ARC IRIS PROVOCA UNA REBEL.LIÓ COMARCAL CONTRA EL PLA D'OCUPACIÓ DE GANDIA

Arc Iris va ser la primera força política de la Safor que va denunciar la discriminació que suposava el Pla d'Ocupació de l'Ajuntament de Gandia, en la mesura que afavoria als aturats empadronats a esta ciutat en detriment de la resta. Arc Iris va ser el primer en denunciar els fets en assabentar-se'n de que treballadors aturats simaters havien estat rebutjats en ofertes de treball a magatzems citrícoles de Xeresa i Xeraco. El motiu és que les empreses preferien aturats gandians per tal de cobrar subvenció.

Ara els ajuntaments de Xeresa i Xeraco han aprovat ja mocions en les que s'oposen al Pla de Gandia i que inclouen recursos judicials. Tavernes té previst acordar en el ple d'aquest dilluns emprendre accions judicials davant el TSJ contra l'esmentat pla, un recurs argumentat en la violació del principi de territorialitat en l'activitat de les administracions locals, i  en la vulneració de drets fonamentals. Els mateixos motius que va exposar Arc Iris en el moment de fer la primera denúncia. Era tan obvi que resultat realment inversemblant que un ajuntament com el de Gandia no dispose de serveis jurídics que hagen advertit d'esta irregularitat. 
Oliva prepara també accions i un pronunciament del ple en el mateix sentit.

En el fons, el que ha aconseguit Gandia és barrar les relacions de la capital amb la resta de municipis, unes relacions ja ferides per la posició de Gandia en la Mancomunitat de la Safor. 

El que podria fer la comarca ara, en resposta, és deixar de passar les vacances a la platja de Gandia, o comprar als comerços de Tavernes i Oliva en compte d'anar als centres comercials de Gandia. El pa i la rebosteria de Castillo o la Cota no tenen res que envejar a Tano.

EL PSPV DE SIMAT RECLAMA MAJOR ÚS DEL VALENCIÀ PER PART DELS SEUS DIRIGENTS

El secretari local del PSPV de Simat, Álvaro Almiñana, membre del Comité Nacional del PSPV (màxim órgan entre congresos), ha participat hui per primera vegada en este foro, i ha fet la seua primera intervenció, en la que ha tirat en cara als dirigents del seu partit que facen un ús residual del valencià en les seues intervencions públiques, tant a les institucions, com als mitjans de comunicació. El cas més flagrant són les intervencions a les Corts, però tampoc la que va ser cap de llista al Congrés, Inmaculada Rodríguez, fa ús del valencià en cap de les seues intervencions. I el secretari general, Ximo Puig, catalanoparlant de naixement, fa un ús forçat del castellà en la majoria de les seues intervencions. El portaveu de la Diputació de València, J. M. Orengo, va també molt forçat quan vol expressar-se en castellà.  

A continuació reproduïm la intervenció d'Álvaro Almiñana hui al Comité Nacional del seu partit: 

"Per començar, crec que es de justícia felicitar a la nova direcció, per intentar de debò fer realitat allò que desitja de forma majoritària la militància: el reconeiximent del sentir i del treball a través de les comarques. Sé que s’ha treballat de valent i que aneu a seguir-ho fent. Jo almenys vodria que així fora…i com més, millor.

     No obstant, el treball no serveix per a res, si no som capaços de fer vore a la societat el que  fem, que dia a dia lluitem pels seus interessos i drets. I per arribar a eixe objectiu, crec,que encara que anem pel bon camí, encara ens queda molt.

     No podem deixar que la societat pense en el que s´ha convertit  en un tòpic fàcil…que tots els politics som iguals…això és el que ells volen,i sabem què això no és de veres. Nosaltres hem de ser capaços de fer vore al món, que seguim sent els socialistes , els que defenem al treballador , els referents de l´esquerra,els de la igualtat,i els que treballem dia a dia per aconseguir la justícia social.Eixos sóm els socialistes.

     Però si per una raò especial he volgut intervindre a aquest comité, es perque em preocupa especialment…la prioritat pel castellà,o la manca d’utilització de la nostra llengua …a les intervencions dels nostres dirigents.

      La majoria dels que estem ací,eixírem d´Alacant,amb el braç alçat i cantant ben orgullosos allò de País Valencià. Després de sis mesos d´aquell congrés,em dóna la sensació de que estem tornant a temps antics,molt recents…i com tots sabem,gens favorables per al nostre partit.

     Crec que hauriem d´agafar JA,un nou rumb,aquell que parla,sense cap tipus de complexos  en valencià ,aquell que parla, sense complexos de defensa del territori, de cultura, de llengua, de País.

