JA NO TENIM CASERNA

ARC IRIS INSTA A L'AJUNTAMENT A RECUPERAR LES PLACES D'APARCAMENT RESERVADES A LA GUÀRDIA CIVIL

La inauguració de la caserna de Tavernes dimecres passat ha deixat la de Simat pràcticamente fora de servei, amb la presència testimonial d'un agent que fa unes hores d'atenció al públic de matí. Arc Iris proposa al nou govern local que negocie amb el Ministeri de l'Interior la cessió de l'immoble per a usos municipals, i en qualsevol cas insta a recuperar d'immediat les places d'aparcament reservades per a la Guàrdia Civil durant els mesos que Simat ha estat caserna principal mentre a Tavernes estaven d'obres. Es tracta de dos desenes de places senyalitzades de groc a una i altra galta de l'avinguda de la Font Menor que vindran ben bé als veïns. Així que senyor regidor de Trànsit, que pressuposem que és Joan Serra atés que va ser ell qui va posar els cavallons a l'agost de 2008, anem per feina.

EL CENTRE EXCURSIONISTA DENUNCIA L'ABANDÓ DE LA NAU CENTRAL DE L'ANTIC MONESTIR

El Centre Excursionista de Tavernes ha denunciat en una nota de premsa l'estat d'abandó i la falta de manteniment que pateix l'església de l'antic monestir de la Valldigna. L'entitat ja va advertir fa un any sobre la necessària reforma integral de l'edifici, encara que la Generalitat, propietària actual del monument, no ha realitzat cap actuació en l'immoble per a rehabilitar-lo. El secretari del Centre Excursionista de Tavernes, Ximo Palomares, insisteix que aquest antic temple està en la mateixa situació que quan era propietat privada, i sembla encara un magatzem, encara que s'hagen llevat ja els utensilis de cultiu que tenia en el seu interior l'anterior amo. Palomares planteja el paradoxal esforç que es va realitzar per a retornar al monestir el Claustre de l'Abad, que estava en una finca de Madrid, mentre que gens s'ha fet per a resituar en l'església de l'antic monestir els antics florons que encara es troben en la parròquia de Benifairó. Per tot açò, des del Centre Excursionista es reclama als ajuntaments i a la Mancomunitat de la Valldigna que pressionen per a solucionar aquesta situació.

Arc Iris apunta a la nota que si ha de ser la Mancomunitat de la Valldigna la que ha de pressionar per a resoldre l'assumpte, podem agafar cadira.

IBÁÑEZ TINENT D'ALCALDE, I MAINAR REGIDOR DE BENESTAR SOCIAL

L'antic organigrama continua encara a la web oficial de l'Ajuntament com document vàlid a l'apartat "Ajuntament".

Són les dos úniques novetats a l'organigrama municipal. El primer decret de la nova alcaldessa que s'ha conegut ara, i que sorprenentment porta data de 19 d'abril, deixa les coses com estan. Joan Serra, d'Esquerra (Republicana), segueix sent l'únic regidor amb facultat potestativa, és a dir, és l'únic, a més de l'alcaldessa, que pot dictar resolucions sense més obligació que informar a l'alcaldia en el termini d'un mes. Es suposa que esta atribució, que fins ara ha suposat decisions fatals i polèmiques, forma part del Pacte del Polit, del que Serra va rascar més del que podia rascar, i el PSPV es va deixar rascar. Com a única novetat hi ha l'ascens de Juli Ibáñez a la tercera tinença d'alcaldia, la qual cosa té zero efectes pràctics perquè el regidor reté les àrees que ja tenia, Cultura, Festes, Joventut i Esports.

Altra novetat, que en realitat tampoc ho és, suposa la delegació de l'àrea de Benestar Social a l'exalcalde, Eladi Mainar, qui ja exercia eixa tasca des de l'alcaldia.

Amb aquest primer decret l'alcaldessa no toca res, i es suposa que ella mateix reté les delegacions que ja tenia com a regidora, Participació i Dona, encara que no s'especifica al decret.

Éste organigrama té llacunes i lectures. En primer lloc hi ha departaments com salut pública o consum que ningú té assignats, tot i que a Simat hi ha per exemple punts de venda clandestins de llepolies on a més s'hi poden adquirir cervesses Amstel. En segon lloc l'exalcalde està infrautilitzat amb una regidoria que malauradament no té recorregut ni pressupost, tot i que l'atenció social deuria ser una prioritat a un municipi com Simat. O l'exalcalde no ha volgut implicar-se més o el nou poder local no ha permés a l'exalcalde cap protagonisme. Per contra, Ibáñez està carregat de competències, tot i que ha demostrat les seues limitacions. Haguera estat efectiu cedir Cultura a l'exalcalde, encara que sembla que ningú està per cedir protagonisme, com també destinar més pressupost a l'esport extraeient-lo de despeses sumptuàries com ara esmorzars, dinars i sopars a Ca Sancho, excés de mòbils o els 5.000 euros de protocol.

