ROSA TORMOS, EVA BENET, MARIO ESTRUCH I JESÚS FRARE
Plataforma Carles Pinazo
S'acaba de representar altre capítol del sainet taurí a Tavernes de la Valldigna. La penya fundada poc després de l'arribada de Compromís al govern municipal i farcida de gent propera, anunciava primer que tenia tancat "el 70%" de la programació de linxaments de bous al carrer a una plaça portàtil, en un solar privat i sense cap ajut públic. Molt important és el que assenyalaven com a eixe 30% restant: "conèixer si el consistori o la Generalitat concedeixen les llicències necessàries".
Immediatament, el senyor alcalde anunciava que l'Ajuntament no es podria negar a concedir les autoritzacions, i això també és molt important, "si la promoció compleix amb tots els requisits que estableix la llei" i "té la documentació en regla". Ho intenta adornar assegurant que no tindrien cap subvenció, en compliment del que es derivà de la consulta ciutadana de febrer.
Així es completa el lamentable escenari valler, una illa de linxaments taurins a la Safor. A Benifairó isqué el primer bolet en forma de plaça portàtil amb tots els permisos, concedits segons les autoritats municipals perquè els informes tècnics advertien del perill d'incórrer en prevaricació si no ho feien. A Simat es tornaran a linxar vaquetes i de la forma com s'ha fet fins ara, amb les anomalies recollides per un informe de la Policia Local de 2015 i que parla d'animals amuntegats en espais minúsculs sense aigua ni menjar durant dies, d'abusos durant el transport, d'ús continuat del bastó elèctric i de sacrifici d'animals in situ. Això sí, l'alcalde de Simat traslladà a membres d'aquesta plataforma el compromís de convocar una consulta ciutadana sobre aquesta bestiesa per al mes d'octubre.
Parlem primer de prevaricació, que és el delicte que pot cometre una autoritat o persona funcionària si, en un assumpte administratiu, dicta una resolució arbitrària i injusta. A Tavernes, l'ajuntament ha estat pagant-li la festa als amics taurins, amb els diners de tots i totes, durant 5 anys. La consulta promesa i anunciada fou postergada fins a la desesperació i, una vegada desacreditat l'argument de Jordi Juan que "era el que el poble volia", ens trobem amb aquesta escenificació que ens torna a la casella d'eixida: la plaça de tortures i linxaments exactament al mateix lloc on era abans que Jordi Juan fera de "capità moro" durant cinc anys. Els taurins han tingut els diners públics que han volgut durant tot el temps que ho han pogut allargar, i ara continuen trobant totes les connivències que els calen.
Tornem a eixos arguments claus. L'alcalde diu que no es pot negar a concedir els permisos a una penya que té els papers en regla, però no diu que sense el vist-i-plau de l'ajuntament no tindrien els papers en regla. El reglament de bous al carrer diu clarament que la potestat autonòmica d'autoritzar els linxaments es concedirà únicament si es disposa d'aquest vist-i-plau. Això és així a Tavernes, a Benifairó i a tot arreu. Als municipis on es fan bous, es fan necessàriament amb la implicació i connivència de l'Ajuntament.
Més concretament, i com hem fet constar en comunicats anteriors de la Carles Pinazo, el preàmbul del DECRET 31/2015, de 6 de març, del Consell, pel qual s'aprova el Reglament de festejos taurins tradicionals a la Comunitat Valenciana (bous al carrer), explicita la "rellevància especial (...) de la declaració de l'ajuntament respecte a la realització dels bous al carrer al seu terme municipal". I concreta encara més: "l'entitat local declararà sobre si està d'acord o no sobre la celebració dels festejos". Sense aquesta declaració favorable, requerida segons l'article 15 del Reglament, no es poden celebrar bous al carrer (que ho són independentment de l'espai o recinte on es celebren i de si la iniciativa és pública o privada, con diu aquest Reglament).
No hi ha hagut qui haja respost a les nostres consultes sobre la normativa o reglamentació que anul·laria aquests preceptes i "obligarien" l'Ajuntament a concedir la declaració favorable. En tot cas, l'Ajuntament podria protegir la seua ciutadania davant aquesta estafa normativa, negant-se a signar eixa declaració favorable que, segons els seus pretexts, el convertiria en responsable per obligació. Tal vegada, la realitat és que també hi haja acords perquè la creïlla calenta dels linxaments dels bous al carrer no creme cap mà amiga a cap nivell competencial (local, provincial i autonòmic).
Per això, des de la Plataforma Carles Pinazo tornem a insistir en el respecte a la voluntat popular, en la confirmació que les persones partidàries d'identificar el linxament i el patiment de bous amb la festa i la tradició no representen cap majoria, i en la bona intenció que radica, de manera intrínseca, en el compromís d'una corporació local amb la defensa dels animals front al maltractament. Insistim en la necessitat d'entrar realment al segle XXI, amb unes festes sense linxaments de bous al carrer.
Amb aquests arguments sí que no es pot trobar prevaricació per enlloc, al contrari del que passa amb aquesta representació davant l'opinió pública, amb comunicat de la penya i reacció "espontània" de l'equip de govern de Tavernes, que es fonamenta en ocultacions d'informació, manipulacions i mentides completes per a protegir els interessos taurins. Això sí que podria ser el relat d'una prevaricació en tota regla.