    Bé està,que a la nostra terra,és parlen dues llengues.Bé està,que el nostre síndic a les CORTS,siga castellanoparlant,però la resta dels nostres representants,hauria de fer-s´ho mirar,i quan hi haja qualsevol intervenció a la premsa,o a la televisió,parlar amb la nostra llengua.Sols així,donarem la imatge de partit de progrés que volem.Defensant més que ningú,les nostres arrels, els nostres costums i sobretot el nostre idioma.

     Quan a un País com el nostre,el Valencià,es parlen dues llengues,no podem permetre donar igualtat de condicions a ambdues.Fent això,sempre es discrimina la minoritària,i per desgràcia eixa és la meua,eixa és la nostra.

     Sols em queda demanar-vos que s´ho penseu,que recapaciteu,i espere que vegau el que  us vull dir. Defensem allò que es  nostre amb totes les forces…per què alguns venen ja forts per darrere creguent-se i dient amb la boca plena,que són més valencians que ningú…però sobretot,per què els que manen , els corruptes sense escrúpols, sols volen,amb la demagògia per bandera, fer creure a la societat que són sant i senya de la identitat valenciana…i això no ho podem consentir".

NOU D'OCTUBRE ANTICRISI

Els actes programats per a celebrar el Nou d'Octubre eixiran enguany substancialment més barats que els d'anys anteriors, tot i que resta per quantificar l'estalvi. Les Regiduries de Cultura i la Dona han tractat de mantindre l'oferta i defugir a l'hora els efectesde les tisores. Així, han refòs en una sola jornada la celebració del Dia de la Dona i els del Nou d'Octubre. Eixe dia començarà, doncs, amb una passejada reivindicativa del Dia de la Dona entre l'antic monestir i la Font Menor, on està previst un esmorzar popular amb la intervenció del cantant simater García. Esta és la primera mesura d'estalvi, dos en un, i a més el "caché" del cantant. Tot seguit eixirà de la Font Menor un cercavila de cabuts i gegants que no sabem d'on venen ni de quin Corpus són, ni si són per celebrar el dia de la dona o el Nou d'Octubre. Tant fa. Com si hagueren volgut portar les carrosses del Sexenni, les gaiates de Castelló o els moros d'Alcoi, si són debades. 

A les onze els xiquets i xiquetes tindran jocs populars al carrer del Convent, i a la una començaran les paelles al carrer dels Brolls. La jornada acabarà amb una revetla a la Font Gran en la que s'ha prescindit de la mítica i cara Montecarlo. Nova mesura d'estalvi. L'orquestra contractada, La Pato, ve a Simat per intermedació de la tinent d'alcalde, i a preu d'amic. Almenys així ho han fet saber fonts municipals.

Hi ha a més programada una fira del llibre i artesania per als dies 12, 13 i 14 d'octubre, que bé es podria dir que és per commemorar la Hispanitat, si no fóra perquè actua Pep Botifarra. L'Ajuntament regalarà un llibre per cadascun que se'n compre. La factura detallada la sabrem quan haja passat tot. 

A Arc Iris li haguera agradat afegir un acte institucional en el que l'alcalde proclamara solemnement  en nom de la corporació l'adhesió a la proclamació d'independència que ha fet el Parlament de Catalunya, i que provoca iuiu fins i tot als socis convergents del Bloc. Malauradament només tenim un regidor. 

ESTÍMUL A LA REHABILITACIÓ

Detall del casc antic de Simat, a la travessia del carrer del Calvari. S'hi aprecia el suport d'una farola de principi del segle passat. 

Atés que a l'alcalde de Simat, amb la complicitat de socialistes i bloqueros, no li va vindre de gust incloure en el ple d'ahir les mocions d'EU-Arc Iris, esta agrupació continuarà fent les seues propostes a través del seu órgan oficial de comunicació, que és aquesta web, i ho fem amb una carta oberta a l'alcalde:

Senyor alcalde:

Tant el president de la Generalitat, Albertito Fabra, com el president del Govern, Mariano Rajoy, han dit que el futur per a la revitalització dels municipis i dels seus sectors productius, està en gran part en la rehabilitació d'habitatge. Faça, doncs, el favor, tot veient que no van a aprovar-li el PGOU, de fer cas als seus líders ideològics, i pose en marxa un pla municipal d'estímul a la rehabilitació d'habitatges al casc antic, abans de que caiga a trossos. 

Eixe pla ha de consistir en incentius als particulars i bonificacions fiscals, tot i que allò ideal seria la creació d'una societat mercantil mixta o municipal que se'n fera càrrec de l'assumpte, encara que sabem que no hi ha valentia política per prendre decisions d'eixe calat. 

Moltes gràcies. 

COMENÇA LA CAMPANYA

Cartell instal.lat a la plaça de l'Ajuntament. 

