntat popular, en la confirmació que les persones partidàries d'identificar el linxament i el patiment de bous amb la festa i la tradició no representen cap majoria, i en la bona intenció que radica, de manera intrínseca, en el compromís d'una corporació local amb la defensa dels animals front al maltractament. Insistim en la necessitat d'entrar realment al segle XXI, amb unes festes sense linxaments de bous al carrer.

Amb aquests arguments sí que no es pot trobar prevaricació per enlloc, al contrari del que passa amb aquesta representació davant l'opinió pública, amb comunicat de la penya i reacció "espontània" de l'equip de govern de Tavernes, que es fonamenta en ocultacions d'informació, manipulacions i mentides completes per a protegir els interessos taurins. Això sí que podria ser el relat d'una prevaricació en tota regla.

RICARDO SIXTO DEMANA INTENTAR UN GOVERN ALTERNATIU AL DE RAJOY

El diputat d'electe d'EUPV a la coalició A la Valenciana Ricardo Sixto ha demanat intentar formar un govern plural alternatiu al del PP i eviar que Mariano Rajoy torne a ser president. Sixto ha recordat que Mariano Rajoy s’ha compromès amb la Unió Europea a seguir amb els ajustos, i que continua amb l’assalt a la caixa de les pensions i de la seguretat social. El Partit Popular és l’únic partit investigat per corrupció i per finançament il·legal i “el fet d’haver millorat els seus resultats electorals no implica la seua innocència ja que continuen sent investigats”.

El desitjable seria que Mariano Rajoy no aconseguira una majoria parlamentària i que es poguera aconseguir un govern diferent, plural i “amb l’objectiu de desfer les barbaritats que el Partit Popular aprovà en solitari aprofitant la seua majoria absoluta i passant el rodillo parlamentari. El que cal és derogar i modificar les lleis que s’han guanyat la animadversió de la majoria parlamentària, des de la llei mordassa fins a la reforma del codi penal i la reforma laboral”, explica Sixto. Per al diputat aquest seria el primer punt que podria aglutinar un futur govern de canvi amb caràcter polític diferent.

Per un altre costat, afirma Sixto, "no es pot deixar de costat la situació d’emergència que vivim en el nostre país on milers de famílies continuen patint i que, malgrat les campanes al vol que segueix llançant el Partit Popular, segueixen sent situacions desesperades on la meitat dels aturats no tenen cap tipus d’ajuda ni de cobertura, on més d’un milió i mig de famílies tenen a tots els seus membres a l’atur. Cal un autèntic pla d’emergència social i un canvi en les polítiques pressupostàries del govern per poder ajudar a totes aquestes persones que estan en una situació desesperada”.

Per a Sixto, aquests serien els punts bàsics per treballar i aconseguir un govern plural i ample, un govern que podria arribar a un acord per evitar que Rajoy aconsegueixi la majoria parlamentària.

BALDATS: 40 ANYS DE PARTITS OFICIALS

El cap de setmana passat, va tenir lloc el tradicional partit anual de l'equip de futbol Baldats, on com sempre, el menys important va ser el resultat.
Enguany amb l'al·licient de celebrar 40 anys de partits oficials en diferents lligues comarcals a La Safor i La Ribera.

A aquesta reunió anual, van acudir tant "velles" glòries de l'equip, com gent jove que segueixen en actiu en aquest esport. Sense menysprear, la important participació de jugadors de Benifairó, que amb el seu suport van contribuir a la continuïtat de l'equip.

No van quedar tampoc en l'oblit, jugadors que ja no estan entre nosaltres, però que segueixen molt presents en el record de tots.

Ens veiem de nou el proper any.

PP I PSPV ES RETROALIMENTEN

El Grup Parlamentari de Podem havia presentat a les Corts Valencianes una iniciativa per modificar l'Estatut d'expresidents i retirar els privilegis als qui han ocupat el càrrec, els qui a més de formar part del Consell Jurídic Consultiu tenen dret a oficina estable, cotxe, personal adscrit i assignacions econnòmiques. En eixa situació es troben Joan Lerma, Eduardo Zaplana, José Luis Olivas, Francisco Camps i Alberto Fabra. No obstant, la proposició ha ensopegat amb la negativa de PP i PSPV. 

A més, a Podem sospiten que la iniciativa ha estat deliberadament retardada als calaixos, on ha dormit durant mesos al so de les canços de llit del secretari d'Organització socialista, Alfred Boix. 

A meitat de juny la Comissió de Règim de les Institucions de les Corts va aprovar, amb els vots de PP i PSPV, que els expresidents de la Generalitat seguisquen formant part del Consell Jurídic Consultiu i tinguen també una oficina estable. Podem, promotor de la iniciativa de modificar l'estatut dels expresidents, va votar en contra i va lamentar que "els dos grans partits perpetuen les portes giratòries i que s'haja desaprofitat aquesta oportunitat per a suprimir privilegis".

