UNA OPINIÓ DE GERARD CABANILLES *
(* Agrupació Ciutadana Arc Iris)
Arc Iris ha rebut una advertència en to amenaçador i coaccionador del regidor d'Esquerra Republicana de Simat, Joan Serra, membre de l'equip de govern local i responsable, entre altres coses, d'Urbanisme, Medi Ambient i Agricultura, qui s'ha mostrat molest des de la seua poltrona institucional amb els comentaris anònims que lectors de la web d'Arc Iris insereixen de forma lliure als espais d'opinió de cada notícia. El to de l'amenaça no ha estat ni agradable ni innocent, el contingut és greu, inclou referències a qüestions personals, i no és res que s'haja de prendre a broma, menys encara venint d'un càrrec públic al que algú ha revestit de poder. Fins i tot ha acusat a Arc Iris de ser l’autor dels comentaris anònims, cosa que no només és falsa, sinó que Arc Iris ha donat entrada també a tots els comentaris crítics, alguns molt crítics, amb la nostra organització i amb el nostre regidor, que no han sigut pocs.
Pel que fa a les consideracions deontològiques del tractament a Joan Serra en aquesta web, consultats experts en comunicació política, acadèmics i juristes, arribem a la següent conclusió: Joan Serra planteja que la seua gestió empresarial anterior a una cooperativa, que no entrem ni hem entrat mai a valorar, forma part de l'àmbit privat, i per tant qualsevol referència al seu curriculum professional inavaïx la seua esfera privada. Els experts no estan d'acord, i Arc Iris tampoc. Salvant les distàncies, és com si, per posar un cas, Manuel Pizarro, ex president d'Endesa i ara diputat del PP, havera demanat explicacions als diaris per jutjar i valorar la seu gestió anterior al capdavant d'eixa empresa. Quan una persona pretén ocupar un càrrec públic i demana la confiaça dels electors, ho ha de fer exposant el seu curriculum i assumint en tot cas la condició de personatge públic. El contrari seria privar als ciutadans d'elements de judici.
El mateix es podria dir de l'ex president del Govern José María Aznar. Tot i no ocupar ara cap càrrec públic, la seua activitat professional és de l'interés general, i tampoc se li ha ocorregut demanar comptes pel que s'ha publicat al voltant dels serveis que ha prestat a un despatx d'advocats nordamericà, o pel seu ofici de conferenciant a universitats nordamericanes amb un anglés prou elemental.
Un altre exemple el tenim en l'exministre Josep Piqué. Haguera estat d'ingenus que el propi Piqué haguera tractat d'impedir a la premsa publicar articles al voltant de la seua gestió anterior com a president de l'empresa Ercros, per la que va ser acusat de frau sent ja ministre, i finalment exculpat.
També l'ocupació actual de l'exministre Zaplana com a càrrec d'una companyia privada multinacional és objecte de l'interés general.
Doncs bé, tot i estar en la convicció de que els comentaris anònims en cap cas han menyscabat la dignitat de ningú, i s'han referit en tot moment a fets públics, publicats o coneguts, Arc Iris anuncia que serà rigorós en la moderació de les opinions lliures. Ara bé, des d'ara Arc Iris assumirà, amb nom i cognoms, la crítica a la nefasta gestió de Joan Serra al capdavant d'importants àrees de govern de l'Ajuntament de Simat. D'eixa forma el regidor no podrà justificar en l'anonimat dels comentaris els seus retrets cap al contingut de determinades opinions que no són del seu gust. Les crítiques a la seua gestió vindran d'Arc Iris, amb nom i cognoms.
I Arc Iris no s’aturarà a valorar si la gestió de Joan Serra al capdavant d'una cooperativa va ser bona o roïna, ni a discutir si el seu assessor cobra tant o més, o si les bandes reductores de velocitat estan bé o mal posades. El més important de Joan Serra, tot i ser important, no és si té o no assessor. El més important és què pensa fer Joan Serra amb tot el cabdal de responsabilitats que el PSPV i el Bloc han posat a les seues mans, i quin és el pes específic d'un únic regidor al que només han votat 207 persones. Si eixe poder va a utilitzar-lo per a amenaçar, coaccionar, o reprimir mitjans interactius de comunicació com la web d'Arc Iris, Simat està de nou perdut.
