GRÀCIES PER LES 100.000 VISITES (I LES QUE QUEDEN)

La web de Arc Iris ha rebut ja més de 100.000 visites. El número 100.000 es va aconseguir la nit del passat dijous, entre les 22:00 i les 23:00 hores.

Este acolliment, és un fet sense precedents en un mitjà d'àmbit local, sense caràcter professional i sense necessitat de patrons que marquen el rumb. El ritme ha sigut frenètic i subjecte als vaivens típics d'un ambient polític tan peculiar com el de Simat, amb cinc partits representats en l'ajuntament.
Hem tractat d'informar de tot quant ha arribat al nostre coneixement.

Hem tractat de donar a conèixer idees i projectes, algun d'ells intencionadament ocults.

Hem tractat de fomentar el debat i l'intercanvi d'opinions.

Hem tractat d'oferir un punt de vista diferent del que sempre ens presenten els qui manen i ordenen.
Som conscients de les nostres limitacions, fallades i errors. Molts d'ells deguts a la rapidesa per donar les notícies, a no poder dedicar més temps, a la falta de recursos, tant humans com a materials, i també perquè no, al fet de voler fer les coses de forma diferent a com sempre les han fet els qui han governat l'ajuntament, siguen socialistes, populars, nacionalistes o el “totum revolutum” dels tripartits
Hem arribat a aquest aniversari en temps difícils per a tots i també per a Simat.

Augment d'impostos, un atur desbocat, uns treballs precaris, l'agricultura desemparada, la indústria absent, un urbanisme local sense definir, un turisme que no arranca, un comerç estancat, una joventut amb els horitzons foscos, uns partits més preocupats per la seua imatge o pels vots que pels ciutadans i ciutadanes.

Hem lluitat, amb la paraula, per a aconseguir que el nostre ajuntament es comprometera, de debò, amb tots aquests problemes i que la Casa del Poble, fora açò, la casa de tots, i no un lloc, on unes poques persones es reuneixen per a veure qui és el que més pot.
Volem expressar el nostre agraïment a tots quants han fet possible aquestes 100.000 visites. Uns per donar-nos la informació, uns altres per ocultar-la. Tots dos donen motiu a la notícia.
Als qui han volgut expressar la seua opinió, o simplement han llegit els nostres escrits, felicitar-los perquè, almenys, demostren interès per les coses que ocorren al seu voltant. Eixe és el primer pas per a no caure en el passotisme i la indiferència. El passotisme i la indiferència són el que fa que qui té el poder, es crega més poderós del que realment és.
Tota aquesta labor per res serviria, si com a ciutadans i ciutadanes, no fem ús del nostre dret a participar en allò que ens afecta, fer ús del nostre dret a opinar i a ser informats, a ser consultats i tinguts en compte, el nostre dret a ser protagonistes de les nostres pròpies vides, encara que açò supose equivocar-nos (no ens equivocarem més que els qui ara intenten dissenyar les nostres vides).
Gràcies de nou a tots, i tant de bo que la salut, el temps, el treball, les amistats (i també les enemistats), o siga, la vida en general, ens permeten des d'aquesta web, o des de qualsevol altra tribuna, seguir lluitant pel que no haguera de ser motiu de lluita: Poder viure en un món just.