QUE NO DIGUEN QUE NO AVISÀREM

Article de Marc Cabanilles

Ens trobem ara en l'etapa de buscar culpables d'una situació a la qual s'ha anat arribant a poc a poc, sense més causes que les polítiques fosques, prepotents i poc progressistes, iniciades en temps de Palomares, i que van continuar amb els seus successors.

Cal recordar que en 2003, primer any que va aparèixer Arc Iris, la nostra idea va ser la d'un canvi de rumb. Arc Iris es va constituir per a protestar i lluitar contra l’amenaça dels PAIs, les polítiques fosques dels Palomares, Agustins i Eugenis, la seua prepotència, manipulació i falta d'ètica (per cert, dels tres, ara torna Agustí Pascual). En el seu moment, des d’Arc Iris ja avisàrem que de continuar per eixe camí, el PP acabaria governant en Simat, i així ha sigut.

Eixe any 2003, Arc Iris va intentar que l'alcaldia l'ocupara el BLOC, degut, entre altres, coses a la mala política que ja portava el PSOE en el tema de l'alta tensió i la seua obstinació a construir el camp de golf i la macro urbanització. El BLOC rebutjà l'alcaldia, i amb el seu suport, va permetre que el PSOE continuara amb unes polítiques nefastes.

L'any 2007, i com a conseqüència d'eixos comportaments gens progressistes, va continuar la caiguda en picat del PSOE, i el partit més votat ja va ser el PP, encara que una moció de censura legal, però mal planificada, pitjor explicada i presentada amb un any de retard, va impedir que el PP continuara amb l'alcaldia.

Passats tres anys, amb un tripartit que se suposava d'esquerres, però que no ha canviat ni les formes, ni les actituds, arriba 2011 i la victòria del PP ja és per majoria absoluta.

I ara, què fem?.

Alguna cosa còmoda i senzilla: Buscar culpables a un costat i l’altre.

Disparar a discreció contra tot aquell que s'atrevisca a fer alguna crítica. Etiquetar de dretes als qui en parlar, no ho facen per a recolzar la “magnífica” tasca del tripartit, on els seus membres han estat més pendents d'eixir en les fotos, col.locar amics, posar-se plaques en els carrers, i salvaguardar la imatge del seu partit, que de sentir la veu de la ciutadania.

I este buscar culpables, ja no només arriba a Arc Iris, on ja estem acostumats al fet que ens diguen de tot, ara la recerca de culpables ja s'estén entre els mateixos socialistes (lleva't tu per a posar-me jo).

Tot menys fer autocrítica.

Tot menys preguntar-se què s'haurà fet malament.

Tot menys intentar esbrinar perquè els votants de Simat han votat el que han votat.

Tot menys pensar si les coses es podrien haver fet d'una altra manera.

Tot menys parar-se a pensar si ser d'esquerres és fer més obres que ningú.

Tot menys intentar canviar les formes de gestionar la cosa pública perquè la gent veja clarament la diferència entre dreta i esquerra.

Tot menys assumir responsabilitats per el que s'ha fet o pel que s'ha deixat de fer.

De tota manera, si a molts els serveix de consol, nosaltres estem disposats a rebre l'aiguat, i passar de ser uns ravaleros, comunistes, simaters de cap de setmana, a ser un apèndix del PP,o si vos agrada més, també com han dit alguns últimament, estem disposats al fet que se'ns diga que som el mateix que PSOE i IU.

Hi ha d'on triar, però que sàpiguen els buscadors de culpabilitats, que si dins de quatre anys volen acabar amb el problema (majoria absoluta del PP), hauran de canviar les formes, perquè buscar culpables, l'única cosa que fa és amagar la malaltia, però no curar-la.

I ara, si no han entès res, si no han après gens de tot allò que ha passat estos últims anys, disparen.