Un cartell col.locat per faroles de Simat demana gent per a treballar en la recollida de la taronja. Persones "con papeles". Això hauria de ser una obvietat, però malauradament no ho és. Massa gent treballa en la recollida sense papers ni contractes. S'ha advertit, d'altra banda, l'arribada de nou de persones estrangeres a Simat per a treballar en la temporada de la taronja. Arc Iris insta a l'Ajuntament, a través del Consell Agrari i en col.laboració amb la Inspecció de Treball, a vetllar pels drets de les persones que s'incorporen a treballar en la temporada de la taronja. El reclutament il.legal i els sous de subsistència solen ser habituals.  Tothom sap qui, on i com, però tothom fa com qui no fa. D'altra banda, Arc Iris s'està interessant per l'estat d'un simater d'origen estranger que va patir un accident laboral greu mentre feia feines agrícoles sense contracte. 

CICLISTA ACCIDENTAT A LA ROTONDA DEL MOLÍ

foto: pep cubero

Un ciclista ha resultat ferit este matí en patir un accident en la rotonda ubicada entre el pont de l'abeurador i el Camí del Mig l'Horta. No en tenim per ara detalls de la causa de l'accident ni de l'estat del ferit, tot i que ha estat necessària la presència d'ambulància. 

EU I ARC IRIS S'OPOSEN RADICALMENT A QUE ES DOBLE LA POTÈNCIA DE LA LÍNIA D'ALTA TENSIÓ

Foto: Iberica2000

El regidor d'Esquerra Unida-Arc Iris, Víctor Mansanet, s'oposarà radicalment a l'ocupació temporal, per part de l'empresa Red Eléctrica Española, de 48.329 m2 (4,83 hectàrees) de muntanya del nostre terme municipal (situada en la Serra del Montdúver), per a potenciar la línia d'alta tensió de 132 kV a 220. "No podem consentir la repotenciació forçosa d'aquesta línia, perquè això suposa potenciar l'amenaça que hi ha contra la salut dels veïns i les veïnes de Simat", declara Mansanet, per a qui en les campanyes que es van fer fa uns anys, "tant EUPV com Arc Iris, així com altres organitzacions, vam demostrar els riscos que eixa línia comporta per a la nostra salut i la dels nostres fills i filles, a més del brutal impacte medioambiental i paisatgístic".

  En la superfície que pretén ocupar Red Eléctrica s'inclouen 22 m2 de servitud permanent, a més d'afegir-se'n 3.000 m2 més d'ocupació temporal durant sis mesos per a les obres de construcció i repotenciació de la dita línia. Tant l'empresa explotadora com la Conselleria d'Infraestructures, Territori i Medi Ambient han acordat un període de 31 anys d'ocupació de les servituds permanents.

  Per a EU i Arc Iris, es tracta d'una renovació de les condicions de la línia que beneficia descaradament l'empresa explotadora, que haurà de pagar, si el Ple de l'Ajuntament de Simat ho aprova el pròxim dilluns, una indemnització mínima de 6.239,73€ i una indemnització per prejudicis de 873,98€ per hectàrea. La suma de danys i perjudicis que donarà lloc a la indemnització és de 7.113,73€/ha. Per tant, l'import total d'indemnització per la superfície ocupada és de 34.359,32€. "Un negoci redó per a Red Elèctrica i els seus socis del PP, quedemostren una vegada més els pocs escrúpols a l'hora de vetlar per la salut de la ciutadania i pel nostre ecosistema", assenyala Mansanet.

Irresponsabilitat

    Víctor Mansanet considera que l'augment de la potència de la línia "és un acte de premeditada irresponsabilitat i una gran pèrdua econòmica en afectar la qualitat de vida ambiental i el nostre hàbitat natural, elements determinants de l'impuls turístic i les activitats agropequàries". El regidor de la coalició d'esquerra recorda que en 1994, el Parlament Europeu aprovà una "resolució sobre la lluita contra els efectes nocius provocats per les radiacions no ionitzants". També el prestigiós Institut Karolinska de Suècia advertí sobre la perillositat de les línies d'alta tensió en una investigació exhaustiva sobre "els camps magnètics i el càncer en persones que viuen prop de línies d'alta tensió". A les mateixes conclusions arriben altres estudis del Departament de Medicina de Colorado, als Estats Units d'Amèrica; i l'Hospital Ramón y Cajal de Madrid.

  El portaveu d'EUPV apel·la a la "unitat de tots els veïns i veïnes de la Valldigna contra la irresponsabilitat dels polítics que consenteixen eixa actuació perniciosa", i anuncia al·legacions, recursos i protestes contra la dita actuació, tal com va passar entre 2003 i 2007. "L'estratègia de Red Eléctrica opera en contra de la salut de les persones, contra el medi natural i també contra el nostre patrimoni cultural i l'economia de la Valldigna", assegura Mansanet, les organitzacions del qual aposten per un tipus d'energia alternativa "respectuós amb el rellotge biològic i l'ecosistema de la nostra comarca".

