Ha fet un any que ens deixà la nostra amiga i companya Fàtima Serra Altur. Només tenia 35 anys. Massa jove i encara amb un futur -i una filla- per davant. Però la naturalesa és capritxosa i, a vegades, cruel. A pesar d'aquesta dolorosa absència, ella està amb nosaltres. D'alguna manera, el seu record i la seua memòria ens estimula per seguir lluitant. Aquesta és una de les moltes raons per les quals els seus companys i companyes d'Esquerra Unida hem decidit dedicar cada 7 de maig un recordatori, que hem titulat "Fàtima Memorabilis".
Personalment, he elaborat uns versos que dedique amb tota la meua estima i afecte a la benvolguda Fàtima:
Fàtima Memorabilis
"El destí t'ha enviat lluny, injustament.
Tan lluny que no reconec el lloc on ets,
potser un altre món, potser algun estel.
Tanmateix, tu formes part del nostre món,
aquell que bastim amb les nostres mans
i la força del vent,
xaloc, llebeig o llevant.
Te'n recordes, d'aquelles llunes de maig,
ara reunides en un mateix instant?
Et recorde, Fàtima, i encara sent la teua veu,
i els capvespres còmplices
dedicant-nos un somriure ple.
I ara et tenim com el nostre senyal
d'identitat.
La nostra miliciana de la llibertat,
honesta i treballadora, sincera i lleial.
Amb tu som i estem, ara i adés.
La força de la teua imatge clara
ens fa anar més enllà
dels mots i de l'espai,
amb els nostres punys tancats.
És la mateixa força que encén en nosaltres
la flama de la teua memòria
que ens acompanya i corprèn.
Companya i amiga fidel,
per tu som i serem.
I com et deia sovint:
Salut i república!
Que t'acompanyen els ocells."
VÍCTOR MANSANET I BOÏGUES
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada