EL GOVERN DEL TRIO COMPLEIX 100 DIES

L'alcalde, l'alcaldessa en potència, i el segon alcalde. (fotos: levante-emv)

Hui es compleixen cent dies des que el 4 d'agost va prendre possessió el govern de PSPV-Bloc-Esquerra Republicana a l'Ajuntament de Simat, i si haguérem de fer un titular no tindríem més remei que dir que les grans qüestions de Simat segueixen totes en l'aire. S'han ficat cavallons, tal i qual Pasqual, però encara no sabem el que volen per a Simat i per al seu futur. Encara que no es tracta del què volen, sinó del què poden, de quina és la seua capacitat de gestió, i quines són les relacions institucionals que són capaços de mantindre amb altres administracions.

En aquests cent dies l'Ajuntament s'ha gastat huit mil euros en bandes reductores de velocitat (cavallons), ha signat un conveni amb la Universitat de Gandia per a fer un estudi de viabilitat del polígon industrial que ens ha costat sis mil euros, ha exhibit una gran capacitat de desorganització en les celebracions del Nou d'Octubre i el Correllengua, ha instaurat un cicle de cantautors valencians al monestir del que només s'ha fet el primer concert i no ha tingut continuïtat, ha penjat una senyera del balcó, ha eliminat el carrer dedicat a Al Tall, ha fet dos reunions amb comerciants, dos viatges de jubilats, ha posat taxi al Pla de Corrals, i poca cosa més. Això sí, ha posat totes les seues esperances en el projecte de laminació del riu Vaca, un projecte que fa cinc anys que va rodant, que ha estat modificat perquè suposava una barbaritat, que elimina la ribera natural del riu, que no era del grat de part del tripartit quan no era govern, i que representa una nova agressió al territori i un intent bast de dessecar marjals.

Dels grans projectes no sabem res. És a dir, no hi ha model de poble, que tant van retraure a l'hora de fer efectiva la moció de censura. El Pla General d'Ordenació Urbana segueix sense aprovar-se. El tripartit encara no ha dit ni sí ni no al PAI del golf i el supedita a les conclusions d'una Agenda 21 que està per fer i que tothom pot imaginar què dirà respecte de l'ocupació massiva de sòl. No s'atreveix a dir que el polígon industrial és inviable i que l'únic empresari que havia presentat plica la vol retirar, i ha passat la patata calenta a la Universitat. Tampoc han dit si tornaran a privatitzar l'aigua potable o mantindran el servei com a municipal, tot i que a l'1 de gener, és a dir, d'ací a 7 setmanes, s'han de decidir. L'intent de fusionar les cooperatives és hui per hui un fracàs més. El desenvolupament urbanístic del llavador de la Font Menor segueix paralitzat. L'aparcament del carrer dels Brolls segueix sense utilitzar. En 100 dies no s'ha albirat cap canvi en la dinamització turística com a sector alternatiu. Han afavorit una regressió democràtica amb la voluntat de reduir la periodicitat dels plens a dos mesos, posant traves a les mocions de l'oposició, i boicotejant la presència del regidor d'EU-Arc Iris als actes institucionals. Improvisen actuacions per a salvar el casc antic a mesura que reben denúncies de l'oposició. Etc.

Cal dir, però, que l'administració supramunicipal en mans del PP tampoc li està posant les coses fàcils al tripartit simater. En aquests cent dies se li han denegat totes les subvencions demanades i totes les reunions amb càrrecs institucionals. Però això, per condemnable que siga, era previsible i inherent a la decisió de presentar una moció de censura. És a dir, s'ho podien esperar.

A hores d'ara el socialista Eladi Mainar ha consumit gairebé tres mesos i mig dels seu di-nou mesos d'alcaldia, és a dir, li queda només, si fa i no fa, un any i tres mesos per a demostrar alguna cosa. Després, cap al febrer de 2010, prendrà possesió la candidata del Bloc, Agustina B. Sirerol, l'actuació de la qual com a regidora de Participació Ciutadana tampoc és per a tirar coets. A. B. Sirerol es manté molt discreta a l'activitat municipal, potser considerant que la seua condició d'alcaldessa en potència demana mesura. Tot i això, ha tingut alguna actuació desafortunada al ple.

