CRISI DE VOCACIONS A SIMAT: EL RECTOR ES QUEDA SENSE ACÒLITS

Cap xiquet de Simat s'ha presentat per servir d'acòlit al rector de l'església parroquial de Sant Miquel, segons han informat a Arc Iris pares i mares del grup de xiquets que acudeix a classes de catecisme. Estem davant una crisi vocacional sense precedents, i davant un símptoma esperançador de reordenació de valors. Els ensenyaments i principis de la doctrina cristiana sembla que van de caiguda, i la societat pensa per fi que hi ha coses més pràctiques en les que invertir el temps.

Davant la manca d'acòlits, l'església ha pres la decisió d'establir un torn rotatori entre voluntaris que es presten a assistir al rector durant les misses, de manera que les places d'acòlit seguirien vacants i suplides de forma provisional mentre ningú vullga fer-se'n càrrec.

Arc Iris aconsella a l'església que eleve els llocs d'acòlit a places laborals a les que s'accedisca per concurs-oposició, amb el corresponent salari i cotització a la Seguretat Social. Potser d'eixa forma s'acabe la crisi vocacional.

COHERÈNCIA

El regidor d'Urbanisme, a la dreta.

.

El regidor d'Urbanisme, Joan Serra, torna a declarar a la premsa (Levante-EMV de dissabte), aquesta vegada en nom de tot el govern local, que el projecte del golf per al sector Est està descartat. Alguna cosa no lliga. Si el golf està descartat, perquè el regidor d'Urbanisme dóna el vist-i-plau al PGOU que s'ha remés a la Conselleria? Si Joan Serra volia descartar el golf tenia que haver qualificat el sector Est com a agrícola protegit. No obstant, el PGOU que ha remés a València contempla la zona com a agrícula d'ús comú. No s'entén, entre altres coses perquè Serra és imprescindible per a prendre decisions al govern local, i el seu vot és necessari. Si no volia cap possibilitat de golf, només tenia que haver votat en contra.

És una incoherència, com ho és que Joan Serra pujara dissabte a l'escenari de l'auditori de la Casa de la Música a lliurar obsequis d'agraïment de la Societat Musical, quan en el seu dia es va oposar a la inversió en la millora de la Casa de la Música.

S'ha de ser coherent no només de paraula, també amb els fets.

D'altra banda, la reunió de divendres organitzada per l'empresa interessada en executar el sector del golf va resultar d'alló més surrealista. Van vindre a organitzar un moviment pro-golf, i el que van fer és revifar el sentiment contrari. Sobretot, la reunió va estar mal organitzada. Algú va assessorar mal als responsables d'Àtica sobre el que anaven a trobar-se a Simat.

Els simaters estan ben desinformats sobre les propostes urbanístiques, encara que això no és responsabilitat d'Àtica, és responsabilitat de l'Ajuntament, sobre tot dels anteriors governs de Palomares, que s'encarregaren de fer-ho tot d'amagat. La majoria de gent que va acudir divendres a la reunió no sap què és un PGOU, no sap què és un PAI, no sap en què consisteix la proposta del golf, no sap quines són les alternatives ni les repercussions, i no sap quina és la postura del govern local, on uns diuen que si, altres diuen que no, i altres que sí però no.

Per tant, Àtica acudia a una reunió amb una pila de gent desconcertada a la que no va saber donar respostes.Potser no venia preparada per a donar resposta a preguntes tan senzilles, com per exemple la del veí que va preguntar quants diners anaven a donar-li pel seu bancal, i ningú li va donar resposta. L'exalcalde Palomares seguia l'espectacle semireclòs a una balconada del saló d'actes.

Tot és fruit del desconcert i la desinformació.

D'altra banda, Àtica va criticar la manera en la que l'actual govern està tramitant el PGOU. L'empresa demana començar de nou, incloure el sector del golf i exposar el PGOU al públic. En això coincideix amb Arc Iris, encara que per motius diferents.

LA REUNIÓ DEL GOLF ACABA COM CAMOT

En començar el torn d'intervencions del públic s'ha montat un aldarull i la gent ha abandonat la sala en 5 minuts de forma espontània. Abans un responsable de la immobiliària havia explicat el projecte, i va criticar la forma en la que l'ajuntament ha tramitat el PGOU. L'empresa era partidària, com Arc Iris, d'exposar el PGOU al públic per tal d'evitar malentesos.

LA SOCIETAT UNIÓ MUSICAL ESTRENA L'AUDITORI

La Societat Unió Musical de Simat estrena este dissabte el nou auditori amb un concert corresponent a un cicle de música de cambra que inclou altres dos concerts el 31 d'octubre i el 7 de novembre.

Les obres de remodelació de la Casa de la Música han conclòs amb una segona fase en la que l'ajuntament hi ha invertit 400.000 euros.

INCÒGNITES SOBRE EL GOLF

Perquè es planifica el golf?

El camp de golf no és altra cosa que la reserva de sòl dotacional a la que estan obligats els promotors d'un PAI si volen alçar 1.500 vivendes, com és el cas de Simat. No és que el promotor siga un gran afeccionat al golf o que hi haja una gran demanda d'aquest esport, sinó que aíxí, d'una tacada, el promotor es lleva de damunt les obligacions de reservar sòl dotacional. Arc Iris ho considera una mala opció. Ningú pot decidir pels simaters a què dediquem el sòl dotacional que resulta de les promocions urbanístiques. Per exemple, el camp de golf es podia substituir per múltiples places, zones verdes, zones esportives de barri, reserves per a dotacions sanitàries, culturals, educatives o d'atenció social, escampades al llarg i ample de l'actuació urbanística.

Qui farà ús del camp de golf?

El camp de golf és una limitació de l'espai per a l'ús i esbarjo dels simaters, atés que l'activitat està limitada a una pràctica esportiva concreta que hui per hui no ningú practica a Simat. Hi ha a més la incògnita de qui gestionarà les instal.lacions, si seran públiques, si es farà una concessió, o fins a quin punt es restringirà l'ús públic. Per exemple, és obvi que qui tinga una burra com animal de companyia no la podrà portar a pastar ni a cagar al camp de golf.

Perquè tanta pressa?

El territori està on ha estat des de la creació de l'Univers. Ningú se l'emporta, ni el vent el fa volar. Per tant, no cal decidir amb presses sobre l'ús que anem a fer. El golf és irreversible i no hi ha marxa enrere. Aleshores, perquè tanta pressa? Els únics que tenen pressa són aquells que han invertit desenes o centenars de milions d'euros en l'acumulació de sòl moguts per l'avarícia, els diners fàcils, i les perspectives de desenvolupament urbanístic, i ara es troben amb un important capital immobilitzat i improductiu. Si per una d'aquelles el golf no es fera, més d'u entraria en situació personal de fallida.

Suposarà una eixida a l'ancestral crisi econòmica a Simat?

Rotundament no. La crisi econòmica de Simat està causada bàsicament per la confluència de dos factors: apatia col.lectiva i governs municipals que no han estat a l'altura de les circumstàncies. A municipis veïns com Tavernes o Benifairó , per citar els més pròxims, no s'han vist tant afectats per la manca de feina perquè tenen en un cas l'economia diversificada, i en l'altre una potent indústria de comercialització hortofrutícola. Ambdós municipis s'han preocupat de generar sòl industrial, un detall que a Simat vam deixar de banda en el seu moment. Lluny de suposar una solució, la repercusió del sector del golf serà escassa. Cal tenir en compte que la majoria del sòl està en mans d'unes poques empreses i particulars que s'han ocupat d'acumular béns, i eixes empreses faran en el seu cas les promocions immobiliàries pel seu compte i amb els seus propis mitjans. En qualsevol cas, quan el terme estiga enrajolat, estarem on estàvem, però sense terme.

Perquè es van fixar en Simat?

Qui inicialment va posar els ulls a Simat va ser l'arquitecte d'Alzira afincat a Gandia Bernardo Montserrat, gran aficionat al golf i a la rajola, una combinació letal. Va ser qui va vendre la idea a l'ex alcalde Palomares, qui es va deixar enlluernar, com no. Juguen amb l'avantatge de l'abundància d'aigua, aigua que d'altra banda no és de cap empresa immobiliària, és del conjunt dels habitants de la Valldigna. I juguen amb l'avantatge de l'existència d'un important monument que volen fer servir com a reclam per a vendre cases. Hi ha altre factor: d'Oliva cap avall no cap una rajola més, la Safor central és una marjal, i pel nord ensopeguen amb el Parc Natural de l'Albufera. Què queda? Doncs la Valldigna.

Què suposa el golf per als particulars?

