ALCALDES I REGIDORS D'EU DEMANEN A LA GENERALITAT QUE PAGUE ALS AJUNTAMENTS

El regidor d’EUPV de Simat, Víctor Mansanet, va acudir a la convocatòria junt amb desenes de regidors i els alcaldes de la seua formació, la síndica en Les Corts, Marga Sanz, i la diputada provincial Rosa Pérez.

Ahir dijous, 22 de març, es van concentrat a les portes de la Generalitat diferents càrrecs públics d’EUPV per a protestar contra els reiterats impagaments del Consell als consistoris, “els quals estan impedint que els ajuntaments puguen atendre les necessitats dels ciutadans, carregant sobre les seues esquenes un deute que no han generat”, ha assenyalat Sanz. La síndica d’EUPV en Les Corts ha criticat, a més, l’anunci que va fer ahir al matí el president de la Generalitat, Alberto Fabra, en la sessió de control, qui anuncià el pagament de 3 milions d’euros. La Generalitat arrossega subvencions sense pagar des del 2008, del deute del Pla Confiança i altres programes, dels proveïdors. “Els 3 milions d’euros de Fabra no cobreix, ni molt menys, la situació gravíssima d’acumulació de deute dels consistoris”. Esquerra Unida, i fa dos mesos el regidor d’aquesta formació política a l’Ajuntament de Simat, ha reclamat la retirada del Reial Decret perquè no s’impute els ajuntaments un deute que és de la Generalitat. Ahir mateix el PP s’oposà a una moció presentada en aquest sentit per Esquerra Unida al ple de la Diputació. Rosa Pérez ha anunciat que portarà una altra proposta al plenari perquè la part dels interessos que han de pagar els ajuntaments es pague des de Diputació. Per la seua part, Víctor Mansanet ha destacat que els ajuntaments viuen ofegats. “En el cas de Simat, per exemple, si la Generalitat ens pagara, podríem pagar als proveïdors i tindríem un superàvit”.

MARTÍNEZ SANCHO PUBLICA UN LLIBRE SOBRE LA HISTÒRIA RECENT DE LA VALLDIGNA

El professor Vicent Martínez Sancho, premi Estel 2011 atorgat per EU Safor-Valldigna, ens ha donat una nova mostra de la seua fecunditat literària i del seu compromís polític i social amb la Valldigna amb una nova publicació, "La memòria dels Absents" (Editorial Albatros), una mena de repàs a la història política recent de la Valldigna i als principals esdeveniments d'una etapa compresa entre els anys 1960 i 2002. 

Martínez Sancho, autor també de diverses publicacions i assajos científics, és una persona que ha destacat i destaca en la lluita democràtica, el valor cívic, la consciència nacional i lingüística i la justícia social, valors que amb bon criteri el van fer acreedor del premi Estel.

La publicació de "La memòria dels absents" i el temps que ha dedicat a recopilar tota la documentació inclosa al llibre no fan més que ratificar les seues qualitats i el seu compromís.

El també expresident d'Acció Cultural és una de les persones més documentades en la història política de la Valldigna, en bona part perquè ha estat protagonista, i també perquè s'ha preocupat pacientment de conservar documentació.

El rigor és inqüestionable, tot i que té algunes llacunes quan òbvia en l'apartat dedicat al naixement de la UPV a Simat que la fundació d'esta formació a Simat va ser obra exclusivament de Secundí Mollà i Gerard (Guerau) Cabanilles, ambdós militants aleshores, i que el primer cap de llista, Vicent Ribera, ho va ser per oferiment directe i personal de Gerard Cabanilles. És cert que persones com el propi Martínez Sancho, Ferran García i Rafael Mogort, als qui Martínez Sancho atribueix la implantació de la UPV a Simat, van donar forma i sentit amb la seua implicació i van contribuir de manera determinant a que aquell primer acte de rebeldia política a Simat es traduira en dos regidors a l'Ajuntament l'any 1987. I no és que Secundí Mollà i Gerard Cabanilles es senten ara especialment orgullosos d'haver implantat aquella formació política a Simat, perquè l'evolució posterior d'aquest partit, sobretot a l'àmbit local, els va portar a demanar la baixa a finals dels anys noranta. 