Tot el contrari del que ha fet el seu company del Bloc Juli Ibáñez, qui no sentint-se compromés per un futur càrrec d'alcalde, no ha tingut objecció en donar la nota en nou de cada deu actuacions.

Pel que fa al regidor d'Urbanisme, Joan Serra, d'Esquerra Republicana, feina té si la vol fer, però per molta capacitat de gestió que tinga, és impossible donar abast a tot el que necessita Simat en matèria urbanística, i encara menys si tenim en compte que a més és responsable d'Agricultura, Medi Ambient, Sostenibilitat, etc. És la persona que tard o d'hora ha de dir què fem allà on s'havia planejat un camp de golf i una macrourbanització, és la persona que ha de donar la notícia de que el polígon industrial és inviable, és la persona que ha d'explicar el retard de l'urbanització del PAI de la Font Menor, és la persona que ha de salvar el casc antic, i és la persona que ha d'aprovar d'una vegada per totes el nou Pla General. Mal acabaria Serra al capdavant d'Urbanisme si esgotara una nova legislatura sense aprovar el PGOU, i al pas que anem, i amb la voluntat obstruccionista de la Generalitat, Arc Iris no li augura massa èxit. Cal dir, a més, que Serra, com a regidor d'Urbanisme, manté com a urbanista municipal a l'arquitecte Bernardo Montserrat, un dels grans depredadors urbanístics que hi tenim al País Valencià.

Potser el trio no va calcular bé on es clavava. Arc Iris manté que havera estat una solució més intel.ligent que el fracàs que se'ns ve al damunt l'haguera assolit el PP amb les seues mancances, i haver acudit a les eleccions de 2011 amb un PP fracassat i desprestigiat. D'aquesta manera, qui acudirà desgastat a les pròximes eleccions serà l'esquerra i el Bloc.

Arc Iris es ratifica en què el PP mai havera tret més de quatre regidors al 2011. Ara, però, no ens podem arriscar a aventurar que el PP no fregarà la majoria absoluta.

Per tant, la moció de censura era innecessària, entre altres coses perquè el fracàs en la gestió, en les condicions en els que està Simat, era fàcil d'esbrinar. La tasca per recuperar Simat és de llarg termini, d'anys i anys, i el recorregut del tripartit, amb un poc de sort, serà només de dos anys i deu mesos.

I amb els cent dies complerts, Arc Iris anuncia que s'ha acabat la indulgència, per si de cas algú pensava que Arc Iris no havia estat indulgent amb el tripartit aquests cent primers dies.

És ara quan anem a exigir solucions de debó. És ara quan anem a exigir que diguen als simaters quines són les perspectives urbanístiques, que ens diguen el contingut de l'estudi de viabilitat del polígon, que ens diguen quina solució van a donar al polígon industrial, que ens diguen per a quan el desenvolupament urbanístic de la Font Menor i la recuperació del llavador, que ens diguen sí o no al camp de golf, que ens diguen si van a reprivatitazar o no l'aigua potable, que ens diguen el cost de determinades accions i actuacions, que ens diguen si pensen recuperar el casc antic o van a deixar-lo morir del tot, i en definitiva, que ens diguen quin Simat tenen al cap, i com pensen portar-lo endavant, a banda de signar convenis amb la Universitat i de posar cavallons.

Comença una nova etapa. Ningú podrà dir que no hem deixat passar els cent dies.