Serra queda en teoria com està, però en la pràctica dóna una empenta a les seues ambicions a causa de les absències de l'alcaldessa, el que deixa el poble en mans d'Esquerra (Republicana).

D'altra banda, cal recordar que resta decretar la dedicació de l'alcaldessa, l'horari, i passar pel ple les noves retribucions. El sou d'alcalde que estava assignat a Mainar no és aplicable a Sirerol.

Tot plegat, fa l'efecte que qui en realitat va a estar al capdavant del cotarro van a ser Ibáñez, qui ara té més temps per a l'ajuntament, i Serra. Déu ens guarde.

EL POU DEL PLA OFERTA DEGOTEIG A LA ZONA DEL FUTUR POLÍGON

Al fons, a l'esquerra de la carretera, zona del futur polígon, si és que s'aprova el PGOU.

DESCONCERT I CONFUSIÓ ENTRE ELS LLAURADORS

Els propietaris del motor del Pla, que rega part de la zona escollida per al polígon industrial de Simat, no deuen tindre massa confiança en l'aprovació i desenvolupament del Pla General d'Ordenació Urbana (PGOU), a la vista de la decisió que han pres per oferir reg per degoteig fins i tot a qui no tinga dret d'aigua, tot just a la zona escollida per al polígon industrial.
Sense cap cost afegit i sense necessitat d'adquirir drets d'aigua, el llaurador només ha de fer front al cost de la instal.lació del reg per degoteig, que així i tot és una despesa important, i per tant no és un sistema que s'instal.le pensant en un imminent desmantellament a conseqüència de les obres del polígon industrial. El contrari seria una irresponsabilitat per part del promotor del nou sistema de reg. L'oferta del pou ha començat a arribar als llauradors, que l'han rebuda amb sorpresa, desconcert i confusió. La primera reacció és preguntar per a què va a instal.lar-se el degoteig si la intenció és construir un polígon industrial, o a la inversa, si és que s'ha renunciat al polígon industrial, perquè no tindria sentit fer front ara a una costosa inversió en el nou sistema de reg per a desmantellar-lo d'ací a poc si s'aprova el polígon, i damunt fer front a les quotes d'urbanització del polígon.
I mentre Simat es mou entre la confusió i el desconcert, el regidor Joan Serra, que casualment té les competències d'Agricultura i Urbanisme, coses de la vida, està entretingut en fer política de ganivet, en demanar la dimissió de Víctor Mansanet, en dictar-li a la nova alcaldessa el nou organigrama municipal, i en difondre notes de premsa on diu que la seua regidoria de Medi Ambient és la més activa entre Finisterre i el Cap de Creus. I si la regidoria de Medi Ambient és el "pepinet" en vinagre, no digam ja el consell agrari, que ni ha tingut notícia de l'oferta del pou.

MEREIXEN UN CARRER

Al Tall va demostrar ahir a Simat que mereix un carrer. En un concert de vora dos hores el grup va presentar el seu darrer treball, i a la part final va oferir un compendi de les seues cançons més conegudes, les més reconegudes, les que fan alçar el públic de la cadira. Però el que no mereix Al Tall és que un cop el carrer atorgat, se li retire, i després s'oficialitze la decisió amb un reglament aprovat un any després per tal de curar-se en salut. El govern local, i el Bloc en especial, es poden empipar tant com vulguen, però no ens cansarem de denunciar un acte del que no s'ha donat encara cap explicació i que atempta contra la dignitat del ple, que és qui va aprovar el carrer, i dels simaters en general.

Coincidint amb el concert, el Bloc s'havia montat la seua diada particular. Serra ja va tindre la seua amb allò de l'aplec d'excursionistes, i ara només resta una concentració mariana del PP a Simat.