No obstant, la documentació que aporta l'autor i que reprodueix a la publicació fa reviure amb gran fidelitat aquella etapa, com ara els butlletins, i les enquestes en periodes electorals. La primera vegada que es va demanar l'opinió dels veïns a Simat ho va fer la UPV en la campanya de les municipals de 1987 i va ser idea de Martínez Sancho. Era la primera vegada que s'introduïa la tècnica del sondeig a Simat.

El llibre està a la venda a Simat a l'establiment Les Graes al preu de 21 euros.

INTENT DE REPRENDRE L'ACTIVITAT A LA SIBETA

La reunió convocada dijous per la cooperativa la Sibeta entre productors de la varientat valencia-late, va concloure amb una proposta de rependre l'activitat de la societat amb la producció del terme de Simat. La proposta s'estudiarà de forma detallada, no obstant, els directius apunten a diverses dificultats, com ara que el volum de taronja local no compensa el cost que suposaria reobrir les instal.lacions.

Hi ha molts llauradors de Simat que no eren socis de la cooperativa que estan disposats a treballar amb la Sibeta si reprén l'activitat, i així ho van expressar en la reunió de dijous. Els llauradors de Simat no es refien de la cooperativa d'Alzira, on ha estat treballant la seua producció la Sibeta. Les gelades a la comarca de la Ribera han deixat a la societat d'Alzira en una situació delicada. 

La Sibeta encarregarà ara un estudi per tal de comprovar les possibilitats de reprendre l'activitat. El nou marc laboral aprovat pel PP permet contractar personal en pitjors condicions per als treballadors.

Els llauradors que no eren socis, però, desitgen conéixer quina és la situació real de la societat abans de posar la seua producció en les seues mans. 

LES AMES DE CASA APRENEN VALENCIÀ

Han fet més pel valencià a Simat les ames de casa que tota la promoció institucional de les darreres dècades. L'Associació d'Ames de Casa ha organitzat un curs de valencià elemental que està en marxa des de fa una setmana, i en el que s'han inscrit més de quaranta persones. Des dels cursets del Carles Salvador de principis dels anys huitanta que no hi havia tanta afluència de gent interessada en aprendre valencià.

En l'interès per aprendre a escriure la llengua materna, única en la comunicació oral, han tingut un paper determinant les noves tecnologies. La irrupció de les xarxes socials en les relacions personals ha portat a molta gent a interessar-se per expressar-se correctament a través de l'escriptura. Hui és ja habitual la presència de simaters i simateres de totes les edats a les xarxes socials, on intercanvien converses, i comparteixen documents de text, enllaços, imatges i documents de so.

El curs és impartit per l'escriptor i regidor Víctor Mansanet, que forma part dels tribunals de la Junta Qualificadora de Coneixements del Valencià. Molts dels alumnes han expressat la seua intenció d'aprofitar este curs per inscriure's a les proves de la Junta Qualificadora per obtenir el títol del grau elemental. 

OCUPACIÓ DE LA SÈQUIA DEL MOLÍ DEL PLA

Obres al Molí del Pla.

El Molí del Pla, una construcció del segle XVII ubicada al Camí de Mig l'Horta, al terme de Tavernes, està en restauració, però la recuperació no serà completa. La sèquia que alimentava el Molí ha estat ocupada els darrers anys pels conreus de vora camí o simplement s'ha cobert d'enderrocs i deixalles per tal d'ampliar el camí. Fa només tres o quatre anys la sèquia encara existia perfectament delimitada.

El canal vorejava el camí de Mig l'Horta per la vessant sud i anava fins al Molí, on després de moure la mola es deixava anar al riu. Ara està ocupada pràcticament en la seua totalitat, i fins i tot el barranc del Motor de Morant, en terme de Benifairó, ha estat convertit en gran part en camí, ocupant també domini públic.

