Tal com es va anunciar en aquest mateix blog, una delegació d'afiliats, afiliades i simpatitzants d'Esquerra Unida de Simat i de Benifairó de la Valldigna, i d'Arc Iris, encapçalada pel regidor de l'Ajuntament de Simat, Víctor Mansanet, van acudir a la XIV edició de l'Homenatge al Guerriller (maqui) antifeixista que se celebrà el passat diumenge, 6 d'octubre, a Santa Cruz de Moya (Conca), organitzada per l'associació La Gavilla Verde i diverses entitats republicanes. El grup de valldignencs es va adherir al manifest del 25 aniversari del guerriller i va confraternitzar amb alguns dels pocs supervivents de la guerrilla que van assistir-hi. També van recordar el seu company, Fede Oltra Merino, que no va poder acudir-hi a causa d'un accident laboral.
 |
| Un moment de l'acte d'homenatge al guerriller maqui d'enguany a Santa Cruz de Moya. FOTO: E. Mahiques. |
Tal com es va anunciar en aquest mateix blog, una delegació d'afiliats, afiliades i simpatitzants d'Esquerra Unida de Simat i de Benifairó de la Valldigna, i d'Arc Iris, encapçalada pel regidor de l'Ajuntament de Simat, Víctor Mansanet, van acudir a la XIV edició de l'Homenatge al Guerriller (maqui) antifeixista que se celebrà el passat diumenge, 6 d'octubre, a Santa Cruz de Moya (Conca), organitzada per l'associació La Gavilla Verde i diverses entitats republicanes. El grup de valldignencs es va adherir al manifest del 25 aniversari del guerriller i va confraternitzar amb alguns dels pocs supervivents de la guerrilla que van assistir-hi. També van recordar el seu company, Fede Oltra Merino, que no va poder acudir-hi a causa d'un accident laboral.
En la festa republicana (comunista i llibertària) de Santa Cruz de Moya, es reuneixen els guerrillers antifranquistes, els maquis, des de fa 22 anys, junt amb seus familiars, amics, diverses organitzacions i seguidors de la seua causa, per recordar la seua lluita històrica i donar suport a les seues reivindicacions. La memòria d'aquests guerrillers es reivindica des de l'òptica de la reflexió, la divulgació i el reconeixement de la seua labor de resistència al règim franquista. En aquesta ocasió, han sumat el seu esforç a la recuperació de la memòria rural de la guerrilla, entre d'altres, l'exfiscal anticorrupció, Carlos Jiménez Villarejo, l'escriptora Dulce Chacón, i una sèrie d'investigadors, historiadors i integrants d'associacions i expresidiaris antifranquistes, així com d'Esquerra Unida del País Valencià, la Chunta Aragonesista i el PCPV i la CNT, entre d'altres.
Necessitat vital
Els guerrillers i la gent que els dóna suport reclamen la necessitat d'apressar el seu reconeixement formal per part de la incompleta Llei de la Memòria Històrica. "Amb prou feines se'ns anomena en la llei i no se'ns reconeix com a combatents en defensa de la II República", va relatar Pepe Navarro, un dels últims guerrillers valencians, mort fa poc. "La Llei de Memòria Històrica ha de ser executiva i proclamar l'honor de tots els que van caure en la lluita antifranquista", havia subratllat Navarro, qui l'any passat va proposar el desaparegut cantautor i exdiputat Jose Antonio Labordeta com a "guerriller d'honor". D'altra banda, Lluís Martín Bielsa, guerriller arribat de França, va assenyalar que la celebració d'actes com el que celebra a Santa Cruz de Moya "no es fa per brindar un record emocionat al maqui, sinó per reclamar els nostres drets i sumar-nos a la lluita contra un neofranquisme que en els últims temps es mostra molt desafiador".
L'escriptora Dulce Chacón, a la qual es va retre homenatge, va declarar que "no podem estar aliens a la falta de memòria". I afegí: "El món no podrà ser just fins que no es recupere el nom de tots i totes les víctimes del franquisme". Per a Víctor Mansanet, ´"els maquis són els grans oblidats de la Llei de la Memòria Històrica, tot i que la normativa els anomena, però sense reconéixer-los cap dret ni pensions". Les associacions d'exguerrillers reivindiquen, al remat, que se'ls reconega com a "l'última expressió de l'Exèrcit Republicà" i que se'ls equipare als militars de l'Exèrcit de la II República. El maquis és l'única guerrilla antifeixista d'Europa els membres de la qual encara no han sigut recompensats pel seu país com a lluitadors de la llibertat.
