Cent dies després de l'estrena del nou govern local del PP a Simat, cal concloure que ha estat més la voluntat que els resultats, o millor encara, només hi ha hagut voluntarisme. A la primera prova de foc, quan realment el govern local havia de demostrar que sap el que porta entre mans, s'ha quedat descol.locat. És bonic i gratificant governar quan no hi ha problemes. Ah!, però quan ix un problema és quan s'ha de demostrar la capacitat de les persones. És aleshores quan s'ha de demostrar que es sap fer alguna cosa més que calfar cadira.
El govern local del PP viu de les rendes d'un antecessor caòtic, sectari, ineficient i autoritari, però amb la crisi de les cooperatives ha perdut bona part del crèdit. A l'alcalde només se li ha ocorregut telefonar a la consellera per vore si podia tirar una mà, i la Maritina ha dit que "botifarra for you", que la Generalitat no té un clau, i que cadascú que s'apanye. Tot bones paraules, que el Consell està amb els llauradors, que posa a disposició de les cooperatives les seues línies d'ajudes, bla, bla, bla.... I les línies d'ajudes, quan es demanen no es cobren. Valga'm Déu, si la Generalitat no sap encara com pagarà les nòmines de setembre, i ha hagut de suprimir fins i tot la picadeta del Nou d'Octubre, i anava a tirar el resto per salvar les cooperatives d'un poble que la Maritina no sabia ni on estava fins la setmana passada.
En eixe aspecte, Simat ha tingut mala sort. Per una vegada que coincideix el color polític a l'Ajuntament i la Generalitat, el Consell no té un cèntim i ha deixat al País Valencià pitjor que Grècia. Així que tant s'hi val que governe el PP que el Tea Party als efectes de rebre atenció en forma de subvencions i ajudes. Al gos flac, tot de puces.
EU-Arc Iris manté que l'única forma de salvar les cooperatives i els llocs de treball és involucrant l'ajuntament amb tota la seua capacitat per tal de posar en marxa una empresa pública, o mixta si es vol, per tirar endavant un negoci, la comercialització de taronges, que ben portat pot ser rendible, com ho demostren els comerços privats. Però no hi ha hagut valentia política. La moció que ha presentat EU-Arc Iris en eixe sentit ni figura a l'orde del dia del ple ordinari de hui.
L'alternativa és la que ja s'està coent: inversors privats estan a l'aguait com taurons per fer-se amb alguna de les cooperatives per zero euros a canvi d'assolir el deute, i emprendre un negoci que serà rendible.
Pel que fa a la gestió ordinària, cal admetre que al nou govern se li ha vist un centelleig de transparència, per exemple, en el procediment per adjudicar un servei públic com un bar, i algun intent de moure el turisme, com els treballs de millora en la ruta de l'aigua, però no s'observen avanços importants en cap àrea, o sí més no, no es fan públics. Una vegada descartada l'eixida agrícola, quines solucions planteja el nou govern del PP per al futur de Simat? No ho sabem. Potser el mateix PP tampoc ho sap.
Arc Iris recorda que un alcalde és un polític, i no un gestor administratiu. L'Ajuntament té una mecànica administrativa que es mou per inèrcia amb els funcionaris, i l'alcalde ha d'imprimir el sentit polític a eixa mecànica. Hui per hui, no hi ha decisions polítiques sobre el futur de Simat.
Des d'EU-Arc Iris no deixarem de fer propostes, de denunciar la inactivitat, i perquè no, de col.laborar, si cal.
13 comentaris:
" Com taurons per fer-se amb alguna de les cooperatives per zero euros a canvi d'assolir el deute, i emprendre un negoci que serà rendible."
Que serà la Mar, plena de taurons!!!
I això d'assolir els deutes?? Pues poc d'olfacte tenen eixos taurons. Qui sap realment el deute que tenen? Quin deute assolarien, l'hipoteca bancària? Els dutes a la S.S.? Els jornals dels treballadors? Els deutes de transport d'una empresa local? Els deutes de les taronjes que deuen als sòcis, als de Bugarra, Torrent i Pedralba etc. etc.?