Burla

   El mes de desembre de 2003, els alcaldes de Benifairó, Jesús Ferrando (Bloc); de Tavernes, Eugenio Pérez (PP); i Simat, Vicent Palomares (PSOE); firmaven l'autorització perquè Iberdrola contruïra el tram de la Valldigna correponent a la línia d'alta tensió Castelló de la Ribera-Gandia, en contra del clamor popular de la immensa majoria de la ciutadania. El que aleshores era president de la Mancomunitat de la Valldigna i avui alcalde de Benifarió, Agustí Pascual, va donar el seu vist-i-plau al projecte. "La companyia elèctrica i el govern de la Generalitat menysprearen l'opinió de la majoria i ara faran el mateix si no els aturem", declara Víctor Mansanet. El portaveu d'EU manifesta que "els interessos reals, polítics i econòmics, de la línia no són únicament el subministrament d'electricitat a la comarca, sinó que ultrapassen els límits fins i tot de l'Estat espanyol" i s'emmarquen en l'estratègia, segons el regidor esquerrà, "d'implantar la indústria en zones del nord d'Àfrica on el capital troba mà d'obra barata i  governs insensibles en l'explotació de la classe treballadora".

  Finalment, Víctor Mansanet indica que "la protesta popular va aconseguir, fa uns anys, que la línia fóra soterrada al seu pas per la proximitat del nucli habitat de Simat". Ara, "faig una crida perquè s'impedisca que es doble la potència", i adverteix que tant EU com Arc Iris continuaran denunciant el que, en unes frases manllevades al professor simater Vicent Martínez Sancho, anomena els "depredadors que estan destruint el nostre món, que confonen la civilització amb la malversació energètica".

MANCA DE MANTENIMENT

Massa carrers de Simat tenen la seua calçada en estat objectivament deficient, per no parlar de moltes voreres. A la imatge, carrer Ausiàs March. 

CARRILLO

UN ARTICLE DE VÍCTOR MANSANET

L’Espanya roja, rosa i carmesí està de dol. Revolucionaris i revolucionàries de tota mena, boltxevics de saló, camarades de boudoir, tertulians de l’esquerra radiofònica i televisiva, progressistes de manual; pàries de la terra i obrers sense pa, proletaris i proletàries del Món sencer: unim-nos... Santiago Carrillo ha mort i amb ell, i des d’ara sense ell, s'ha apagat la flama que va encendre consciències crítiques i apagà esperances de canvi i regeneració. Se n'ha anat el camarada que donà un cert aire de versemblança a la transició, una transició llarga i ombrívola mediatitzada per un general feixista que governà manu militari aquest país.

 Ens ha deixat la veu que clamava en el desert de l’exili per la reconciliació “nacional”, l'estrella roja de ponent, el republicà coronat. Però sobretot, ha mort l'amic —malgré lui—, de Ceaucescu,  Brezhniev, Andropov... i alhora de Berlinguer, Cunhal,  Marchais, Suárez i Roca (Junyent). Ja no veurem més en viu, en plasma o led, la cara amable i arrugada de l'esquerra oficial i oficialista, ni escoltarem les seues opinions assenyades ni gaudirem del seu oracle. Ens ha deixat el fumador empedreït, el faquir de la paraula, el (vell) Zorro estepari.

 Carrillo se’n du darrere una part de la història d'Espanya, la més petita potser. Alguns, però, hauríem volgut que s’emportara l’Espanya total i carcelària que ell va combatre, és a dir, l'Espanya oficial, suboficial, folklòrica, carpetovetònica, cañí, uniformista i inquebrantable, l'Espanya beata i carca, la de sabre, faixí, mitra i sotana; l'Espanya de xulos i toreros, la de xoriços, mandres i corruptes, l'Espanya mesetària, endolada, coenta i intransigent, l'Espanya futbolera, patriotera i alcohòlica, la de la justícia cega, estràbica i torta; la repressora, torturadora i del garrote vil; l'Espanya anacrònica, corcada, envejosa, baratària i acomplexada, l’Espanya monolítica, monolingüe, monoteista, monocolor, monomaníaca i monògama; amnèsica i piròmana; l'Espanya cagadura, xenòfoba, barroera i masclista; l'Espanya malversadora, amoltonada, golfa, inculta i genuflexa; al remat, l'Espanya de tota la vida i de totes les morts, l'Espanya espanyolista, nacionalcatolicista, impresentable i fatxa. 

