dimarts, 8 d’octubre del 2013

MANIFEST D'ARC IRIS AMB MOTIU DEL NOU D'OCTUBRE

Vaja per endavant este manifest en memòria de les més de tres-centes persones africanes que han mort tractant d'arribar a les costes de l'illa de Lampedusa perquè la seua desgràcia servirà, si més no, per combatre la indiferència. Sembla absurd fer un manifest per reivindicar la dignitat com a poble quan al món hi ha qui no pot ni lluitar per la dignitat com a persona. 
La diada valenciana, el Nou d'Octubre, ve marcat per un fort debat sobre models de finaçament, estructures territorials, conflictes lingüístics al marc de l'ensenyament i manifestos de tot tipus que no trenquen l'embolcall del tòpic. No obstant, per a Arc Iris la història de les relacions dels pobles de la Península Ibèrica no és més que una història d'assetjament, imposició, colonització constant, sotmetiment, i manca de respecte de la cultura castellana cap a la resta. Se'n sorprenen i fins i tot s'enutgen de que a València, a les Illes o al Principat l'alumnat i la comunitat educativa reivindique estudiar en català i amb el català com a eina vehicular, i exigeixen el dret a fer la vida en castellà a tots els àmbits i a totes bandes. Què diria un castellà si al seu poble imposaren el català com a idioma vehicular en l'ensenyament? Només ficant-se en eixa situació, hom pot entendre el sentit de la lluita en defensa de la llengua pròpia als Països Catalans, com a Galícia o Euskadi. Bé que saberen els castellans defensar la seua llengua, la seua cultura i la seua independència quan Napoleó els va imposar el francés com a llengua oficial!
Des dels Reis Catòlics, passant per la Guerra de Successió i les posteriors dictadures, fins a l'actual democràcia, el poble castellà ha estat de forma incessant tractant d'imposar-se sobre la resta de cultures del seu voltant, i fins i tot tractant d'exterminar-les. Consagrar a l'actual Constitució que el castellà és la llengua universal de l'Estat i tothom té el dret de desenvolupar la seua existència en eixa llengua per tot arreu, hauria d'invalidar en sí mateix la Constitució. Si els pobles no aprenen a respectar-se i els qui es creuen superiors no contenen la seua inclinació a imposar-se per la via que siga, el resultat és la violència física. Quan s'entenga al mateix nivell que un castellà no pot accedir a la funció pública a un lloc on no es parle castellà, igual que un català no pot accedir a la funció pública només parlant català a un lloc on no es parle català, començarem a entendre'ns.
I el sotmetiment cultural i lingüístic té un objectiu final, que no és altre que l'expoli de béns (fiscal). Els pobles han de ser respectuosos, i solidaris, però cada poble ha de ser sobirà per decidir amb qui i en quina quantitat és solidari. Això de la unitat indissoluble de la nació espanyola, pàtria comuna indivisible de tots els espanyols, és una fal.làcia consentida pels anomenats "pares" de la Constitució amb l'objectiu de perpetuar l'assetjament i la imposició de la cultura castellana sobre la resta. 
I els tentacles colonitzadors dels castellans són tan subtils que armen estratègies tan simples com efectives, com es pot comprovar amb el divideix i venceràs aplicat als territoris de parla catalana. Així, propicien protagonismes aberrants a la política casolana amb personatges ridículs que només tenen protagonisme per dir que el valencià ve del mossàrab. Eixa obstinació per fer-nos creure que "esto es Espanya y en España se habla español" no té altre objectiu que seguir aplicant l'expoli fiscal durant uns segles més. No té cap altre objectiu. 
Com a conclusió, Arc Iris insta este Nou d'Octubre a agafar els manifestos institucionals d'Alberto Fabra, Rita Barberá, Alfonso Rus i Ximo Puig, convertir-los en rotllos de paper higiènic, i fer-los servir als vàters de cada casa. 
Bona diada.