El particular d'entrada pensa que va a eixir beneficiat. No obstant, el primer que se li ve al damunt és una quota d'urbanització que per a una parcel.la de 500 metres pot rondar els 30.000 euros. Però és que abans s'haurà vist obligat a cedir el 40% de la seua propietat. A partir d'ahí se li quedarà un solar sotmés a taxes i impostos, i si la intenció és vendre, els preus de mercat són cada dia menys estimulants. D'altra banda, l'eixida al mercat de centenars i centenars de solars i vivendes el que fa és devaluar els actuals béns immobiliaris. Un propietari d'una casa al casc vell de Simat veurà reduït el valor de la seua propietat a causa de la sobreoferta al Mig l'Horta. I quin propietari no té casa al casc antic? Tots. A més, eixa sobreoferta accentua el risc de deteriorament social i urbanístic del casc antic.

LA MISTERIOSA CARTA DE L'AJUNTAMENT

Veïns de Simat estan rebent de forma aleatòria una carta de quatre fulls amb un acord del ple de juliol referit a un tramit per a l'aprovació del PGOU, sense cap explicació addicional. No es sap el criteri que està emprant l'ajuntament per a seleccionar els destinataris de la carta. Hi ha propietaris afectats pels sectors a urbanitzar que reben la carta, altres que també són propietaris no la reben, i hi ha qui no té cap propietat i rep la missiva.

És una carta desmanegada. La majoria no entén el que diu, no sap perquè se li ha enviat, i la primera reacció és de desconcert. Molts dels destinataris han hagut de sol.licitar ajuda per desxifrar el contingut dels quatre fulls.

Arc Iris vol ajudar a resoldre el misteri. La carta no té cap efecte llevat del merament informatiu, o millor dit, en este cas, desinformatiu. L'ajuntament potser pretén simular transparència quan el que està fent és generar desconcert. O potser el que està fent l'ajuntament és rentar-se la consciència per haver aplicat el procediment abreviat a l'acord més important que s'ha de prendre en trenta anys. No hi ha precedents de remissió d'acords plenaris de forma massiva i aleatòria als ciutadans de Simat.

El que diu l'acord de ple reflectit a la carta és que l'Ajuntament dóna per vàlida la tramitació del PGOU que s'hi va fer el 2005, per tal d'estalviar-se de repetir el tràmit. És el resum en una línia del que l'ajuntament vol transmetre en quatre fulls de pesat llenguatge administratiu, tot ple de referències legislatives i fonaments de dret.

No obstant, la segona lectura és molt més densa. El tràmit fet el 2005 va estar rebutjat per la Generalitat, que va denunciar que l'exposició al públic havia estat fraudulenta perquè el que pretenia aprovar l'ajuntament no tenia res a vore amb el que es va exposar el públic, i demanà a l'ajuntament una rectificació del contingut del concert previ del PGOU, que és el que es pretén fer ara, amb quatre anys de retard. A més, donava de termini fins a final d'agost d'enguany. Eixe termini se li ha vingut al damunt a l'actual govern local, altre motiu pel que no ha tingut més remei que aplicar el procedimient de correcuita si no volia emprendre el procés de nou, amb nova exposició al públic.

El que tracta d'explicar ara l'ajuntament en eixa carta que no entén ningú és que el ple acorda retrocedir a 2005, just al moment anterior en el que la Generalitat va rebutjar el concert previ. D'eixa manera dóna per bona l'exposició pública del PGOU d'aquell any, i la resposta als milers d'al.legacions que s'hi van presentar, entre les quals hi ha les de l'actual regidor d'Urbanisme, que se li van rebutjar.

Aquell PGOU es va exposar sense camp de golf perquè es va pretendre anar d'amagat i aprovar el golf amb posterioritat mitjançant un PAI, vulnerant la nova Llei Valenciana d'Urbanisme (LUV), en intentar aplicar l'anterior, la Llei Reguladora de l'Activitat Urbanística (LRAU).

Per tant, es suposa que el PGOU que ha remés ara l'ajuntament a la Generalitat no contempla camp de golf ni macrourbanització, però es pretén parar la mateixa trampa. S'ha deixat el sòl afectat com a agrícola d'ús comú, en compte de protegit, el que permet deixar per més endavant la decissió sobre l'ús que se li ha de donar que pot ser qualsevol, inclòs el sector del golf.

Això no s'ha explicat en la carta dura i seca que l'ajuntament ha remés de forma aleatòria als ciutadans del nostre municipi.

Qui és el responsable d'aquesta maniobra de la confusió? És de nou el megaregidor d'Urbanisme? Qui ha de donar la cara? Acudirà Serra a la reunió d'Àtica? L'ajuntament podria remetre una nova carta responent a aquests interrogants.

