 |
Que lleig,saber que tot va
ser una mentida |
Article de Marc Cabanilles
"L'arma més poderosa en mans de
l'opressor, és la ment de l'oprimit".
Steve
Biko, líder assassinat de la causa antiapartheid a Sud-frica
.
Oficialment, mentir és dir o manifestar el contrari del
que se sap, creu o pensa.
És bo o dolent mentir? Depèn. Tots, al llarg de la nostra
vida, hem mentit. Ho fan els pares amb els seus fills quan són xicotets, amb
mentides piadoses per a protegir-los. I els fills quan són majors, fan el
mateix amb els seus pares. Jo per exemple, procure dir almenys, una mentida al
dia, açò sí, trivial i intranscendent, però que arribat el cas, em pot servir
perquè el dia que haja de dir una mentida major, m'isca de forma natural.
En les mentides moltes vegades és tan culpable el
mentider, com a còmplice és el mentit. Ens deixem enganyar perquè preferim no
saber la veritat. Perquè la veritat moltes vegades no ens interessa o ens
incomoda.
Ara bé, quan la mentida es converteix en un instrument de
falsificació de la realitat, amb la finalitat d'aconseguir certs objectius
predeterminats, entrem ja en un camp perillós.
En aquests termes, la mentida és una de l'eines més usada
pels polítics, de tots els colors i pelatges, quan precisament ells, per
representar el que representen (al poble, se suposa), haurien de ser els que
menys dret tenen a usar-la. Mentides embolicades en discursos, missatges,
campanyes, promeses, soflames….. Mentides usades com a instrument de
treball,….. Mentides convertides en art per a confondre, seduir, despistar a la
ciutadania,… Mentides programades per a provocar en la gent eufòria, tristesa,
ràbia, agressivitat,… Mentides adornades amb llums, colors, sons, per a atrapar
amb més facilitat l'atenció,…. Mentides que poden servir per a semblar ser més
forts enfront de la resta dels mortals.
Mentides en definitiva, encaminades a penetrar en el més
recòndit del subconscient de cadascun, per a fer-nos creure, allò que hàbils
encantadors, vulguen que creguem. Mentides que el seu objectiu és crear
necessitats fictícies, distorsionar la realitat i crear societats la
convivència de les quals es base a manipular, marginar, acoquinar, dirigir,
sotmetre.
S'aprofiten que la vida, en tots els seus aspectes
(materials, espirituals, mentals) és pura inseguretat i incertesa, per a
convèncer-nos que el millor per a evitar el córrer riscos, per a evitar prendre
decisions o assumir responsabilitats, és viure sota una submissió completa a
poders que se suposa són forts i duradors.
Per a açò necessiten de la mentida.
La mentida no és més que una manifestació més de la
inseguretat en la qual vivim els humans, pel simple fet d'existir. Des del
mateix moment que naixem, vivim submergits en mitges veritats i informacions
falses o parcials que no podem controlar.
I si observem amb detall, veurem que la mentida impregna
tot.
La societat accepta mentides que només serveixen per a
destruir valors (per exemple, allò que quantes més coses tens, més vals).
Les universitats expedeixen mentides en forma de
rimbombants títols o doctorats que no habiliten en les persones la capacitat de
destriar la realitat.
La política promet mentides que ens impedeixen saber els
vertaders interessos que es persegueixen (mantenir-se en el càrrec, afavorir a
grans empreses, augmentar el poder del partit, rebaixar drets….).
La publicitat ens bombardeja amb mentides que, espenten a
les persones a ser mers instruments de producció i consum.
Els mitjans de comunicació, quan van descobrir que la
informació (no la veritat), era un negoci, es van convertir en el millor aliat
de poderosos interessos polítics, econòmics, socials i religiosos.
I sobretot, a través de la televisió, que ha aconseguit
convertir la mort en alguna cosa intranscendent, la religió en una espècie de
control moral, la dona en un objecte de canvi i ús, les coses més inútils en
una necessitat, la moda en un estil de vida, la violència en un espectacle, i
la política en un circ……perquè la gent ja amb prou faenes llig, però cada
vegada, recorre més a una televisió, que distorsiona les ments, amb aqueixes
actituds i conductes.
Un exemple: Com pot funcionar un món on existeixen
diminutes illes de riquesa envoltades d'oceans de pobresa? Doncs per la
mentida, que aconsegueix enganyar a molts per a benefici de molt pocs, que ens
fa acceptar el treballar per a subsistir, que ens fa creure que els guanys es
reparteixen entre tots, que ens impedeix plantejar-nos si el que es fa és útil.
Un altre exemple: Com pot ser que amb tants milions de
miserables, d'aturats, de marginats, d'exclosos de tota classe, no hi haja mil
vegades més presons de les quals ja hi ha?. Doncs perquè els qui dominen el món
ja van arribar a la convicció que la mentida ben administrada, és la millor
forma i la més eficaç perquè les persones arribem a creure que la servitud és
alguna cosa bé, que tot el que ens ocorre és natural o voluntat del déu que ens
corresponga segons el territori. Cada vegada tenen més clar, que per a inculcar
l'obediència i la resignació, una bona mentida és millor que una bona fuetada o
una puntada de peu.
Un últim exemple: Si hem acceptat amb tota naturalitat
que el poder depèn de les coses materials que es tenen, és clar que les lleis
fetes pels poderosos, no seran ni justes ni morals, sinó que estaran orientades
a protegir eixe poder. Per tant es requereix de la mentida perquè cregam que
els qui elaboren eixes lleis són persones justes, dignes de respecte,
d'admiració i que actuen amb justícia.
Un altre exemple més?. Aquest ja pensa-ho tu, que
haver-los, n'hi han.
Les mentides ho envaeixen tot, suren en l'aire, i fan que
cada dia ens tornem més insensibles, ambiciosos, egoistes. Estem perdent la
capacitat d'emocionar-nos i meravellar-nos de les experiències i fets de la
vida; dia a dia, es perden el valor i sentit de la veritat, de la vida, de la
dignitat de la persona, de la solidaritat, de la justícia. En definitiva, la
mentida ens fa malgastar aquesta única vida que disposem.
Enfront d'açò, només una barreja d'intel·ligència, ètica
i sentit comú, ens pot ajudar a detectar tot allò que ens estan ocultant,
ajudar en definitiva, a viure amb uns valors concordes amb el que, en el fons,
de debò somiem.