L'alcaldessa Sirerol va tocar la trompeta i van acudir a Simat un grapat de portadors d'andes, encara que no tants com s'esperaven. Van disfrutar d'un dinar a la llar del jubilat regat amb una selecció de vins negres i blancs de Bodegas Gandia, i van pagar a tant per barba. Arc Iris s'ha encarregat de certificar-ho, per si de cas. Aquesta vegada, però, el portador d'andes més prominent al concert d'Al Tall, era Facund Puig. El promotor del transfuguisme Enric Morera no ha volgut més raons a Simat després d'haver eixit escaldat com gat pelat la setmana passada. Va dinar als jubilats, va fer el paripé amb el PSM, i se'n va anar. Al remat, una diada de "concòrdia", tot i que al final del concert Ibàñez i Sirerol no ocultaren el seu empipament amb Víctor Mansanet.

LES NOVES BATALLES D'ALMANSA

Un article de Víctor Mansanet, Pere Alberola i Toni Vercher

Nacionalistes d'Esquerres d'EUPV

El 25 d'abril de 1707 les tropes de Felip V de Borbó van vèncer l'exèrcit de l'arxiduc Carles d'Aùstria en una batalla de la qual fa testimoniatge el grup musicovocal Al Tall en la cèlebre cantata Quan el mal ve d'Almansa. Aquella desfeta històrica significà la pèrdua dels Furs, expressió juridicopolítica de la sobirania nacional del País Valencià. Avui, els efectes de l'esmentat conflicte encara perduren per culpa, en gran part, de la deslleialtat de governs de tota mena. Aquests governs s'han reafirmat en l'Espanya una, única i uniforme -això sí, amb tots els condiments regionalistes i de simple descentralització administrativa- que esdevé no només estat, sinó una ideologia amb tendència a l'autoritarisme.
En els darrers anys, i també sota un rei Borbó, s'ha barrat el pas al feble redreçament nacional del nostre país amb actuacions i decisions maldestres. Recordem, a tall d'exemples, les penoses actuacions perpetrades pel Consell de la Generalitat Valenciana, o la concepció reduccionista que el govern central -de distint signe, però amb la mateixa idea d'Espanya- té del nostre àmbit nacional. La desnaturalització de l'Estatut de Catalunya a les Corts espanyoles i la parsimoniosa peregrinació del text pel Tribunal Constitucional constaten aquest fet. Alguns altres exemples marquen l'actualitat més immediata, com ara la marginació dels intèrprets en valencià, els enfrontaments amb la Universitat, les censures inquisitorials d'exposicions fotogràfiques, la destrossa urbanística en barris tradicionals com El Cabanyal, la vulgarització i reducció a la mínima expressió de la nostre llengua, la manipulació dels mitjans de comunicació públics, la depredació del nostre territori o l'activitat impune de grups xenòfobs pertot arreu.
El País Valencià no és etern, és clar. Fins i tot pot desaparèixer o quedar reduït a una mera denominació geogràfica, folklòrica i insubstancial. Això no és impossible, tret que els valencians amb més o menys consciència nacional fem front als intents d'anihilació, d'asfíxia quotidiana amb els quals pretenen neutralitzar-nos com a poble diferenciat i amb una personalitat pròpia. Cada renúncia pròpia adoba el camí de la marcha triunfal al ritme de la qual desfilen els sectors més reaccionaris, rancis i antivalencians de la nostra societat. Per a frenar aquest procés, els nacionalistes d'esquerres d'Esquerra Unida del País Valencià (EUPV) volem unir la resistència democràtica i la valencianista; la perspectiva de l'alliberament humà, amb la de l'alliberament nacional.