SIMAT TINDRÀ GAS NATURAL D'ACÍ A DOS ANYS

Simat podrà disposar de subministrament de gas natural als domicilis i a les empreses d'ací a dos anys, si es compleixen els plans d'inversió de la companyia subministradora, segons informació a la que ha tingut accés Arc Iris. L'arribada del gas natural a Simat suposarà el principal avanç des de la instal.lació de l'allumenat públic, i reduirà els desavantatges que representa viure a Simat respecte de ciutats mitjanes i grans. Tot i això, encara restaran molts desavantatges en aspectes com ara transport, serveis i dotacions públiques, accés a l'oci, l'educació i la cultura, atenció sanitària, etc, que caldrà anar combatent a poc a poc, amb el permís dels governs locals.
El gas natural arribarà a Simat gràcies a que el gasoducte de l'empresa Gas Natural que connecta la Safor i la Vall d'Albaida es prolongarà fins a Cullera per a donar servici a les poblacions de la Valldigna. En l'actualitat Gas Natural Cegás està ultimant el tram que arriba fins la Safor. En esta infraestructura la companyia hi ha invertit prop de huit milions d'euros i es troba al 80% de la seua construcció. Es preveu que estiga acabat en el primer trimestre de 2009. A partir d'eixe moment es podrà iniciar la distribució en 35 municipis de la Safor i la Vall d'Albaida entre els que no hi figuren els de la Valldigna. El gasoducte té unes dimensions de vora 40 quilòmetres de longitud.Comença en Castelló de Rugat, en la Vall d'Albaida, i en esta primera fase té el seu final en tres poblacions distintes a fi de distribuir millor el recurs: Gandia, Oliva i Villalonga. Així, tots els municipis que es troben en la zona d'influència rebran la nova energia.Les localitats són Ador, Alfauir, Almiserà, Almoines, l'Alqueria de la Comtessa, Barx, Bellreguard, Beniarjó, Beniflà, Benirredrà, Castellonet, Daimús, Gandia, Guardamar de la Safor, La Font en Carròs, Llocnou de Sant Jeroni, Miramar, Oliva, Palma de Gandia, Palmera, Piles, Potries, Rafelcofer, Real de Gandia, Rótova, i Villalonga, totes en la comarca de la Safor.Però l'obra també donarà servici a molts pobles de la Vall d'Albaida com Aielo de Rugat, Montixelvo, Rugat, Terrateig que es troben dins del tram que recorre el gasoducte.

D'altra banda, està previst que esta infraestructura continue creixent. Es contempla una segona fase que unisca l'obra que conclou a Gandia amb Cullera. L'objectiu és reforçar les instal·lacions existents i garantir el creixement previst en la zona, tant a nivell domèstic i comercial com a industrial, de les poblacions de Benifairó de la Valldigna, Simat de Valldigna, Tavernes de Valldigna, Xeraco i Xeresa, diuen des de la companyia.

En definitiva, esta actuació suposa "una ampliació". El projecte es troba actualment en fase de tramitació administrativa, per la qual cosa es preveu que en dos anys puguen començar les obres d'execució.

La prolongació de la infraestructura tindrà 32,4 quilòmetres. Este nou tram del gasoducte comptarà amb una inversió de 8,6 milions d'euros que aportarà Gas Natural Cegas. D'esta manera, els municipis de la Valldigna més Xeraco i Xeresa estaran també en disposició de poder disfrutar dels avantatges del gas natural i millorar la qualitat de vida cap al 2011.

Però el servici de Gas Natural no és nou en la Safor. L'empresa ja va iniciar les obres de gasificació de Gandia al juny del 2006, i a l'abril del 2007 va començar a subministrar gas en la ciutat, concretament en el barri de Corea.

En l'actualitat, la companyia es troba pràcticament en tots els districtes de la ciutat i compta amb més 800 clients. La companyia hi ha invertit en la Ciutat Ducal 4,5 milions d'euros en els de 35 quilòmetres de xarxes de canalització instal·lades.

Arc Iris proposarà a l'Ajuntament que avance les obres de distribuició del gas dins el municipi per tal que quan arribe el gas a la població estigam en condicions d'oferir el servei sense més retard.

