La professora Encarna Sansaloni, guanyadora del Premi Valldigna 2011 amb el llibre "El tren Carcaixent-Dénia al seu pas per la Valldigna", va presentar divendres a Simat la seua obra, amb la que rescata de l'oblit el que va significar aquesta líniea ferroviaria per a la Valldigna, les seues repercussions, i sobretot, obre una reflexió sobre el que haguera suposat el manteniment d'aquesta línia.
Els valldignencs no som conscients del que va suposar la desaparició d'aquest servei de transport, ni ens podem imaginar el que haguera suposat el seu manteniment en termes de mobilitat, oportunitats, turisme, desenvolupament i prosperitat.
En l'actualitat el traçat de la línia ferroviaria, tot i que es suposa de domini públic, ha estat ocupat al llarg dels anys per les propietats annexes, o s'ha convertit en camins semiparticulars. Encara hi ha la caseta d'animals del Portitxol, i alguns ponts, a més d'alguns edificis que es van fer servir d'estació.
A més a més, als anys cinquanta es van començar les obres de connexió de la via entre Carcaixent i Castelló de la Ribera, on ara acaba la línia del Metro de València. Eixes obres es van abandonar, i encara estan els terrenys.
En l'actualitat este trenet seria ben útil, sobretot en matèria de turisme, mantindria la Valldigna connectada amb Alacant, i restaria potser trànsit en les carreteres.
1 comentari:
"encara" Sansaloni?? ja anem com Esperanza Aguirre: "Sara Mago"
Publica un comentari a l'entrada