 Hem aprés de Carrillo que no tot és “Santiago y cierra España”. Que entre nosaltres també caben els Gordillo, els independentistes, els rojos i verds, els socialistes i els  llibertaris. Que el “No pasarán” significava “ni un pas arrere”, i que si ens aturen i caiguem a terra, sabem alçar-nos i avançar. Carrillo ens ha ensenyat també el valor de la paciència (patentia omnium domitrix, “la paciència ho domina tot”, que deia Lluís Vives). I ens ensenyà a dissentir, reflexionar, debatre i discrepar, encara que fóra d’ell o contra ell. Valorem, al remat, la ponderada exaltació del Carrillo personatge, de qui conservem el seu gest impassible fins on l'horitzó de l'esdevenidor ens deixe. Que Déu, si n’hi ha, l’acullga a la seua esquerra, i en el cas que l’envie a l’infern, que ens espere perquè tots junts atiem el foc de la revolta.

COMPROMESOS AMB ELS SOUS

Diputats autonòmics de Compromís, el seu diputat nacional, alguns alcaldes i regidors de municipis on té representació, i assessors, van fer ahir públic a la pàgina web de la coalició quant cobren exactament cada mes i en concepte de què. A la vista de les xifres, però, més bé sembla un gest imprudent per l'afrenta que representa. Gairebé cap baixa dels 3.000 euros al mes, sous que comparteixen amb la resta de diputats de la resta de partits polítics, que no fan públics els seus salaris. 

En Compromís, el sou més alt és el del portaveu en Els Corts, Enric Morera, que percep mensualment 5.121 euros bruts. O el que és el mateix, 3.639 euros nets al mes. D'aquest total, Morera aporta un 15% al partit i completa amb 51,20 euros en concepte de qilometratge, 294,17 per exercici de funció, 2.050 per ser portaveu i 365 euros per dedicació exclusiva, el seu salari mensual. El curiós és, segons es fixa hui l'exdiari dels Doménech, que a la seva declaració de béns i activitats, Morera assegura que té participació en tres societats empresarials (un percentatge d'entre un 16 i un 50% de cadascuna), encara que percep dedicació exclusiva dels Corts.

Per contra, els dos únics parlamentaris de Compromís que no cobren per aquest concepte són la portaveu adjunta Mónica Oltra i el diputat Fran Ferri. Tots dos han renunciat als 365 euros mensuals que la Càmera dóna a els qui només exerceixen la política perquè, en el cas d'Oltra es dedica a l'advocacia (fent-se càrrec dels litigis que inicia el seu propi grup parlamentari a les Corts), i Ferri té un altre treball de 16 hores com a enginyer. Mónica Oltra percep 2.975 euros mensuals i lliura un 25% d'aquest sou al partit. Ferri, sense la dedicació exclusiva es queda amb 2.374 euros mensuals. D'ací, aporta un 15% al partit i dóna 500 euros per a altres causes.

La resta de diputats, Mireia Mollà, Josep Maria Pañella i Juan Ponce es mouen en una forqueta d'entre 2.700 euros i 3.418 al mes. Els tres tenen dedicació exclusiva, encara que Ponce (el que més cobra) és també regidor de Vilamarxant i percep 61 euros al taula per assistir als plens.

Juntament amb Morera, el segon millor sou de la coalició se l'emporta el portaveu a l'Ajuntament de València, Joan Ribó, que rep mensualment 3.441 euros per lluitar en favor dels que no cobren això ni de lluny ni en somnis. Les altres dues regidores guanyen 3.156 euros al mes. Els que també freguen els 3.000 euros al mes són els assessors municipals en el cap i casal valencià. Els cinc assessors amb què compten perceben una nòmina de 2.662 euros cada mes, una xifre gens menyspreable si a més es disposa d'altres negocis com ara grans explotacions agràries, participacions en empreses o consorts amb negocis a Hongria. 

L'ALCALDE DE SIMAT ES BAIXA EL SOU

L'alcalde de Simat, Sebastián Mahiques, ha renunciat a una de les catorze pagues anuals, en solidaritat, diu, amb els funcionaris. No obstant, haguera estat preferible que Mahiques conservara la paga catorze i estiguera mostrant una major espenta de la que mostra ara en la resolució dels assumptes municipals, on no s'albira solució a res. 

RECURS CONTRA EL PLA D'OCUPACIÓ DE GANDIA

L'Ajuntament de Xeresa ha sigut fins ara l'únic que ha recorregut l'ordenança que regula el Xec Taronja que l'Ajuntament de Gandia inclou en el seu Pla d'Ocupació per oferir ajudes a empresaris del sector de l'agricultura que contracten a ciutadans empadronats a Gandia, segons informa hui el diari Las Provincias. La resta d'ajuntaments, governats en la seua majoria pel PP, sembla que lo reten submissió a Torró.

L'Ajuntament de Xeresa sol·licita al jutjat contenciós-administratiu la suspensió de l'eficàcia de la convocatòria perquè en cap cas puguen ser beneficiàries les empreses que, tenint el centre de treball a Xeresa, contracten a persones residents a Gandia, i no a unes altres que, amb idèntica situació social i amb les mateixes aptituds professionals per al lloc de treball, tinguen la seva residència a Xeresa.