Gas Natural Cegas és la companyia distribuïdora de Gas Natural en la Comunitat, en la que opera des de fa més de 150 anys i on prop de 600.000 clients disfruten ja d'esta font d'energia. Actualment, la companyia proporciona subministrament a 130 municipis en la Comunitat i continua realitzant un important esforç inversor per a portar el subministrament a noves poblacions i reforçar la xarxa actual en tota la Comunitat. Per això, Gas Natural Cegas invertirà enguany 70 milions d'euros per a la construcció de 550 nous quilòmetres de xarxes de gasificació per a portar la distribució de gas natural en les poblacions situades en la costa nord i sud de la Comunitat, d'acord amb el III Pla de Gasificació de la Comunitat Valenciana.

DESGAVELLADA PROPOSTA PER A IMPULSAR EL COMERÇ LOCAL

El que va començar sent una bona iniciativa ha acabat en un desgavell. El govern local de Simat ve reunir dilluns per segona vegada als comerciants i hostalers de Simat per tal de posar en marxa una campanya de revitalització del comerç local. Comerciants consultats per Arc Iris d'entre els que van acudir a la reunió han criticat que l'Ajuntament acudira amb les propostes prestablertes, sense haver-los consultat amb anterioritat, i deixant de banda els possibles suggeriments.

Per a Arc Iris, però, a banda de les crítiques dels afectats-beneficiaris, el més greu és el contingut de les propostes que va fer el govern local, i que van repartir per escrit. Es tracta de deu propostes per revitalitzar el comerç, i n'hi ha dos, si més no, del tot desgavellades.

Una d'elles consisteix en implantar la "ruta de l'estalvi", que al cap i a la fi no és altra cosa que demanar als comerciants que rebaixen els preus del seus productes un dia determinat de la setmana. Es falicitarà fins i tot un plànol de la ubicació dels establiments amb indicacions del dia de la setmana de la rebaixa, del tipus de rebaixa i del producte rebaixat. És a dir, en dies alterns, un número indeterminat de comerços rebaixarà determinats productes, amb la qual cosa, el consumidor espavilat pot organitzar-se de forma que puga comprar al llarg de la setmana tot el que necessite amb rebaixes del 30%, que proposa l'Ajuntament. Només ha de conéixer el dia i l'establiment que té les rebaixes per a organitzar les seues compres. Tot a costa del comerciant, és clar, perquè l'Ajuntament no parla a la seua proposta de subvencionar les rebaixes. Política intervencionista d'un ajuntament menut, ingerències al mercat, tot atribuint-se funcions del Tribunal de la Competència. Si s'entera l'amo de Mercadona li ficarà una demanda a l'ajuntament. És evident que aquesta proposta ha estat improvisada i no l'ha fet cap tècnic en comerç.

Però n'hi ha d'altres per a cobrir-se de glòria. La proposta número 1 demana als comerciants que cal "mentalitzar-se i creure's que Simat és diferent. Tots junts per Simat". Classes de sicologia competitiva al saló de plens municipal impartides per dos regidors.

Evidentment, Simat és diferent. No cal mentalitzar-se massa per a creure's això. Però no en el sentit que ho fa aquest govern local. Simat és diferent en la mesura en què quan un foraster et demana on pot menjar l'has de remetre a Barx, és diferent perquè és l'únic poble sense polígon industrial, és diferent perquè és l'únic poble que ha deixat perdre el seu casc antic, és diferent perquè és l'únic poble que ha deixat perdre inversions d'empreses que desitjaven establir-se a Simat i ho han hagut de fer a altres pobles, és diferent perquè és l'únic poble que tarda deu anys en aprovar el seu PGOU, és diferent perquè és l'únic poble on la collita de la taronja és l'única opció de treball, etc, etc.

Però hi ha més. A la proposta número 5 el govern local tracta d'organitzar una campanya de Nadal en la que es repartiran "bolets" (sic) per cada compra superior a 20 euros amb els que es podrà participar a un sorteig. És a dir, per fer la traducció, "cuando un cliente haga una compra superior a 20 euros, recibirá una seta", i amb eixe esclata-sang, podrà participar en un sorteig que es farà el 24 de gener. El premi són 250 euros per a gastar en un únic dia en establiments de Simat.