La sèquia, com el Molí, eren propietat del Monestir de la Valldigna, i per tant la seua restitució correspon al conjunt dels valldignencs. Una nova tasca per a la Mancomunitat, si és que té ganes de fer alguna cosa que no siga editar calendaris i organitzar sopars i misses. Es tracta de domini públic que ha estat ocupat, i pertoca a les autoritats reclamar la seua titularitat.

JOSÉ MANUEL MARTÍNEZ, PREMI VALLDIGNA

El primer premi Valldigna 2012, dotat amb una beca de 6.000 euros, ha quedat desert, i el segon erà per a Joan Giner Monfort, pel seu projecte 'E valencià de la Valldigna'. El premi Amic de la Valldigna, amb caràcter honorífic, recau en José Manuel Martínez García, arqueòleg de l'antic monestir de la Valldigna.

Aquests guardons s'atorgaran hui en el marc de la celebració del Dia de la Valldigna, el 15 de març. 

El dissabte s'inaugurarà un mercat medieval a les portes de l'antic monestir i a la vesprada es realitzarà la Marxa amb Torxes a les 20 hores.

El diumenge seguiran els actes amb el mercat medieval, ui el concert de l'Orquestra la Valldigna a les 11.45 hores. La vesprada es completarà amb un ball amb orquestra en la Font Gran.

L'Orquestra la Valldigna interpreta, per primera vegada en la seua primera dècada d'existència, el 'Rèquiem' de Mozart. Protagonitzarà un concert, dirigit per Pascual Martínez Martínez. El recital, patrocinat per la Mancomunitat de la Valldigna i per l'Obra Social la Caixa, es produeix fruit d'un conveni aconseguit per aquesta entitat d'estalvi i la Societat Instructiva Unió Musical) de Tavernes per a dur a terme enguany diversos concerts en diferents ciutats de la Safor i de la Ribera. També hi haurà un concert el dissabte, 10 de març, a les 19.30 hores en l'Auditori de la banda de Tavernes.

El dia 30 acabaran els actes amb la presentació del Premi Valldigna 2011 que va ser atorgat a Vicente Oller Bertomeu, Juan B. Tormo Flores i Vicent Oller Vives pel seu projecte 'La Valldigna. *Recerca d'una eixida en el territori'. Una taula redona tancarà els actes. El dimecres es va inaugurar una exposició en el monestir, titulada 'El Jardí dels Hespèrides', en la qual han participat Paco Alberola, Xaro Bonilla, Teresa Cháfer, Isabel Canet i Martín Lorente.

DIA DE LA VALLDIGNA: MISSA I SOPAR DE GALA

El programa d'actes elaborat al voltant del Dia de la Valldigna torna a faltar al respecte als simaters en programar una missa a l'església de l'antic monestir. Els simaters ja vam dir allà pel segle XVII que no voliem estar sotmesos a cap autoritat catòlica, i hui de forma majoritària els ciutadans desitgen que l'antic monestir siga un recinte civil i laic. Tot i això, la Mancomunitat insisteix any rere any en fer una missa a l'antiga església principal. A més a més, la Mancomunitat, com a institució civil, no hauria d'incloure al seu programa d'actes una cerimònia religiosa. De tota manera, és en última instància la Generalitat, propietària del recinte, qui consenteix la missa. La Generalitat té per norma denegar el recinte per a actes polítics, i fins i tot ha estat denegada l'almàssera per a una reunió de socis de la cooperativa. Però quan és l'Església la que demana el local per fer un dels seus rites sectaris, el PP no té cap problema en accedir a la petició.

Encara sort que hi ha actes per estimular el debat, com ara la taula rodona i les conferència programades per a este dimecres dia 7 a l'almàssera. “La Valldigna, noves dinàmiques territorials a debat” és el títol de la taula, que anirà seguida de la conferència “Mobilitat i territori sostenible”, a càrrec de l'arquitecte Alejandra Català Roig, i altra conferència sobre rehabilitació d'habitatges a càrrec d'altre arquitecte, Andrés Moscardó.

D'altra banda, haguera estat tot un detall per part de la Mancomunitat haver suprimit el sopar de gala en solidaritat amb tots aquells que no tenen 20 euros per anar a sopar. Les retallades no han arribat a la programació del Dia de la Valldigna, que manté la revetlla la vesprada del diumenge dia 11.