«Des de l'Ajuntament de Xeresa considerem que l'ordenança i la convocatòria pública del Xec Taronja possibiliten que les empreses situades a Xeresa eviten la contractació de ciutadans empadronats en aquesta localitat amb les mateixes aptituds professionals per al lloc laboral amb la finalitat d'aconseguir una subvenció gràcies a la contractació de ciutadans de Gandia», va subratllar l'alcalde Tomás Ferrandis.
La mesura pot beneficiar a treballadors aturats de Simat que s'han vist també discriminats a l'hora d'accedir a llocs de treball a causa de les facilitats que dóna el Pla de Gandia per als ciutadans d'aquesta ciutat. 

A més de presentar el recurs contenciós-administratiu sol·licitant aquest requeriment, l'Alcaldia de Xeresa ho presenta contra la convocatòria municipal i contra l'ordenança, aprovada definitivament i publicada en el BOP ahir.

El govern de Xeresa considera que les bases reguladores de les ajudes «suposen un incompliment dels articles 14 i 19 de la Constitució» i que la convocatòria és nul·la, des del punt de vista del procediment.

Des del govern de Xeresa van explicar que la normativa es va aprovar provisionalment el 21 de juny i que a partir del 4 de juliol va començar el termini de 30 dies hàbils perquè els interessats pogueren examinar l'expedient i presentar reclamacions si així ho consideraven.

Amb això, l'alcalde de Xeresa acusa a l'Ajuntament de Gandia d'aprovar la convocatòria sense esperar el resultat de la fase d'exposició pública i assegura que el 22 de juny es va emetre l'edicte del consistori gandià sobre la contractació anomenada Xec Ocupació, sense esperar a un text definitiu de les bases.

Respecte a aquest últim punt, Ferrandis ha dit a l'exdiari dels Doménech que l'ordenança s'aprova inicialment i entra en fase d'exposició pública en el mateix moment en el qual s'efectua la convocatòria. «Aquesta es realitza en compliment de l'article 8.6 de l'ordenança sense estar aprovada ni vigent, faltant de manera basta als més elementals principis del procediment administratiu», va concloure el primer edil.

LES GRAES REPARTEIX 13.000 EUROS

Una butlleta de la quiniela de futbol setgellada a l'establiment Les Graes de Simat ha resultat guanyadora d'un dels 232 premis espeicials de 15 encerts que han aparegut en la jornada d'este diumenge. L'afortunat, un veí de Simat, s'emporta 13.200 euros. La quiniela ha resultat fàcil i previsible esta jornada. De fet els de 10 i els de 11 no cobren. Per eixe motiu, no ha estat un ple al 15 que s'haja pagat molt. No obstant, vora un 10% dels que travessaren donaven al Reial Madrid perdedor en la cassella 15, i un d'ells és el guanyador simater, que per posar la nota irònica, és seguidor del Madrid. 

ARC IRIS INSTA AL PP A PROMOURE L'ÚS DEL TRANSPORT PÚBLIC

Amb motiu del Dia Mundial de la Mobilitat, Arc Iris instarà el debat d'una moció en la que es demanarà al govern local la promoció de l'ús del transport públic, sobretot del servei recentment instaurat d'autobús a l'estació de tren de Tavernes, que corre perill de desaparéixer si no es promou la seua utilització. 

Arc Iris considera imprescindible portar endavant una campanya de promoció de la línia de bus a l'estació de tren mitjançant bans, reunions amb col.lectius de potencials usuaris, i publicitat per tal de prendre consciència de la importància de que Simat estiga connectat amb el servei ferroviari. La connexió en autobús a l'estació és vital per a Simat perquè dóna opció de viatjar en tren tant a Gandia com a València i altres municipis d'esta línia, així com fer trasbordaments per viatjar a altres línies, com ara la de Silla, Castelló, Llíria, Bunyol o Sogorb, a més de les línies de llarg trajecte o AVE. El fet, a més, de que ara siga possible, a la inversa, vitjar en tren fins a Simat hauria de ser motiu de promoció institucional en altres comarques de potencials visitants.

No obstant, l'Ajuntamnet no s'ha mogut encara en este sentit, bé perquè no ha pres consciència de la importància del servei, o per simple deixadesa. 

LA GROSSA

Una manera de no pagar la contribució urbana

Arc Iris ja ha trobat un forat legal perquè les famílies deixen de pagar l'impost de contribució de béns immobles, el temut IBI.

Per a açò, cal acollir-se a la Llei del Mecenatge de 2002. Aquesta llei dispensa del pagament d'aquest impost a tots aquells llocs de culte catòlic, tals com a esglésies, convents, santuaris, capelles, oficines parroquials, etc.