Model federal asimètric

La construcció d'un País Valencià sobirà comporta l'avanç local de les lluites altermundistes i les resistències a la globalització neoliberal; les resistències socials bastides des dels moviments de defensa del territori i contra l'especulació urbanística; les lluites per la nostra llengua i la recuperació de la nostra identitat nacional; l'aplicació urgent de mesures per combatre la crisi laboral, la falta d'ocupació i d'una vivenda digna, i la precarietat en el treball. Així mateix, aspirem a una nova relació entre els pobles i nacions de l'Estat espanyol per superar el conflictiu, insuficient i confús "estat de les autonomies" tutelat pel franquisme post mortem i somogut per vergonyoses corrupcions polítiques. En definitiva, cal impulsar i trobar el marc de col·laboració amb els pobles i nacions de l'Estat que també vulguen fer possible un model federal asimètric, plurinacional o confederal.
Sobirania, participació, autogestió, socialisme, sostenibilitat i dignitat nacional formen l'eix que mou els nacionalistes d'esquerres d'EUPV, els quals reclamem la modificació immediata de la LOFCA en la perspectiva d'arribar als concerts econòmics solidaris com a fórmula que garantix la suficiència financera i la solidaritat entre els pobles; la rebaixa del percentatge del 5 al 3% per accedir a les Corts Valencianes, igualant-lo a la realitat jurídica i estatutària de la resta d'estatuts d'autonomia "pluriprovincials" en el marc d'una llei electoral justa; l'aplicació del requisit lingüístic per a accedir a la funció pública; el reconeixement explícit en l'Estatut de la denominació de País Valencià per tal de defugir de qualificacions neutres -que no neutrals- i despersonalitzadores, com ara "regió valenciana" "comunitat" o "Llevant"; de la simbologia històrica valenciana i d'una televisió sense fronteres. Apostem alhora per la participació del País Valencià en l'aplicació de les polítiques europees en la nostra terra. Cal desplegar l'article 46 de l'Estatut d'Autonomia mitjançant una llei de comarcalització que elimine els organismes públics provincials i traspasse les seues competències als consells comarcals i a la Generalitat.
Sostenim un nacionalisme d'esquerres, cívic i pluralista, confrontat al nacionalisme espanyol excloent i exacerbat predominant entre la classe que hui ostenta la representació institucional i economicofinancera. És a dir, assistim com a protagonistes actius de la nostra pròpia història a un escenari on es lliuren noves "batalles d'Almansa" contra el poder financer, econòmic, militar, eclesiàstic i mediàtic que exerceix el nacionalisme espanyolista des de Madrid. Ja ho afirmava Joan Fuster: "Una projecció aproximativament 'científica' hauria d'enfrontar-se amb la mola dreto-esquerrana de l'espanyolisme". I eixa projecció passa necessàriament per una esquerra nacional, plural, alternativa i crítica fins i tot amb la mateixa esquerra.

EL DISCURS DE VÍCTOR MANSANET HA CAUSAT URTICÀRIA EN EL BLOCiU

Víctor Mansanet va dir el que havia de dir en el seu discurs al ple d'elecció de l'alcaldessa del Bloc, i ha rebut felicitacions certament inesperades. No obstant, el dirigents del BLOCiU, que sí van aplaudir amb entusiasme el discurs del PP, han patit un atac d'urticària. Víctor Mansanet va tindre la valentia política de dirigir-se al màxim dirigent del BLOCiU, Enric Morera, present al saló de plens a la primera fila reservada, per dir-li allò que calia dir-li: en primer lloc que ha promogut el transfuguisme donant suport a dos ex diputades d'EU per arrebatar a EU el grup parlamentari, que ell mateix ha traït a EU fomentant l'operació trànsfuga, que no sap per on va ni per on portar el partit, que menja sopes amb Rafael Blasco, que mai arriba enlloc per mèrits propis sinó fent el paràsit, i que per tant, no podia donar suport a cap alcalde del BLOCiU, es diga Sirerol o Tur.

D'altra banda, Víctor Mansanet va posar en dubte la dedicació de la nova alcaldessa a l'Ajuntament, i tant EU com Arc Iris reiteren que els tretze mesos del BLOCiU al capdavant de l'Ajuntament seran contraproduents per a l'interès general per manca de dedicació, per manca de suports al mateix ajuntament, i per manca de suports a altres institucions. A més, la dificultat de compatibilitzar el càrrec amb el lloc que l'alcaldessa ocupa a l'Ajuntament de Burjassot fruit del pacte del PSPV i el BLOCiU en aquest ajuntament de l'Horta, deixarà l'Ajuntament de Simat en mans del líder planetari Joan Serra, el que pot resultar encara més catastròfic.

Resulta si més no una paradoxa, d'altra banda, que els seguidors i dirigents del partit catòlic, neoblavero i conservador que ocupa l'alcaldia (com també van fer els seguidors d'Esquerra (Republicana)) aplaudiren amb entusiasme el minidiscurs del portaveu del PP, Sebastián Mahiques, senzillament perquè no va dir res, i això és el que vol el BLOCiU, que no es diga res. Tot un contrasentit amb la tàctica del BLOCiU de pretendre vincular a EU-Arc Iris amb el PP.

FITXATS

Tots aquells que van fer gestos d'aprovació cap al regidor d'EU-Arc Iris, Víctor Mansanet, i van aplaudir el seu discurs al ple d'elecció d'alcalde dissabte passat, han estat fitxats. Arc Iris ha hagut de rebutjar a esta web comentaris anònims que assenyalen amb noms, i sobre tot amb cognoms, tots aquells que aplaudiren el discurs de Víctor Mansanet, amb tot de desqualificacions personals i frases despectives, en el que representa un greu atac a la llibertat personal d'identificar-se amb una determinada opció política. És una mostra més de la regressió en valors que ha suposat la convulsió política provocada per aquells que s'han cregut triats pels déus, i cap partit polític de Simat ha de deixar de condemnar eixos fets.