Difícil me lo pones, Sancho. Com no et compres un rentavaixelles a Ca Kolenko, ja em diràs com et gastes 250 euros a Simat, si només hi ha dos establiments mal contats. Sempre queda l'opció d'anar al super i comprar 250 paquets d'arròs, i fer rebost per a dos o tres anys, o comprar cinc pernils i perjar-los a la biga de la cambra, si és que a Simat algú té cinc pernils en venda. O si no, en últim extrem, anar a Viatges Mansanet i contractar una setmana a la neu. Amb imaginació, solucions.

D'altra banda, Arc Iris adverteix al govern local de que si alguna d'aquestes mesures costa un cèntim a la caixa de l'ajuntament, tècnicament estarà cometent una il.legalitat, i involuntàriament pot perjudicar als comerciants i al seu prestigi. La llei no permet ajudes directes a comerços per a rebaixar productes ni per a fer rifes. Així doncs, compte.

Hi ha més. L'ajuntament s'ha convertit en mestre hostaler i proposa de crear un producte típic, un en concret: Panets del Monestir. Aixina que, forners, anem per feina. Arc Iris més bé proposaria als forns cuinar racions individuals d'arròs al forn en cassoles d'alumini d'un sol ús a 3 euros la ració amb 1 butifarra i una costelleta. I si no, patentar la marca "El Monjo Borratxo" i embotellar absenta acolorida amb granadina per a vendre-la als turistes i que se'n vagen ben contents de Simat.

En resum, una bona idea mal aplicada. Arc Iris considera que cal revitalitzar el comerç local, i al seu dia havia qualificat de bona la iniciativa, però la forma en la que es pretén aplicar és un vertader disbarat i ho llançarà a perdre per pur desinterés originat per deliris voluntaristes.

COL.LABORACIÓ ENTRE LA UNIVERSITAT I LA VALLDIGNA

Els alcaldes, el president de la Mancomunitat, el vicepresident de la Fundació Jaume II, i els representants de la Universitat, al final de la reunió.

El Centre Internacional de Gandia de la Universitat de València assessorarà als municipis de la Valldigna en matèries com l'ordenació territorial i el desenvolupament econòmic, tal com van acordar representants del centre universitari i dels ajuntaments en la reunió que van celebrar el dilluns, i en la que també va participar el regidor d'EU-Arc Iris.

A eixa reunió van acudir els alcaldes de Barx, Benifairó i Simat, un regidor de Tavernes en representació de l'alcalde, així com representants de tots els grups municipals, llevat del PP de Simat, que no va participar.
El director del Centre Internacional de Gandia de la Universitat de València, Joan d'Alcázar, va explicar als representants municipals de la Valldigna que el centre universitari està a disposició del seu entorn social, i en este sentit pot assessorar i col·laborar en aspectes supramunicipals com l'ordenació territorial de la Valldigna, o el futur del riu Vaca, així com en qüestions estrictament locals que afecten els àmbits de cada municipi.
En la reunió també va participar el director de l'Institut de Desenvolupament Local de la Universitat, Joan Noguera.
En este sentit, cal recordar que la Universitat manté distintes línies de col·laboració amb l'Ajuntament de Simat. En primer lloc, està elaborant en l'actualitat un estudi de viabilitat per a l'execució del futur polígon industrial de Simat per encàrrec de l'Ajuntament, està en marxa el projecte cultural l'Arxiu de la Paraula, i en el futur es planteja la possibilitat que Simat siga la seu d'una de les àrees del Centre Internacional de Gandia de la Universitat de València, en concret, un departament especialitzat en cine.
El regidor d'EU-Arc Iris, Víctor Mansanet, ha valorat de forma positiva la reunió, tot i que va qüestionar el pagament de 6.000 euros al centre universitari per a fer un estudi de viabilitat del polígon industrial. En opinió de Víctor Mansanet, el que passa en realitat al voltant del polígon és que s'ha fet tard, que ninguna empresa vol assolir el repte d'executar la urbanització, i que no hi ha demanda de sòl. Per tot això, Víctor Mansanet ha anunciat que EU-Arc Iris elaborarà el seu propi estudi de viabilitat del polígon, això sí, gratis per a l'Ajuntament.