El que proposa Arc Iris és que els qui no vulguen pagar l'IBI, s'acullen a esta llei i construïsquen en els seus habitatges una modesta capella per al culte. Podria ser en el menjador, en el saló, o simplement en un dormitori. D'aquesta forma, a més d'estalviar-se el pagament de l'IBI, s'incrementaria el fervor religiós.

Arc Iris ja ha fet les oportunes consultes tant a l'església com a hisenda.

L'església ja ha advertit que no reconeixerà cap d'aquestes instal·lacions mentre no les administre un retor degudament ordenat per un cardenal.

En canvi la inspecció d'hisenda, ja ha declarat que si les capelles dels pisos compleixen tots els requisits (o siga, si serveixen per al recolliment, per a tranquil·litzar a la ciutadania amb la creença d'un ser extraterrestre que els protegeix mitjançant telepatia i rajos, i si disposen d'imatges d'homes mig nuets rebent fuetades o travessats per claus), es consideraren com a llocs de culte, i per tant deixaren de pagar l'IBI.

L'església es troba indignada, i anuncia que les almoines arreplegades en estos altars casolans, són propietat seua, i que està disposada a recórrer davant el Tribunal d'Estrasburg el seu cobrament immediat o, almenys, del lliurament d'una part..

El cardenal Rouco Varela ha amenaçat, a més, amb una gran llengua de foc que entraria per la cuina del pis i arrasaria tot el que trobara al seu pas, incloent mobiliari, inquilins i mascotes, fins a arribar on estiguera instal·lada la capella que també quedaria desintegrada.

GESPA NOVA, XARXES VELLES

El deteriorament de les xarxes del camp de futbet no només és una qüestió pràctica o estètica. És un assumpte de seguretat. Qualsevol xiquet s'hi pot quedar enganxat. 

LA TERRITORIALITAT ÉS UN MOTIU DE NUL.LITAT DEL PLA D'OCUPACIÓ DE GANDIA

Després de denunciar possibles il.legalitats en l'aplicació del Pla d'Ocupació de l'Ajuntament de Gandia, tothom s'està fet el suec, sobretot perquè tothom amb butlla per eixir als diaris va signar eixe Pla, diguem-ne sindicats, PSOE, Bloc, empresaris i altra fauna benestant que en nom dels desfavorits cobren nòmines obscenes. El PSOE no obri la boca, els sindicats diuen que estaran a l'aguait, i el govern de Gandia diu que el Pla va superar tots els informes de legalitat. I no parlem del Bloc, que a Gandia va lloar el Pla, i a Xeresa ha clamat al cel, una nova mostra de desorientació.

No cal ser cap doctor en Dret per saber que el Pla d'Ocupació cau en un vici de nul.litat, com és el de la territorialitat, tal com prescriu la Llei de Bases de Règim Local. L'alcalde Torró no té competències més enllà del terme de Gandia, i per tant, si vol subvencionar empreses per fomentar l'activitat econòmica, ho ha de fer en les que estan radicades al seu terme municipal. Si les empreses de Xeresa, el Real, Daimús i Xeraco volen cobrar subvenció de l'Ajuntament de Gandia, hauran de traslladar la seua activitat al terme de Gandia. 

Al remat, els únics perjudicats, com sempre, són els treballadors desocupats que no tenen la condició de veïns de Gandia, els quals confiaven en la temporada de la taronja per tirar endavant i ara no els contracten ni en negre. De llests està el món ple. 
L'Ajuntament de Gandia és insolidari. Exclou als ciutadans de pobles veïns a l'hora de repartir feina, però quan ve l'estiu vol que eixos mateixos veïns vagen a la seua platja a fer gasto, a pagar lloguers, IBI, fem, guals, taxes per ús d'instal.lacions, i altres formes d'exprémer les butxaques. 

EL RAJOLAR TINDRÀ ROTONDA

La Diputació de Rus ha rebut la sol.licitud dels alcaldes de Simat i Benifairó per construir una rotonda a l'encreuament del Rajolar, en el marc de la millora a la que l'alcalde de Xàtiva està sotmetent totes les carreteres que donen accés al seu poble. La carretera de Simat a Xàtiva s'està millorant a trams, i està en redacció la millora entre Simat i Barxeta. No obstant, la paralització de l'ordenamnet urbanístic de Simat retarda el desviament de la carretera de Xàtiva des de la rotonda d'entrada a Simat, tal com està planificat. 