Començarem per definir el personatge. D'entrada, Joan Serra va usurpar la representativitat d'Arc Iris durant molts mesos actuant en nom d'Esquerra Republicana en el tram final del passat mandat municipal, com així consta en actes municipals i en articles de premsa, quan havia sigut triat regidor per Arc Iris. És a dir, un trànsfuga. Ni tan sols va accedir a ser rellevat en el càrrec públic fins a assegurar-se’n que la persona que anava a substituir-lo era del seu gust, tot per animadversió o gelosia política cap a Víctor Mansanet, actual regidor d'EU-Arc Iris. I per cert, de la regidora que el va substituir al 2007 i de la seua publicitada vinculació amb Esquerra Republicana, mai més se n’ha sabut.
Però és que ara, Joan Serra té segrestada la voluntat del propi govern local, al què com a regidor imprescindible per a forjar una majoria, li ha fet combregar amb rodes de molí per a accedir a formar un govern en què les principals responsabilitats recauen en ell, alhora que gestiona la major part del pressupost d'inversions, i és l'únic regidor amb un assessor al seu servei. Arc Iris, en coalició amb EU, no ha tret els vots suficients per a governar, i així ho hem assumit. En tot moment hem dit que el nostre lloc és l’oposició, i estarem a l’oposició amb uns i amb altres, tot i les ofertes que hem rebut per a formar part d’un i d’altre govern.
Però Esquerra Republicana, millor dit, Joan Serra, no. Joan Serra, amb 207 vots, es creu legitimat no ja per a formar part humilment d’un govern, sinó per a ser la persona determinant del govern, la de majors responsabilitats, i la de major disponibilitat de recursos. Amb 207 vots és la persona que fa i desfà, i tot per un error d’estratègia dels seus socis, sobretot del PSPV, que no van calcular bé el preu al que els anava a eixir la broma. Perquè el PSPV i el Bloc no han pactat amb Esquerra Republicana, han pactat amb Joan Serra. Cal observar la diferència.
Joan Serra és una persona que actua des de l'ambició personal, des de l'ànsia d'acaparar, l'afany desmesurat de protagonisme,la necessitat de tindre el control, i el desig irrefrenable de figurar. I per si era poc, ara vol coartar la llibertat d’expressió. És a dir, Serra assimila la condició de personatge públic però només per a les lloances, no per a les crítiques. Vol que li diguen allò que fa bé, però no allò que fa mal. Tot plegat, això té un nom, o si més no, es podria definir com una psicopatologia.
Esquerra Republicana és un projecte polític vàlid i decidit amb el que Arc Iris pot inclús identificar-se, i de fet s'ha identificat, però la representació que Esquerra Republicana té a Simat desdiu totes les virtuts. Esquerra Republicana té una representació indigna al nostre poble que diu ben poc del projecte polític i de la malauradament ínfima representació que té al País Valencià. I per les mateixes raons el govern municipal de Simat té una representació indigna als llocs més determinants del seu organigrama i a tots els órgans supramunicipals dels que Serra forma part, que no en són pocs.
I ara podríem parlar de la cooperativa i del paper de Joan Serra en la seua faceta de gestor empresarial. O dels motius pels que hi ha CUP a Barxeta. Però no anem a fer-ho. No ens interessa, tot i estar en el nostre dret com a ciutadans de conéixer el curriculum d'una persona que ens demana el vot. Només els assumptes municipals, els de l’ajuntament, són del nostre interés com a organització política i veïnal que lluita per la democratització i la transparència als assumptes públics del nostre municipi, amb llibertat, sense coaccions, sense amenaces, i sense xantatges. I ho seguirem fent, li vinga bé a Serra o no.
Per tant, les amenaces i les coaccions no ens van a fer callar. Al contrari. Joan Serra pot prendre totes les mesures al seu abast per a reprimir la premsa lliure, perseguir judicialment la web d’Arc Iris, o intimidar als membres de la nostra agrupació. Pot arribar fins on vulga, però aquesta web ni tanca ni s'esvaïx. Seguirà oberta i activa, i els nostres lectors podran seguir opinant amb llibertat, sempre que respecten l’honor, la dignitat i la intimitat de les persones. I ací ningú ha menyscabat l’honor ni la dignitat de ningú més enllà del que representa la crítica al personatge públic, no ho oblidem, al personatge públic. Sembla que no s’ha pres consciència encara a Simat de la condició de personatge públic i del que comporta, per a bé i per a mal. Per tant, i després d’uns dies d’assessoraments legals per tal de guarir-nos de les amenaces del regidor d’Esquerra Republicana, Arc Iris convida als lectors a seguir donant les seues opinions a la nostra web de forma respectuosa, però lliure. Ningú no ens podrà fer callar. Ni tan sols Joan Serra. El contrari seria un atac inadmissible a la llibertat d'expressió. No volem ni imaginar quin seria el pas següent de Joan Serra si aconseguira acoquinar-nos amb amenaces.
Al mateix temps, davant d'aquestes actituds caciquils, demanem el suport i la solidaritat dels lectors d'aquesta web i de tots els simaters, que tenen ací un mitjà interactiu de comunicació inèdit al nostre municipi, i una eina útil. Ens dirigirem també a les associacions professionals de periodistes i internautes per denunciar les amenaces del regidor.
Mantindre activa una web d'informació d'àmbit local amb els recursos que té Arc Iris, que no són molts, no és fàcil, però pensem que la informació fa els ciutadans lliures i l'aportació d'elements de judici multiplica les oportunitats de desenvolupament personal. Aquesta tasca comporta un sacrifici de temps i també de diners. Si damunt ens hem d'ocupar de defendre'ns dels atacs de càrrecs públics amb poder, apanyats anem. Per tant, Joan Serra no ha atacat Arc Iris ni la seua web. Al remat ha atacat a tots els veïns usuaris d'aquest portal que tenen ací una oportunitat de conéixer una versió distinta de l'actualitat municipal.
Joan Serra s’ha equivocat amenaçant Arc Iris. I Arc Iris respondrà emprant tots els mitjans democràtics al nostre abast per a que Joan Serra (que no Esquerra Republicana) no torne a tindre cap representació pública ni cap poder de decisió sobre els assumptes municipals del nostre poble ni sobre el nostre futur, i molt menys per a fer i desfer governs ni amenaçar mitjans de comunicació. Seria contraproduent. I per començar, anem a garantir al PSPV i al Bloc absoluta estabilitat política al capdavant del govern local, dins del que es considere raonable, si decideixen deixar de sotmetre’s a les pressions d’un partit amb un únic regidor, que a més és el més car, i amb només 207 vots, que hui per hui condiciona tota l'activitat municipal i es permet d'amenaçar. Arc Iris garantirà fins i tot el relleu de partit a l’alcaldia, amb els mateixos termes que es va pactar, i respectant el contingut d’eixe pacte, des de la lleialtat, la confiança i el respecte més absoluts, sempre que Joan Serra quede al marge. Fer fora de la política local a un personatge com Joan Serra bé pagarà la pena i el sacrifici electoral, i de segur que els ciutadans ens ho agrairan. I si més no, encara que la proposta siga rebutjada, sempre donarà més tranquil.litat a PSPV i Bloc per a actuar sense sotmetre's a Serra. Un personatge que es dedica a amenaçar, coaccionar i intimidar als adversaris polítics, i a atacar la llibertat d’expressió, no mereix tindre responsabilitats de govern al nostre municipi. Ni tan sols ser regidor. I molt menys ser la representació de Simat per tot arreu.
Per tant, a pesar de Joan Serra, Arc Iris continuarà informant i donant el seu punt de vista de l'actualitat municipal com fins ara. Això sí, caldrà que estiguem alerta.