NINGÚ ES FA RESPONSABLE DE L'ELIMINACIÓ DEL CARRER D'AL TALL

Lloc en el que estava col.locada la placa del Carrer d'Al Tall, i que va desaparéixer de forma misteriosa el mes d'agost.

El ple de l'Ajuntament de Simat va aprovar per majoria a principis d'any, amb el govern del PP, i a proposta d'EU-Arc Iris, dedicar un carrer al grup musical Al Tall. L'alcalde del PP va acatar el manament del ple, va dedicar el tram urbà de la carretera de Xàtiva a Al Tall, i fins i tot hi va col.locar la corresponent placa que lluïa al cantó del taller de Mario.

En produir-se la moció de censura, el nou govern local del PSPV-Bloc-Esquerra Republicana ordena de la nit al matí retirar la placa amb nocturnitat i traïdoria, i sense donar cap explicació. A hores d'ara, no hi ha hagut forma de conéixer el responsable de la decisió, ni els motius d'una acció que suposa desobeïr un acord del ple.

Al darrer ple el nostre regidor va preguntar pels motius de l'eminació del carrer i pel responsble de la decisió, però no va tindre resposta, només ambigüitats.

La placa del carrer d'Al Tall es va retirar el mes d'agost, mentre l'alcalde feia vacances a l'Orient Mitjà, i el segon alcalde, el republicà Joan Serra, feia d'alcalde. Tot i això, Serra no ha assolit la decisió de retirar la placa. Tampoc ho ha fet l'alcalde ni cap altre regidor del govern local. Per tant, ningú ha ordenat la retirada de la placa i l'eliminació del carrer d'Al Tall, però el ben cert és que Al Tall s'ha quedat sense carrer tot i l'acord del ple. Simat només va tindre carrer d'Al Tall durant unes poques setmanes.

Arc Iris insistirà de nou, i ha preparat una moció que presentarà al pròxim ple per conéixer qui és el responsable de la retirada de la placa, i quines són les intencions del govern local respecte del compliment de l'acord del ple de dedicar un carrer en homenatge al grup musical per la seua trajectòria, pel seu compromís, i per haver contribuït a recuperar la cultura popular valenciana.

CAMPANYA CONTRA LES VORERES DE MIG METRE (II)

PER A VORE EN DETALL LES IMATGES PUNXEU DAMUNT LA FOTO

1 i 2- Travessia del carrer de l'Església.
3- Ravalet. Plaça dels Brolls.
4- Inici del carrer del Calvari.
5- Final del carrer del Calvari.
6- Carrer de la Mare de Déu de Gràcia.
7- Carrer del Toro.
8- Carrer que connecta la plaça Ramiro Calatayud amb el carrer del Pou.
9- Carreró entre els carrers del Pou i Sant Roc.

10- Tram mitjà del carrer del Toro.

En esta nova entrega de voreres menudes i en mal estat ens trobem casos sorprenents, fins i tot de récord Guinness, com ara la vorera del carrer del Toro (imatge número 7), que no fa ni mig pam en alguns trams. La podríem inscriure com la vorera més menuda del món, encara que el carreró que uneix els carrers del Pou i de Sant Roc (imatge 9) li fa la competència.

CAMPANYA CONTRA LES VORERES DE MIG METRE

Què fa el vianant quan arriba a aquest punt de la vorera?: Baixar a la calçada.

EU i Arc Iris volen encetar una campanya per denunciar l'existència de voreres impracticables arreu del poble, que per les seues dimensions o el seu estat obliguen als vianants a circular per la calçada, com mostra la imatge que il.lustra aquesta notícia. És només un exemple, però Arc Iris ha fet un estudi detallat de l'estat de les voreres al nostre poble que inclou els trams de dimensions reduïdes on no es poden creuar dos persones, on no poden circular carros de nadons, ni cadires de rodes, i altres trams en mal estat.

Com a curiositat ens hem trobat un tram de l'Avinguda de la Font Menor, entre la caserna de la Guàrdia Civil i el col.legi públic, on la vorera està renovada només a una galta de carrer, i a més s'hi van plantar set arbres. La renovació, però, es va aturar ahí de forma misteriosa. O es van acabar els diners o les ganes, però la veritat és que la renovació no ha tingut continuïtat més enllà del col.legi públic ni a l'altra galta de carrer.

A la porta de l'església parroquial de Sant Miquel Arcàngel les graes ocupen la vorera i obliguen als vianants a baixar a la calçada, tal com mostra la imatge.

Al carrer de l'Om la vorera està desfeta, sobretot a la galta dreta pujant el carrer.

Al carrer del Calvari, a la galta dreta pujant el carrer la vorera s'estreta de tal forma que només permet circular una única persona, i a la galta esquerra hi ha unes cases eixides que deixen la vorera només en 50 centímetres. A la part més elevada del carrer del Calvari la vorera té una mitjana de mig metre, les mateixes dimensions que tenen les voreres del carrer del Toro, un vial que per les seues característiques deuria ser únicament per als vianants, buscant l'acord amb els veïns.

El carrer de Santa Anna té voreres de mig metre a la part superior.

Al carrer de Sant Antoni, d'altra banda, les voreres són inservibles en dos terceres parts del vial.

L'estudi que ha fet Arc Iris inclou un anàlisi complet dels espais de vianants de Simat, i posa al descobert voreres de només 20 centímetres, com les del carrer Montdúver, o les del carrer Marià Benlliure.

Arc Iris posa a disposició dels veïns de Simat el seu estudi per a que puguen reivindicar les millores que corresponguen, amb la seguretat de que l'Ajuntament està obligat, si més no, a reparar els desperfectes.

L'ALCALDE DIU QUE ELS DINERS PER A RECUPERAR EL CASC ANTIC ARRIBARAN EN TRES MESOS

EU-Arc Iris estarà atent a l'anunci de l'alcalde de Simat, Eladi Mainar, que diu hui al diari Las Provincias que les ajudes per a rehabilitar el casc antic de Simat estan demanades, encara que tardaran un mínim de tres mesos en arribar.

Si això és cert, serà una bona notícia per a Simat. Tot i això, i com que EU-Arc Iris no es fia de que l'alcalde haja demanat ajudes ni de que les institucions governades pel PP vagen a concedir-les, el nostre regidor presentarà una moció al pròxim ple en la que demanarà que un mínim del 50% de les inversions reals dels pressupostos municipals vagen destinades al casc antic de Simat. La moció estarà argumentada en el fet de que el casc antic acull, si més no, a la meitat de la població de Simat, i per tant la reivindicació és de justícia. Però la moció és més de justícia si es té en compte que des de fa més de mig segle el casc antic no rep absolutament cap inversió, ni tan sols per al manteniment. Els espais públics de convivència estan abandonats, el paviment i les voreres estan en mal estat, el mobiliari urbà no existeix, hi ha carrers a mig obrir sense paviment, i moltes cases particulars estan en estat de ruïna amb perill seriós d'ensulsiada.

Veieu la notícia publicada hui al diari Las Provincias al següent enllaç:

http://www.lasprovincias.es/valencia/20081104/safor/simat-acoge-foro-rehabilitacion-20081104.html

SIMAT, UN DELS MUNICIPIS AMB UN CENTRE HISTÒRIC MÉS DETERIORAT, ACULL UNA TROBADA INTERNACIONAL SOBRE RESTAURACIÓ DE CENTRES HISTÒRICS

Simat, València i Sogorb són les seus on es desenvoluparà des de demà dimarts fins a dijous el III Foro Ibèric Espanya-Portugal sobre Rehabilitació de Centres Històrics, organitzat per l'entitat cívica Archival. Es tracta d'un esdeveniment internacional amb un intens programa sociocultural que pretén, sobretot, donar continuitat a les dos edicions anteriors d'aquest foro, celebrades a València l'any 2003 i a Cascais (Portugal) el 2005, organitzades conjuntament per Archival i la Universitat de Lusiada de Lisboa, sota la direcció del president fundador d'Archival, José Lliso Ruiz, i el catedràtic de la Universitat de Lusiada, Nuno Santos Pinheiro.