L'escriptora Dulce Chacón, a la qual es va retre homenatge, va declarar que "no podem estar aliens a la falta de memòria". I afegí: "El món no podrà ser just fins que no es recupere el nom de tots i totes les víctimes del franquisme". Per a Víctor Mansanet, ´"els maquis són els grans oblidats de la Llei de la Memòria Històrica, tot i que la normativa els anomena, però sense reconéixer-los cap dret ni pensions". Les associacions d'exguerrillers reivindiquen, al remat, que se'ls reconega com a "l'última expressió de l'Exèrcit Republicà" i que se'ls equipare als militars de l'Exèrcit de la II República. El maquis és l'única guerrilla antifeixista d'Europa els membres de la qual encara no han sigut recompensats pel seu país com a lluitadors de la llibertat.
Per què Santa Cruz de Moya? Perquè en aquest municipi van vindre els primers grups de guerrillers i s'hi van establir campaments en 1945. Els
pobladors de les aldees pedànies de Las Higueruelas, Rentos de Orchova i Casas
del Marqués, van mantenir relacions amb els maquis de l'Agrupació Guerrillera de Llevant i Aragó (AGLA), que va portar a cap l'organització de la lluita armada
contra el franquisme. Aquesta estreta col·laboració representà, en la majoria dels casos,
la persecució, la tortura i la mort de les persones que van donar suport a la guerrilla (enllaços) i els seus
familiars.
El 4 de maig de 1948, la guàrdia civil descobreix el campament general del 23 sector (Tarragona, Saragossa, Terol i Castelló), en el terme municipal de La Sénia, comarca del Montsià, que va ser assaltat el 24 de mayo sense causar cap víctima, ja que havia sigut desocupat. El 7 de novembre de 1949, la guàrdia civil assaltava el campament de la guerrilla en Cerro Moreno (Santa Cruz de Moya) i assassinava 12 guerrillers que la direcció del PCE havia enviat des de França per a prendre la direcció de la guerrilla i convertir-la en un òrgan de resistència política. Aquesta matança va marcar el principi del fi de l'AGLA. En 1950, el PCE envià diversos guerrillers, entre els quals hi havia el català Josep Gros i el saforenc Adelino Pérez Salvat, Teo (Vilallonga, 1917-Gandia, 2009), amb la missió de desmantellar l'agrupació i evacuar els guerrillers a França. Els últims maquis van eixir cap al país veí el 1952, en un grup comandat pel cap de l'11 sector, Florián García Velasco, Grande.
Monument a la llibertat
 |
| Assistents al Dia del Guerriller. FOTO: E. Mahiques. |
El 6 de juny de 1991 es va col·locar a Santa Cruz de Moya el monument "En memòria dels guerrillers morts en la lluita per la pau, la llibertat i la democràcia al costat de tots els pobles del món", al qual acudeixen any rere any, cada primer diumenge d'octubre, excombatents, familiars i simpatitzants. Aquest monument es va encarregar a l'escultor Javier Floren Bueno i va ser "fabricat" en l'Escola Taller de Moya, ja desapareguda.
L'autor va crear una escultura zoomórfica; en concret un colom, símbol de la pau, les ales del qual s'assemblen a dues mans unides. "Aquests dos elements s'acoblen i formen una unitat. Una germanor que parla de la unitat dels pobles", afirmà l'artista quan va presentar-lo. El seu caràcter fort, robust i al mateix temps eteri, com una pinta que acaricia el vent, està reforçat pel material triat per a la seua realització. "El formigó armat, material durador que amb el temps es mimetitzarà amb el paisatge i les seues roques, agafa d'aquestes els seus líquens i molses, la qual cosa fa d'aquesta escultura una cosa sempre viva", explicava Javier Floren, tristament mort fa uns anys.
L'autor va crear una escultura zoomórfica; en concret un colom, símbol de la pau, les ales del qual s'assemblen a dues mans unides. "Aquests dos elements s'acoblen i formen una unitat. Una germanor que parla de la unitat dels pobles", afirmà l'artista quan va presentar-lo. El seu caràcter fort, robust i al mateix temps eteri, com una pinta que acaricia el vent, està reforçat pel material triat per a la seua realització. "El formigó armat, material durador que amb el temps es mimetitzarà amb el paisatge i les seues roques, agafa d'aquestes els seus líquens i molses, la qual cosa fa d'aquesta escultura una cosa sempre viva", explicava Javier Floren, tristament mort fa uns anys.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada