 |
| La pregunta que es sotmet a consulta. |
A pocs dies de la celebració de la consulta popular sobre els bous al carrer, més enllà de les instruccions per votar que ha difòs l'Ajuntament a través del portal web, s'ha fet en falta una mínima campanya tant pels partidaris com pels detractors dels bous, la qual cosa pot ser un indicatiu de desinterès, i alhora pot deixar sense efecte el resultat de la consulta en el cas de que la participació estiga per davall del 10%.
Cal recordar que podran votar els veïns empadronats a Simat majors de 16 anys durant dos dies, dissabte 17 de desembre entre les 15 i 20 hores, i diumenge 18 entre les 10 i les 19 hores.
Arc Iris agraeix la possibilitat d'evolucionar en els costums locals, i recorda que altres "tradicions" com la cordà, han desaparegut a Simat sense que amb els anys ningú les tire en falta, tot i que, com en el bous, l'Ajuntament finançava el llançament de carretilles.
Si hem fet en falta una major campanya informativa al voltant de la consulta, amb dades pures i dures com ara sobre el cost dels bous, i la destinació dels diners en el cas de que el resultat siga contrari a la seua celebració.
Arran d'esta consulta, i al marge del seu resultat, Arc Iris recupera unes reflexions que ha deixat escrites el portaveu de Els Verds del País Valencià, Joan Francesc Peris, sobre el cas de les poblacions, que han vist com, després de celebrar un referèndum municipal que ha prohibit la celebració de festejos taurins en la localitat, novament, s'autoritzen aquest tipus d'espectacles per iniciativa privada, s'arriba fàcilment a la conclusió que de res serveix la democràcia participativa com a via executiva de desitjos o opinions majoritàries d'una població davant un Estat de dret, on preval la llei i les seues reglamentacions.
Segons Peris, en el cas dels espectacles taurins, no només les corregudes de bous, sinó i sobretot en els anomenats "bous al carrer" (bous ensogats, embolats, vaquetes...) ha sigut un recurs fàcil i repetit per molts polítics locals, per una estratègia calculada de no perdre vots, ni d'ací ni d'allà, derivar la resposta a la celebració d'un referèndum local sobre el tema. Així, no se sol dir res i es deixa que siga la població la que es manifeste. Allò dramàtic ve després quan, havent guanyat el no als festejos taurins, s'imposa la realitat que els protaurins poden exigir a l'Ajuntament l'autorització d'aquests festejos per iniciativa privada, tenint, com tenen, les lleis i els reglaments al seu favor. No està malament que, almenys, el referèndum servisca perquè els diners públics no es destinen a fer del maltracte animal festa, encara que la sensació que li queda al conjunt de la població és de decepció i, en part, d'aixecada de camisa. Però no hi ha funcionari públic que faça un informe contrari a una activitat reglada si el promotor compleix els requisits que marca la legislació. Denegar una activitat legal -per poc que ens agrade- és prevaricació i pot tenir greus conseqüències que, molt pocs o ningú, afronten per pura opinió personal.
És per açò que el que proposa el portaveu de Els Verds és portar el debat sobre la prohibició de festejos que suposen maltracte animal a les Corts i que de les mateixes isca una nova legislació valenciana que prohibisca les corregudes de bous en tot el territori valencià i tot tipus de festejos amb animals que suposen el seu maltractament, psíquic o físic. D'aquesta forma, ja no seria necessari un referèndum local que, al final, ens porta a una major decepció i sentiment d'impotència.