LA WEB DE L'ARC ARRIBA A LES 60.000 VISITES

És un fet insòlit a un municipi de només 3.500 habitants. Al voltant de les nou del matí de hui el comptador de la web de l'Agrupació Arc Iris ha arribat a la xifra de 60.000, gràcies a un sprint originat els darrers dies per la reactivació del debat urbanístic a Simat a causa de l'assemblea ciutadana que ha convocat l'empresa interessada en tirar endavant l'aniquilació del Mig l'Horta, l'horta de Xara, la Pileta i la part de la Fontarda que correspon al terme de Simat.

Arc Iris agraïx l'interès per la seua web, i anuncia que farà un esforç per la continuïtat d'aquest portal, tot i la càrrega que comporta, i les pressions que està rebent d'aquells que no acaben d'assimilar allò de la llibertat d'expressió.

SERRA I BRINES CONVOQUEN UN TALLER DE L'AGENDA 21 EL DIA ABANS DE LA REUNIÓ D'ÀTICA

El regidor Serra i l'alcaldessa en potència Brines han convocat un nou taller de l'Agenda 21 demà dijous, just un dia abans de la convocatòria d'Àtica per a defendre el seu projecte de camp de golf amb macrourbanització. És una ironia. El taller de l'Agenda 21 s'haguera pogut fer coincidir amb la reunió d'Àtica per tal de compartit amb els empresaris immobiliaris nocions sobre la geomorfoligia, fauna, flora, vegetació i territori simaters, i d'eixa manera Serra i Brines s'hagueren garantit una assistència massiva al taller.

L'Agenda 21 és un frau perquè el megaregidor no té cap intenció d'aplicar-la, i per tant l'únic que fa és fer perdre el temps a la gent de bona voluntat. Només cal vore les conclusions de l'informe socioeconòmic de l'Agenda 21 que desaconsella el projecte del golf i recomana recuperar elements etnològics i arquitectònics per tal d'impulsar una indústria turística rural, cultural i d'oci. Al fem.

Ara Serra i Brines tornen a convocar al "teixit associatiu, polític, empresarial i social" de Simat a la quarta reunió del procés de participació de l’Agenda 21, que consistirà en un taller sobre els següents aspectes: geologia, hidrologia, flora i vegetació, fauna, paisatge i territori, pertanyents a l’àmbit del medi biòtic, físic i el paisatge del Diagnòstic Socioeconòmic i Ambiental que s’ha realitzat al municipi.
La reunió es realitzarà demà dijous 22 d’octubre a la Llar dels Jubilats a les 19:30 hores.

ATICA TRASLLADA LA REUNIÓ A LA CASA DE LA CULTURA PER LA MANCA D'AFORAMENT DEL SERRA HALL

Imatges idil.liques, o pura manipulació? Perquè no ens mostren imatges del toll de cases a les serralades de la Marina?

L'escàs aforament del Royal Serra Hall, on amb prou feines si caben seixanta persones, ha portat a l'empresa Atica a traslladar l'acte en defensa del sector del golf a la casa de la cultura. Serà divendres a les 19:00 hores.

La primera pregunta que ens assalta és la següent: si el megaregidor d'Urbanisme, Joan Serra, ens ha dit que el PGOU no preveu camps de golf ni macrourbanització, com és que l'empresa Atica fa un acte per defendre aquesta opció que segons Serra no es contempla?

Per calfar l'ambient i predisposar al personal, Atica ha distribuït pels bars de Simat un díptic amb una edició de qualitat cantant les excel.lències del golf. Segons Atica, amb el golf tots serem guapos, alts, rics i felíços.

El díptic , però, que aporta 15 motius per dir sí al camp de golf i la macrourbanització, entra en mentides, mitges veritats, i algun engany. Mal comencem. Si l'empresa Atica aspira a executar el projecte del golf i la macrourbanització el que ha de fer és ser honesta i anar amb la veritat per davant.

Veiam si no. Al punt 12 del díptic de l'empresa es diu que l'ocupació del sòl és mínima, només del 4% del terme. Eixa és una gran mentida. Arc Iris calcula que l'ocupació del sòl del sector del golf serà de vora el 70% de la superfície susceptible d'urbanitzar al terme, perquè Simat és el segon municipi més montanyenc de la comarca després de Villalonga, i llevat del golf només queda per urbanitzar el polígon industrial i el sector nord. Els clots de Malet ja queden massa allunyats, encara que veient el que ha fet l'Ajuntament de Carcaixent a la vall d'Aigües Vives, tot és possible.