EU-Arc Iris insisteix en què la Mancomunitat de la Valldigna és una institució inútil, i una càrrega de despeses per als ajuntaments. No presta cap servei d'utilitat més enllà dels actes lúdics, culturals i l'edició d'un calendari. Es va abstraure quan la Valldigna va tindre el conflicte de l'alta tensió, i no aporta res. En canvi, el Bloc sembla que ara creu en el futur i la viabilitat de la institució, perquè l'alcalde de Tavernes no ha tingut cap problema en acceptar la presidència de l'ens comarcal, en compte de demanar la dissolució d'una institució que no serveix absolutament per a res i que no fa el paper que li pertoca. La Valldigna hui no té cap sentiment identitari, cada municipi va per lliure i fa front als seus problemes de forma independent, sense importar-li les repercusions, i els mancomuneros només es troben una vegada a l'any per anar al sopar de gala de l'almàssera.

Tampoc ha tingut cap problema el president del Bloc en acceptar la missa en el programa oficial d'actes, ni l'hem escoltat protestar, potser perquè el Bloc té una branca catòlica portadora d'andes que està encantada en la utilització del recinte de l'antic monestir per a rites catòlics.

PROGRAMA D'ACTES: http://simat.cat/cms/wp-content/uploads/2012/03/dia-de-la-valldigna-2012.pdf

MATINAL MOTERA

Centenar de motos de tot tipus s'han concentrat hui al carrer Benifairó de Simat i s'ha hagut d'ocupar altres adjacents davant l'èxit de la convocatòria. La marxa correspon a la Matinal Motera organitzada per una comissió fallera de Tavernes, i ha fet parada als voltants de l'antic monestir. 


MORT D'UN MOTORISTA


Un motorista de 33 anys ha mort aquest diumenge després de patir un accident mentre circulava pel terme municipal de Simat, segons han informat fonts del Centre d'Informació i Coordinació d'Urgències.
El sinistre, en el qual no s'han vist implicats més vehicles, s'ha produït poc abans de les 12.25 hores i fins al lloc s'han desplaçat un helicòpter medicalitzat, un metge d'atenció primària i un Suport Vital Bàsic. No obstant açò, els facultatius no han pogut fer res per salvar la vida del jove. Sembla que el motorista accidentat no està relacionat amb la matinal.

FRACASSA EL SISTEMA DE CONCESSIÓ DEL BAR DELS JUBILATS

El sistema de concessió del bar-llar dels jubilats de Simat instaurat pel nou govern local del PP no ha funcionat. Al concessionari no li ixen els comptes i sembla que no està disposat a mantindre l'activitat en les condicions de la concessió. El plec de condicions va canviar amb el PP, de forma que el concessionari s'havia de fer càrrec de les despeses de subministraments, a més de fer front al preu de la concessió. No obstant, el nivell d'activitat del local no el permet equiparar-lo amb un establiment comercial corrent, i els ingressos fan inviable la concessió.

Tot es redueix a un error de càlcul. El govern del PP ha volgut oferir un servei públic com és una llar de jubilats, sense cap cost. Això és impossible. El govern local ha d'assolir que la funció de llar-bar dels jubilats és un servei públic, i com a servei públic, ha de comportar un cost-benefici per al pressupost municipal. Inventar fòrmules de concessió administrativa per a que el servei isca gratis porta a l'abandó de l'activitat, tal com passa ara. 

Estem en crisi i els ingressos dels ajuntaments cauen. Però Simat està eternament en crisi. Un municipi de les dimensions de Simat hauria de disposar d'un pressupost de vora 3 milions d'euros, però la manca d'activitats empresarials porta a una devallada d'ingressos, situació agreujada ara per la crisi. No obstant, el sacrifici no pot vindre a costa de serveis públics com ara la llar de jubilats. 

El govern local té ara dos eixides: cedir el local als usuaris i deixar que els jubilats gestionen la seua pròpia llar, o redactar un nou plec de concessió amb unes condicions distintes que garantisca la prestació del servei si més no durant el periode d'un any. 