Amb aquesta tercera edició es pretén també continuar amb els intercanvis d'experiències i exposar nous projectes de recuperació i revitalització de cascs antics, amb la consegüent posada al dia del seu patrimoni cultural, en coordinació amb projectes de retorn a l'ús per part del habitants de les ciutats en tots els aspectes: residencial, cultural, comercial, turístic, econòmic.

Este tercer foro de recuperació de centres històrics es celebra precisament a un municipi, Simat, que té un dels cascs antics més deteriorats del País Valencià, tal com ha estat denunciant Arc Iris els darrers dies amb articles i reportatges gràfics. Per tant, no deixa de ser una ironia la celebració d'aquest foro a un dels municipis que més ha menyspreat i més ha desatés la seua part antiga, a la que ha renunciat ja fa mig segle.

Arc Iris recomana al govern local que convide als participants al foro a un recorregut guiat pel casc antic de Simat per a que es duguen les mans al cap i comproven el grau de deteriorament urbà i social de la part vella del nostre poble.

D'altra banda, Arc Iris recorda que està en procés de constitució l'Associació de Veïns del Casc Antic de Simat per tal de reivindicar major atenció des de l'Ajuntament. Cal recordar que serà la primera associació de veïns legalment constituïda a Simat, i que ha estat impulsada des d'Arc Iris.

NOVA CONVOCATÒRIA ALS COMERCIANTS DE SIMAT

L'Ajuntament de Simat ha tornat a convocar hui dilluns a tots els comerciants de Simat per tal de promoure l'associacionisme i impulsar campanyes de promoció. La convocatòria arriba ara de dos regidories, la de Promoció Econòmica, que va convocar la primera reunió ara fa tres setmanes, i se li afig ara la de Participació Ciutadana, de la que és titular la alcaldessa en potència del Bloc Agustina B. Sirerol.

Els comerciants locals han rebut la nova convocatòria amb un ordre del dia que inclou, a més de tramitar la constitució de l'associació de comerciants, la possibilitat d'obrir la web municipal als comerços locals per a anunciar els seus establiments, tal com està fent la web d'Arc Iris, i una campanya de promoció comercial als carrers de Simat durant la campanya de Nadal, entre altres punts.

La voluntat és bona, però els regidors de Promoció Econòmica i Participació Ciutadana corren el risc d'incórrer en un error. No cal promocionar el comerç local. Els clients del comerç de Simat ja saben quan necessiten roba que existeix Modes Àngela, quan necessiten una planxa que existeix Electrogás, i quan necessiten un enciam que està Ca Sauret o Ca Set Anys. Tots els actuals clients dels establiments de Simat ja saben que existeixen els establiments que existeixen, que són els que són, i no en són molts.

El que ha de procurar l'Ajuntament és incrementar la quantitat de clients dels comerços locals, i això no es fa posant estores roges a les voreres ni plantant arbrets de Nadal. És a dir, Olegari no vendrà més botifarres si li col.loquen una estora roja a la vorera, oi?. El que ha de fer l'Ajuntament és incrementar el nombre de potencials clientes, i els nous clients només poden arribar de fora de Simat.

Els arbrets de Nadal no són la solució. El comerç local només farà més caixa si en comptes de vindre 50 persones a la setmana a visitar el monestir, en vingueren 5.000. Aleshores potser Olegari sí vendria més botifarres.

Arc Iris adverteix que no permetrà invents, improvisacions, campanyes americanes, ni despeses inútils per tal de promocionar el comerç local. El comerç local només es promociona portant més gent a Simat, incrementant els potencials clients, i augmentant el turisme, cosa que ningú fins ara ha estat capaç d'aconseguir, ni conselleries, ni governs del PSPV-Bloc, ni governs del PP, ni ara governs del tripartit.

Per tant, compte amb els invents, que no són gratis.