La presentació del díptic ja s'ha fet en mala fe. La imatge aèria que il.lustra les motivacions té senyalitzat, en verd, valga'm Déu, el suposat perímetre de l'actuació. No obstant, eixe perímetre correspon només al camp de golf, i es deixa per assenyalar la superfície que ocuparan les 1.500 cases previstes.

Un altre engany el podem trobar en el punt 7, on diu que el golf revitalitzarà el patrimoni arquitectònic i cultural local. Això és un xantatge. Simat té dret a que les institucions revitalitzen el seu patrimoni arquitectònic i cultural sense necessitat de sotmetre's a un expoli del seu terme. Ambdòs actuacions, revitalització del patrimoni arquitectònic i desenvolupament urbanístic, no tenen perquè anar lligades.

No és l'únic xantatge. Al punt 9 diu que el golf suposarà noves dotacions per al municipi, com ara un poliesportiu nou. En una situació de normalitat, Simat no hauria del malvendre el seu terme per disposar d'un poliesportiu en condicions. Les administracions deurien executar eixa dotació bàsica amb els pressupostos ordinaris i les subvencions adequades sense necessitat de sotmetre's als interessos especuladors d'una empresa. Molts municipis tenen moderns poliesportius sense haver de cedir el seu territori.

No obstant, el major engany el trobem al punt 10, on diu que el projecte de golf i macrourbanització respon a un model territorial ja aprovat tant pel municipi com per la comunitat autònoma. Eixa és una gran notícia. Si el megaregidor no ens ha tornat a enganyar, i fins on sap Arc Iris, ni l'ajuntament ni la Generalitat han aprovat encara res pel que fa al model urbanístic de Simat. Sí és cert que l'ajuntament ha remés una proposta que deixa oberta aquesta possibilitat, però la Generalitat ni s'ha pronunciat.

Del que no diu res el díptic d'Atica és de les pressions que han rebut els propietaris de sòl, i de l'ocultació del projecte mentre es tancaven compra-vendes.

Arc Iris està obert a qualsevol debat sobre l'ús que hem de donar al nostre territori, però des de l'assossec i la reflexió, i no des de l'abús i l'engany. I a més tenim els nostres motius per a, si més no, pensar-se bé això del golf. Per explicar-ho de forma que es puga entendre, l'operació seria equiparable al següent exemple: una persona té un solar, ve una empresa i li diu que va a urbanitzar eixe solar, i el propietari ni tan sols s'hi pot oposar. L'empresa li diu al propietari que farà unes clavegueres i posarà dos faroles, obliga al propietari a cedir el 40% del seu solar per a obrir carrer, i a més li comunica que ha de pagar 30.000 euros de quota d'urbanització. Eixa és l'única opció, vullga o no el propietari. Si el propietari està en contra, no té més remei que desfer-se de la seua propietat. Una vegada transformat el solar, l'empresa cobra i se'n va sense importar-li si hi ha o no necessitat d'eixe nou solar, i ahí s'apanyarà el propietari amb el solar urbanitzable, amb les noves càrregues que genera en concepte d'IBI, fem, clavegaram, aigua, llum, etc. Obligaran també a posar guals? Són les coses que permet la nostra llei urbanística. A més, les opcions del solar s'esvaïxen per sempre. Si el propietari vol plantar una figuera, l'haurà de regar amb aigua potable.

Els simaters, per tant, no anem a poder decidir de forma serena sobre el nostre territori, el nostre paisatge i el nostre futur. L'opció de la macrourbanització sempre està, mai s'escapa, però Atica té pressa.

A més, tenim un govern local còmplice dels interessos dels especuladors. Qui ho anava a dir.

La macrourbanització només interessa a qui té diners, al gran capital, perquè pot permetre's el luxe de retindre solars urbanitzables fins que vinguen bones. Qui no té diners no pot permetre's el luxe de retindre capital.

LA PALMERA NO SOBREVIU AL LLAMP

La palmera que toca al cel des del jardinet de dalt la Font Gran, amb més de mig segle d'edat, sembla que no va a sobreviure al llamp que li va caure al damunt durant les tempestes del mes de setembre. Dissabte se'n va vindre a terra el remat de la palmera, un bloc de tronc i una dotzena de palmes que es va desplomar d'una peça amb un gran baluern, un més després de la caiguda del llamp. L'aspecte de la palmera fa perdre les esperances amb la seua supervivència, tot i que ja va sobreviure fa uns anys a un incendi a la seua corona a causa d'un castell disparat durant una processó de Santa Anna. Durant uns anys aquesta palmera va cridar l'atenció per acollir una figuera que va náixer i créixer a la part més elevada del seu tronc.