Ara el dictamen de la comissió arriba esta primera setmana de juliol al ple de les Corts, i es previsible que l'autor de la proposició, Podem, s'abstinga per unes modificacions introduïdes pels dos únics partits que han governat la Comunitat, i que al seu parer desvirtuen la proposició. 

Amb les modificacions introduïdes, els expresidents mantindran l'oficina estable que tenen ara, encara que hauran de rendir comptes de la seua activitat i de les despeses que generen. També seguiran pertanyent al Consell Jurídic.

Populars i socialistes han votat a favor. Des del PSPV, Manuel Mata ha explicat que amb la seua presència es dóna prestigi a aquesta institució i que no pot suprimir-se pel fet que alguns expresidents hagen tingut comportaments indignes.

En la mateixa línia s'ha expressat Jose Juan Zaplana, del PP, qui assegura que els expresidents assessoren al Consell Jurídic i no representen als seus partits, sinó que defensen els interessos de tots.

No obstant açò, Podem no accepta la reforma perquè manté eixa oficina estable i la presència dels expresidents. Reconeixen que s'han millorat algunes coses de l'estatut actual, però acusen als socialistes i als populars de perpetuar la "vella política" i de blindar uns privilegis que no haurien de tenir.

LA CONFLUÈNCIA AMB PODEMOS NO HA FUNCIONAT

El número dos i secretari Polític de Podemos, Íñigo Errejón, considera que l'aliança que la seua formació va arribar amb Izquierda Unida per a concórrer junts a les eleccions del 26 de juny sota la coalició Unidos Podemos no ha funcionat i, tot i que admet que no és "l'única causa", sí creu que ha contribuït a la pèrdua de vots. 

A Arc Iris capgirem el raonament com un mitjó: És a IU a qui no li ha funcionat l'aliança amb Podemos. Ja ho vam advertir. Les conseqüències són que IU es dissoldrà en un grup de 71 parlamentaris on hi ha marees, en comú, i Compromís, no tindrà ni grup ni portaveu, ni per tant visibilitat. I a més hi ha dos conseqüències encara pitjors: la delicada situació interna en la que queda IU, i el fet de pensar que aquesta vegada en solitari IU haguera aconseguit millors resultats que coaligat amb Podemos, amb grup propi i portaveu. 

No obstant això, qui ix a lamentar-se és Errejón, qui planteja "avaluar" la continuïtat del acte amb IU. Traduït: com que ja no ens és útil, puntada de peu i al carrer. 

 "És prou constatable, amb les xifres a la mà, que dos més dos han sumat menys", ha assegurat Errejón en una entrevista a TVE, en la qual també ha assumit la seua part de responsabilitat per la decisió de concórrer en confluència, ja que es va prendre "col·lectivament" en la direcció de la qual és membre. 

Errejón també ha mostrat en eixa entrevista els seus dubtes sobre el futur de la coalició i ha assegurat que "caldrà avaluar" la seua reedició en pròximes cites electorals. "Cal evitar quedar atrapats en etiquetes més estretes", ha avisat, i alhora ha admès que en esta campanya "potser" no han estat "prou útils" per no caure en això.

Ahí la tens. A l'altra que torne IU. 

SIMAT REPETEIX ELS RESULTATS DE DESEMBRE

El resultat de les eleccions generals d'este diumenge 26 a Simat de juny ha repetit pam dalt pam baix els resultats de la convocatòria del 20 de desembre. A la Valenciana obté 725 vots, que tot plegat no representa la suma del que van obtenir el 20D per separat Compromís-Podem i EUPV (600 i 163), respectivament, és a dir 38 vots menys, un fet que es pot explicar per la menor participació. El PP ha aconseguit 436 vots, sis menys que el 20 de desembre, el PSOE 350, 27 menys, i l'única formació que pujaria a Simat respecte delk 20D seria Ciutadans amb 143 vots, 24 més que fa mig any.

És per tant un resultat idèntic al de desembre i per tant no es poden extraure conclusions distintes a nivell municipal. Sí a nivell autonòmic ,on A la Valenciana es situa com a primera força. A nivell estatal cal destacar el fiasco del sorpasso i l'enfonsament de Ciudadanos. 

REFLEXIONS ELECTORALS (II): EL QUE ENS VE DESPRÉS DEL 26-J

Tothom al PSPV; Podem i Compromís s'està esforçant els darrers dies en negar que els resultats de les eleccions generals de diumenge que ve vagen a modificar la concepció del Consell. L'Acord del Botànic "és un acord per a quatre anys i determinat pels resultats electorals de maig de 2015".

