LA CRISI OFEGA

CARITAS DE SIMAT AVANÇA LA CAMPANYA DEL QUILO DAVANT LA SITUACIÓ DESESPERADA DE MOLTES FAMÍLIES

Una portaveu de Caritas de Simat va prendre la paraula al final del miting del rector a l'església durant la missa de dissabte passat per comunicar al ramat pastoral la necessitat d'avançar la Campanya del Quilo davant la situació desesperada de moltes famílies de Simat, que no tenen ni per menjar.

La Campanya del Quilo, que tradicionalment es fa per Nadal, s'ha de posar en marxa de forma urgent i excepcional en novembre davant la situació que travessen moltes famílies amb tots els seus membres a l'atur i sense ingressos.

El més lamentable és que la política de protecció social a Simat haja de dependre de la sucursal del Vaticà i de la fe catòlica, la qual cosa fa palés un nou fracàs de la institució civil que governa el nostre municipi, l'Ajuntament, i dels il.luminats que dirigeixen el seu govern, el tripartit. El missatge és de proselitisme catòlic: quan hom tinga una necessitat, on ha d'acudir és a les oficines parroquials, passant de llarg per l'ajuntament. Això no és fer política, i no serà perquè l'Ajuntament no té recursos. Per començar, cal denunciar que les obres d'estímul de l'economia que han portat a Simat centenars de milers d'euros del Govern i de la Generlitat, no han servit per contractar personal de l'atur, tal com era preceptiu. En segon lloc, cal denunciar que el tripartit s'ha distret en les prioritats a l'hora de gestionar els pressupostos municipals, i ara mateix, quan s'estan negociant els pressupostos de 2011, no sembla que les necessitats reals dels ciutadans siguen les prioritats. Els diners s'estan repartint en funció de quotes polítiques per a lluïment personal i partidista.

Tampoc s'han pres mesures per alleugerir la pressió fiscal sobre el contribuent. Tot el contrari, se l'està exprimint al màxim, amb nous impostos i taxes i augments, amb el greuge de que eixa major pressió fiscal no repercuteix ni en més atenció social ni en més serveis.

Si hi ha persones a Simat que per menjar han de confiar en què una persona imbuïda de fe catòlica li done un quilo d'arròs, el govern local s'hauria de plantejar de forma seriosa quin és el seu paper.