Haveu contrastat eixa noticia de que els taurons es quedaríen alguna Cooperatíva per zero euros a canvi d'assolir el deute???
Crec que la proposta de EU-Arc Iris, es molt valida, encara que s'ha de fer amb l'estudi previ de que l'ajuntament posara en funcionament de nou una de les dos cooperatives, unint tots els socis de les dos cooperatives que vulgen unir-se, i intentant mantenir els treballadors tant de una com de l'altra cooperativa, però això sempre que l'ajuntament faça l'inversió inicial i punt el que ens hem de asegurar es que cada any l'ajuntament no pose diners sino el que estem creant son llocs de treball ficticis, això es el unic que jo afegiria a la proposta que en pareix molt valida.
A estes altures de la pelicula no es pot contrastar res, perquè no hi ha cap decisíó presa ni s'ha dt encata l'última paraula.
Els taurons es quedaran la cooperativa al preu que siga si veuen que que poden fer negoci, siga agricola o siga d'especular amb terrenys.
Amb tot el que estem veguent, ja es pot esperar de tot.
Mira como quedaron en RUSIA cuando las empresas todas estatales y todos trabajando para el estado
pues como las copes a qui los gestores rusos hoy todos con fortunas viviendo en mansiones por la costa alicantina,y el resto de rusos ni poder comer bastante,esa es tu propuesta que lo gestione el ayuntamiento y todos funcionarios municipales,ale Sebas. van a ferte exportaor de citris.
Llegiu a esta persona, afín a, tipo, EU lo que pensa.
http://www.elmundo.es/america/2011/09/25/cuba/1316957164.html
Gràcies.
Lo colectiu no sempre ha fracassat.
Durant la guerra, barbaritats apart, les colectivitats anarquistes de la CNT, van ser capaces d'abastir a la població i al mateix temps exportar i enviar menjar per als qui eren al front.
Tots sabem que la fam va vindre después d'acabada la guerra.
Altra cosa és que l'enveja, l'individualisme i el protagonisme d'alguns, facen que el projectes colectius ja no siguen viables avui en dia.
Ens pensem que ara som més listos que mai, i en el anys 30 del segle passat, quatre desarrapats que casi no sabien ni llegir ni escriure, ja ens demostraren que es pot viure d'un altra manera.
- Primera, si els socis no han sabut fer les coses be estiguent en joc els seus propis diners, no esperem que s'esforcen més per a fer-ho millor estiguent en joc els diners dels demés (de la resta de simaters a traves d'impostos)
- Segona, si en teoria la gent de la cooperativa es la que enten del negoci de la taronja (i s'ha demostrat que enten més be poc) no esperem que amb el recolzament de funcionaris (ajuntament) s'aporte millores en el coneixement i anàlisi del sector de la taronja, per poder salvar la cooperativa
Conclusió: Més val que ho compre una persona/empresa contrastada que sapiga fer-ho marxar i així millor per als treballadors que no tindran que seguir patint pensant si la empresa tanca o no tanca...
pues si resulta que al final eu compra un privat i monta algo que done faena per al poble,ben vingut siga no?
si, perque lo altre es allargar l'agonia del malalt, sabent que si ho compra altre va a recuperar-se en l'acte...
A Simat som tan encantats que quan hi ha un duro a guanyar ve u de fora i se l'emporta. Si la cooperativa pot ser un negoci rentable, ¿perquè l'ajuntament no pot optar com altre empresari a fer-se'n càrrec i de pas garantir els llocs de treball en condicions i seguretat?
Que ho agafe qui vullga (simateros si pot ser, està clar) pero que ho compre algu privat (Manguan, alguns dels actuals socis...) perque s'ha demostrat que lo de "açò es de tots i no es de ningu" (medelo cooperativa) no fa doblar el llom als treballadors ni gerents...
Doblar el llom als gerents, no.... però, cobrar si que cobren, eh????
Ja està be de tanta hipocresia. Està clar que els gerents que han tingut la cooperativa no sabien ni on tenien la mà esquerra pero els únics magatzems que funcionen son els que tenen gerents que cobren un pastó, perque els que saben fer diners se'ls rifen tots
Publica un comentari a l'entrada