Ah, però. Hi ha afirmacions que neixen espontànies, sense que ningú pregunte, com la que acaba de fer la vicepresidenta i portaveu de la Generalitat Valenciana i coportaveu de Compromís, Mónica Oltra, qui en una entrevista amb Europa Press, casualitats de la vida, ha rebutjat la possibilitat de ser ministra en un futur Govern. "Jo em vaig presentar per a treballar ací i traure esta terra endavant", ha destacat Oltra, qui ha afegit: "Em vaig comprometre amb els valencians, vaig donar una paraula i la vaig a complir". 

I tant que la va a complir. En primer llo perquè Mónica no vol ser ministra, vol ser presidenta del Govern. Això de ministra se li queda curt, com el vestit de portaveu del Consell. Amb Ximo Puig desaparegut d'escena i acudint a actes protocolaris com una fallera major, la mirada de Mónica Oltra va més enllà de Montilla del Palancar. 

I en segon lloc, pequè no hi ha cap possibilitat de que incomplisca la seua paraula, si més no pel que fa al Consell. Va a renunciar Ximo Puig a la presidència en el cas de que els resultats del dia 26 de juny li isquen dolents? Li van a presentar una moció de censura? Amb qui? Amb Ciutadans? Amb el PP? Per dolents que siguen els resultats per als socialistes en estes eleccions generals ningú aparta a Puig de la presidència (ell ja ho tenia calculat), i encara que fóra possible el morellà és capaç d'enrocar-se amb Ciutadans i el PP, si cal. Així doncs que, ara per ara, ni ministra ni canvis al Consell.

La consellera d'Igualtat i Polítiques Inclusives ha agraït que el líder de Podem, Pablo Iglesias, diguera que li agradaria tindre-la com a ministra, però ha destacat que ella és "de terres petitones i de mirar a la gent ulls", i que els ministeris "t'allunyen de la gent". Pablo, tremola. 

El primer pas és que Compromís-Podem 'A la valenciana' isca a guanyar amb la inestimable ajuda d'EUPV, que ha deixat un bon grapat d'electors sense una opció per a decidir-se de forma nítida estes eleccions. Vorem què passa amb IU i EUPV després de les eleccions. Vorem quin grup parlamentari es forma i quines són les perspectives d'Alberto Garzón i Ricardo Sixto. 

El PP ho posarà fàcil amb el seu discurs de la por, els seus casos de corrupció, i el ministre de l'Interior sotmetent a persecució política a líders independentistes. El que és un miracle és que a hores d'ara el PP seguisca sent una opció política a este país, i que Mariano Rajoy isca viu de tots els debats i totes les entrevistes. Més casos de corrupció no es poden acumular, però resulta impossible dissuadir la fidelitat de tantíssima gent que de forma incondicional vota PP, encara que digueren que la Terra és plana i el Sol li gira al voltant. 

I amb eixe escenari hi ha unes enquestes que han dibuixat amb certa aproximació el que ens trobarem dilluns: Ni PP ni Ciutadans, per una banda, estaran en disposició de formar govern en solitari, i vorem si PSOE i Podem sumen. Però encara que sumen, i Podem li passe en vots i escons als socialistes, vorem si Pedro Sánchez està pensant de retornar-li a Iglesias la jugada del primer intent de formar govern després del 20 de desembre. Potser s'està abonant la temuda gran coalició. 

RICARDO SIXTO PREN NOTA DE L'ACTITUD DEL CONSELL ENVERS LA FUNDACIÓ JAUME II I EL MONESTIR

El candidat d’Esquerra Unida de la coalició A la valenciana, Ricardo Sixto, ha visitat Simat per a demanar el vot, però també ha pres nota de l'actitud del Consell envers el monestir, amb la reducció al mínim del pressupost de la Fundació Jaume II, la paralització de les obres de rehabilitació, i la retirada de totes les activitats relacionades amb la Multaqa-Trobada de les tres cultures, que durant una dècada han tingut com escenari el monestir, fins que algú ha decidit prescindir de la Valldigna i concentrar tots els actes a València.

Sixto, d'altra banda, ha triat el monestir per a donar a conèixer la seua proposta de recuperar el Ministeri de Cultura, un àrea ara compartida amb Educació i Esport al Govern d'Espanya. Per a Esquerra Unida, “és una prioritat augmentar les inversions en aquests edificis i espais que formen part del nostre patrimoni públic, independentment de la seua titularitat”.

“Durant l'època dels diferents governs del Partit Popular la cultura ha patit els efectes de les seues polítiques”, explica Ricardo Sixto, “per això calen altres mesures per aconseguir una cultura gratuïta, accessible a tots i a totes i de qualitat”, afirma.

En opinió del candidat, el nou Govern ha d’apostar per rebaixar l’IVA cultural, per l’eliminació del canon digital i, sobre tot, per augmentar les inversions en cultura. Aquestes són algunes de les propostes que ha nomenat el candidat d’Esquerra Unida.

Per poder aconseguir aquestes mesures, entre altres, “trobem necessari recuperar el Ministeri de Cultura específic i recuperar, sobre tot, la gestió pública de tots els espais i de les subvencions”.