El que ha de tindre clar l'ajuntament és que un servei públic mai pot ser gratuït per la institució.

SENSE PANY NI FORRELLATS

Article de Marc Cabanilles

Manifestacions per qualsevol lloc. Treball que anirà a menys i protestes que aniran a més. Serveis baix mínims i que caldrà tornar a pagar (ja es paguen amb els impostos). Abandó a la seua sort d'els qui no puguen seguir la marxa (aturats, els que no poden pagar la hipoteca, malalts, …).

Açò és el que porta donar tot el poder (Per ignorància?, Per "castigar"? Per deixadesa? Per una foto bonica? Per un programa electoral molt bé redactat? Per …? ) a uns cacics, camuflats de demòcrates, que només pensen a destrossar tot allò públic, amb cura que açò no rebente, per a poder seguir traient beneficis privats.

I encara està per veure fins on són capaços d'arribar.

De moment ens veiem amb reculades de 50 anys en drets laborals, socials, individuals....

Persones cobrant, amb molta sort, al voltant de 1000 euros (ja volgueren molts en el camp eixos 1000 euros mensuals) havent de pagar part de la sanitat, l'educació dels seus fills o fent cabrioles per a pagar la hipoteca del que pretenien que algun dia fóra la seua casa.

Un país on no hi ha lloguers socials, on no existeix una renda mínima d'inserció, on els dependents són abandonats a la solidaritat i cura de les seues famílies...

Un país on es tendeix a l'exhibicionisme de les grans obres horteres-faraòniques, mentre cada dia augmenta el nombre d'aturats.

Un país que diu no tenir diners per a coses bàsiques, però que permet que la secta catòlica no pague la contribució urbana (l’IBI) per les seues immenses propietats (diversos centenars de milions d'euros), i als quals damunt paguem el sou de milers de capellans i bisbes.

Un país on fins als membres de la casa real, que ja de per si mateix poden viure sense treballar, es dediquen als més tèrbols negocis per a seguir augmentant patrimoni.

Un país on els ex presidents, a més del sou vitalici, amb dret a oficina, cotxe, xofer i secretària, es poden dedicar als negocis privats aprofitant una influència i un poder que és del poble, perquè ha eixit dels vots, dipositats d'un en un en l'urna.

Un país que es permet el luxe de gastar un dineral per a preparar gent amb alta qualificació (metges, enginyers, investigadors...), i que després tenen que emigrar a altres països per a poder viure.

Un país on el superflu (la “brillantina”, l’enxufisme i tot allò més ordinari) té molt més valor i t'obri moltes més portes que allò més fonamental (l'honradesa, el sentit comú, el treball ben fet).

Un país on a vista de tots, s'està intentant desmantellar tot el que siga públic, per a instaurar una espècie de llei de la selva on només triomfen els més poderosos, bé siga per tenir més diners, per acaparar el poder o simplement per ser amic de ….

Siga el que siga, la veritat és que aquest vaixell està en mans d'un grapat d'indesitjables que amb democràcia han aconseguit tindre més poder del que ja tenien en els “bons” anys del franquisme.

I el que és més increïble: Mentre tot açò està passant, han aconseguit que les gaseles es fiquen voluntàriament en la gàbia dels lleons, o siga, que tot el que estan fent, ho fan gràcies als vots que la pròpia ciutadania els ha donat.

Als qui protesten i es manifesten, se'ls anomena pejorativament de "antisistema", però avui més que mai, ser “antisistema” és un elogi: Cal lluitar contra el "SEU SISTEMA", cal combatre tots els seus tumors, cal destruir els seus embornals i fer drenatges nous.

Llevat que ja hàgem acceptat viure de per vida ( la nostra i la d'els qui vénen per darrere) amb la por i la resignació ficats fins als ossos.

És veritat que el PP s'ha ficat a casa trencant la porta a patades, però açò no li ha sigut molt difícil, perquè no cal oblidar que el PSOE va deixar la porta sense pany, sense forrellats i quasi sense frontisses.