PER FI, TRANSPORT PÚBLIC A L'ESTACIÓ DE TREN DE TAVERNES

Simat ha donat un pas de gegant en la tasca de combatre el seu aïllament en transport públic. El darrer 3 de setembre va començar a operar una línia operada per la companyia La Marina Gandiense que uneix Simat i Benifairó amb l'estació de tren de Tavernes, amb tres serveis diaris de dillus a divendres i en cada sentit. És un gran avança, tot i que caldrà consolidar el servei fent-ne ús. De moment, la companyia només ofereix el servei si es sol.licita prèviament per telèfon amb 24 hores d'antelació. Simat està ara més prop de València i Gandia en transport públic, i també d'altres ciutats amb estació, com ara Sueca i Cullera. No obstant, el servei pot representar un revés per a l'empresa Simbús, atés que s'obri la possibilitat d'anar a Gandia en tren. Arc Iris havia denunciat en diverses ocasions l'aïllament de Simat en transport públic, i fins i tot havia presentat mocions en eixe sentit.

La nova línia apropa també Simat a aquells que desitgen visitar el municip en transport públic, una oportunitat que la regidoria de Turisme no ha de desaprofitar.

SAGASTA REMODELA EL BAR

Pep Sagasta ha sotmés el seu bar a una profunda remodelació aprofitant els mesos d'estiu, i va convidar divendres al poble a l'estrena. En aquests temps d'apatia inversora, reconforta vore algú que confia en els temps que vénen i millora el seu negoci. 

EL PLA D'OCUPACIÓ DE L'AJUNTAMENT DE GANDIA ÉS INSOLIDARI AMB LA RESTA DE POBLES

El Pla d'Ocupació de l'Ajuntament de Gandia, dotat amb 2'5 milions d'euros, deixa sense oportunitats de trobar feina a les persones empadronades a la resta de municipis. Desenes i desenes de persones aturades de Simat i altres municipis de la Safor s'han trobat amb que no han pogut accedir a ofertes de treball pel fet de no estar empadronats a Gandia. Ara que comença la temporada de la taronja, s'han donat situacions de simaters i simateres que han anat a demanar feina a un magatzem de Xeresa, i els han dit que només contracten persones empadronades a Gandia per tal de rebre la subvenció de l'ajuntament de la capital de la Safor.

L'esmentat Pla d'Ocupació preveu subvencions de 2.500 euros per cada treballador empadronat a Gandia contractat per un periode no inferior a sis mesos, amb la qual cosa, per als escassos llocs de treball que s'oferten tenen prioritat els veïns i veïnes de Gandia.

Això passa quan no hi ha polítiques homogènies i cadascú mira per ell. Arc Iris, a més qüestiona la legalitat dels termes amb els que s'ha aprovat el Pla d'Ocupació de Gandia, atés que la Constitució precriu que cap persona pot ser discriminada per diverses raons, entre elles el seu origen. El Pla, en opinió d'Arc Iris, hauria com a molt haver quedat circumscrit a les empreses radicades al terme de Gandia, i així i tot seguiria sent un atac a la igualtat d'oportunitats. 

EL FUTBOL BASE HA D'ENTRENAR A BENIFAIRÓ A CAUSA DE LES OBRES DE LA GESPA

Els xiquets dels distints equips del futbol base de Simat han d'anar a entrenar un dia a la setmana al camp de futbol de Benifairó a causa de les obres d'instal.lació de la gespa artificial al camp municipal de Simat. El segon dia d'entrenament setmanal el fan al camp de futbet de Simat. I eixa serà la dinàmica durant moltes setmanes, a la vista del ritme de les obres, els terminis de les quals sembla que no s'ajusten a les previsions.

LA GROSSA

El Govern crearà un "banco hijo de puta" per si falla el "banco malo".

Els bancs “cabrons” i les caixes “fraudulentes”, o siga, totes les entitats financeres restants, recolzen la mesura .

El Consell de ministres aprovarà pròximament la creació del conegut popularment com a “banco malo", una entitat que absorbirà els actius tòxics dels bancs “cabrons” i les caixes “fraudulentes”. L'objectiu és “sanejar-los a costa dels impostos dels ciutadans estúpids”, ha aclarit el ministre d'Economia, José Luis de Guindos.

Però a més, el Govern crearà, per via d'urgència, un tercer banc, al que De Guindos ha convingut a cridar banc “hijo de puta”, que s'encarregarà d'assumir els tòxics que el banc “malo" i les caixes “fraudulentes” no hagen tingut estómac per a digerir i li'ls endossarà als fills dels ciutadans estúpids i els seus descendents.

El banc “hijo de puta” i el banc “malo” recolzaran també als bancs “cabrons” i a les caixes “fraudulentes” en tots aquells casos d'especial sensibilitat social, tals com les queixes dels ciutadans, els afectats per les participacions preferents o els desnonaments per impagament d'hipoteca.

El Govern garanteix que absolutament tots els directius, tant del banc “malo” com del banc “hijo de puta”, han finalitzat ja la seua llibertat condicional, han compliment íntegrament les seues condemnes, i per tant poder exercir la direcció d'eixes entitas..

DE QUÈ RIUEN ELS MINISTRES?