dimarts, 21 d’agost del 2012

LA GRAN ESTAFA


Article de Marc Cabanilles

Els qui han comentat amb mi la situació que estem vivint, saben que sempre els he acabat dient que el pitjor estava per arribar i que no sabíem el que ens quedava per veure encara. Doncs bé, amb les mesures anunciades pel PP, ja tenim un avançament del que se'ns ve damunt, que no serà l'últim perquè els capitalistes mai tenen prou, i no es van conformar amb 90 si ne poden tindre 100.
Després de tot açò, sobren motius per a eixir al carrer, i si no ho fem, encara empitjorarà més la situació, perquè els polítics, banquers, grans empresaris, etc. ....., s'adonaran que la societat no respon, que no es mou, que té més por que cabreig, i s'aprofitaran d'eixa paràlisi social.
Pot ser que molts pensen que el que està passant no és el seu problema o que no els afecta, però amb el temps s'adonaran que el problema d'uns pocs ara, segurament serà el problema de molts no tardant molt. I aleshores,  serà massa tard.
Molts altres demanen eleccions anticipades. I jo pregunte, para què?. Perquè torne un PSOE al que la ciutadania va tirar fa 6 mesos?. Perquè prenguen les mateixes mesures, però un "poquet" més suaus?.
Tots els polítics que ara mateix juguen a esta falsa democràcia, són tan responsables i tan formals, que s'han compromès a respectar les regles del joc. I respectar les regles del joc, significa fer complir tot el que es decidisca a Brussel·les per una sèrie de personatges als quals ningú ha triat perquè mai s'han presentat a cap elecció. Uns personatges que mai pregunten, només ordenen. Uns personatges que mai xafen el carrer, només despatxos forrats de moqueta.
Per açò Rajoy ara (i Zapatero abans, i Aznar més abans i Felipe molt més abans) només han dit i han fet, allò que els han ordenat. Cap d'ells va aconseguir dir i fer res més que allò ordenat. Sempre envoltats d'una cort de pilotes i estómacs agraïts que els aïllen de la realitat, no els importa que el poble s'ofegue, mentre ells i els seus patètics equips, segueixen perdent el temps en interminables reunions "europees", on uns sempre donen les bofetades i uns altres sempre posen les galtes.
Rajoy (Zapatero, Aznar, Felipe) no saben, no contesten. Van voler el poder, costara el que costara, i ens van fer creure que manaven, quan únicament eren intermediaris de no se sap molt bé qui.
Imagine que sempre hi ha qui veu tot açò correcte, i fins i tot s'alegra que "per fi" es prenguen mesures. Ja veurem que opinen quan no hi haja suficients bombers, metges, infermeres, professors, assistents socials, beques, quan la pensió no arribe, etc. Que es vagen encomanant a la mare de déu que ella proveirà, deia una eminent ministra. I tenia raó, doncs jo almenys, dels polítics no espere res.
Només hi ha una possibilitat d'arreglar tot açò i fer justícia d'una vegada per sempre. Com?. Doncs eixint al carrer, que serà on finalment haurem d'arreglar les coses. Però si no m'equivoque, crec que per a eixir al carrer anem a haver d'esperar a 2014, a veure si la roja guanya el mundial de Brasil.
Un altre grup confia que s'enfonse el vaixell i així ens enfonsem tots d'una vegada. Però açò tampoc serveix, doncs s' ha de tenir en compte, que si algú se salva en els naufragis, sempre són les rates i les paneroles, o siga, els de sempre.
Per a acabar, comentar que fa uns dies, vaig escoltar a un senyor al que no li vaig preguntar si era aturat, funcionari, o pensionista, dir el següent:. "A partir del dia d'avui maleiré cada segon de la vida d'aquests fills de puta, i demanaré a déu que els emmalaltisca, que els done tots els mals possibles, i que patisquen la resta de les seues vides tot el dany que ells estan causant als altres per la seua avarícia i la seua corrupció". No em facen molt cas, però per les seues paraules crec que el ciutadà en qüestió semblava estar "una miqueta" enfadat.
Això sí, si per casualitat, o pel que siga, en comptes de ser solament este senyor, fórem milions les ciutadanes i ciutadans "que li demanen a déu que emmalaltisca a estos fills de puta, i els faça patir el que ells estan fent patir als altres", i jo fóra una o un d'eixos a qui es refereix este senyor, m'ho pensaria, perquè, déu existeix, veritat?.
O serà que actuen amb eixa  fredor perquè saben segur que déu no existeix, encara que, això sí, ells vagen a missa tots els dies?.