EL REGLAMENT SOBRE EL NOMENCLATOR ES VA APROVAR UN ANY DESPRÉS DE RETIRAR EL CARRER A AL TALL

El reglament al que al.ludeix el regidor de Cultura, Juli Ibáñez, sobre el nomenclátor de Simat per a justificar la retirada del carrer a Al Tall, segons el qual no es poden dedicar carrers a persones en vida, es va aprovar un any després de la retirada del carrer, segons ha especificat el regidor d'EU-Arc Iris, Víctor Mansanet, en resposta a les explicacions que va donar Ibáñez als amics del Facebook. Es, per tant, un reglament fet ad hoc per emparar i justificar la decisió nocturna i arbitrària de retirar el carrer al grup de música en valencià.

D'altra banda, la gerent del grup Al Tall, que casualment va compartir dinar diumenge amb el regidor d'EU-Arc Iris, ha confirmat que el regidor de Cultura no ha parlat res amb el grup sobre el carrer ni els ha donat cap explicació, en contra del que deia el regidor al Facebook. De fet, Al Tall pensava que la retirada del carrer s'havia produït a Tavernes de la Valldigna, i que havia estat decisió del PP.

IBÁÑEZ EVITA DONAR EXPLICACIONS ALS SIMATERS DEL CARRER AL TALL PERÒ EN PARLA AMB ELS SEUS AMICS AL FACEBOOK

El regidor de Cultura de l'Ajuntament de Simat, Juli Ibáñez, que fins ara ha evitat donar explicacions públiques sobre la misteriosa desaparició del carrer Al Tall, sí en parla de l'assumpte amb els seus amics a la xarxa Facebook. Gràcies a aquesta eina hem conegut que l'Ajuntament no té cap intenció de reposar el carrer perquè diu que a Simat no es poden dedicar carrers a persones en vida, tot i que ell mateix va votar a favor el seu dia. I a més afig que ja ha parlat el que tenia que parlar amb els integrants d'Al Tall, als que ja ha donat unes explicacions que als simaters no ha donat. Ja tenim doncs excusa per no reposar el carrer al grup icona de la música en valencià. La pregunta és si quan haja mort algun integrant d'Al Tall se li podrà dedicar un carrer al grup, o hem d'esperar a que moren tots.

No obstant, el pitjor no és l'excusa, sinó l'ocultació. Unes explicacions que el regidor nega al conjunt dels simaters, i que sí dóna als amiguets del Faceebook fent el friki, una figura que ell, d'altra banda, tant denosta a la mateixa conversa. Arc Iris recomana no perdre's la seqüència del diàleg, amb més de 40 comentaris, que es pot seguir a través del perfil dels usuaris intervinents, i on el mateix regidor insereix o provoca comentaris denigrants contra Arc Iris.

Juli Ibàñez ha tardat només unes hores després de prendre l'alcaldia en fer una nova demostració de prepotència, menyspreu i ús d'informació privilegiada, com ja va fer al setembre de 2008 amb la programació oficial del 9 d'Octubre només unes setmanes després de ser nomenat regidor de Cultura. Hui per hui només els amics d'Ibáñez al Facebook coneixen les explicacions oficials sobre la retirada del carrer Al Tall. No obstant, el que no ha dit Ibáñez ni en públic ni al Facebook és qui va tindre l'ocurrència de retirar el carrer.

Juli Ibáñez deuria replantejar-se si realment està capacitat per a l'exercici de l'activitat política.

FRASES DE JULI IBÁÑEZ AL FACEBOOK

-"el que es tenia que parlar ja esta amb al tall, pero alguns volen fer polemica i traure merda d on no ha hi hagut res". (Llengautge propi d'un regidor de Cultura).

- "a simat no es pot posar nom a carrer de persona o persones en vida, perque amb la cosa d al tall ,trampa montada pel pp/arciris el proxim podria haver estat carrer de alfonso rus o paco camps... per ahi no passe". (O carrer Enric Morera, si hi ha prou vots. De tota manera, en això estàvem pensant a Arc Iris, en dedicar un carrer a Rus).

- "carrer xafantous...créc que està adjudicat, demà ho comprove" (proposa el regidor).

- "un bon carrer seria carrer frikiland, amb una bona representació simatera, jejeje!". (Je, je, je??? Serà per no plorar).