Arc Iris és una de les vora cinquanta organitzacions signants del manifest que es va llegir diumenge al cementeri general de València en homenatge a les víctimes de la repressió franquista amb motiu del setanta aniversari de l'entrada de les tropes del general franquista a la ciutat de València.
El manifest diu així:
Enguany és el 70 aniversari de l'entrada de les tropes franquistes a València i de l'inici d'una repressió que va durar anys. Esta repressió brutal va provocar molts milers de víctimes directes (assassinats, torturats, represaliats , exiliats…), així com indirectes en els familiars (empobriment, fam, malalties, morts, marginació social…). Va ser una repressió tan extensa, en el número d'afectats i en el temps de duració, que els seus efectes arriben fins als nostres dies.
Però el més dolorós és que les víctimes i els seus familiars, encara ara, 70 anys després, continuen esperant veritat, justícia i reparació integral. De manera que la ferida seguirà oberta mentres no s'aconseguisca esta triple reivindicació.
És precisament per això que les organitzacions sotasignants reclamem el reconeixement legal de la mort de les víctimes del franquisme, les quals, encara hui, no estan oficialment inscrites com a difuntes. I exigim la preservació i dignificació de les fosses comunes del Cementeri General de València, com un espai de memòria d'aquella repressió. Perquè el reconeixement legal és el primer pas necessari per al complet coneixement de la tragèdia. I perquè el lloc on estan soterrades milers d'aquelles víctimes ha de ser un recordatori permanent d'uns fets que no podem oblidar.
Este homenatge és una mostra de la decidida voluntat que tenim de saber la veritat, de fer justícia i d'aconseguir la reparació de totes i cada una de les víctimes de la repressió feixista, dels milers i milers de persones que van lluitar pel progrés i la llibertat.
Enguany és el 70 aniversari de l'entrada de les tropes franquistes a València i de l'inici d'una repressió que va durar anys. Esta repressió brutal va provocar molts milers de víctimes directes (assassinats, torturats, represaliats , exiliats…), així com indirectes en els familiars (empobriment, fam, malalties, morts, marginació social…). Va ser una repressió tan extensa, en el número d'afectats i en el temps de duració, que els seus efectes arriben fins als nostres dies.
Però el més dolorós és que les víctimes i els seus familiars, encara ara, 70 anys després, continuen esperant veritat, justícia i reparació integral. De manera que la ferida seguirà oberta mentres no s'aconseguisca esta triple reivindicació.
És precisament per això que les organitzacions sotasignants reclamem el reconeixement legal de la mort de les víctimes del franquisme, les quals, encara hui, no estan oficialment inscrites com a difuntes. I exigim la preservació i dignificació de les fosses comunes del Cementeri General de València, com un espai de memòria d'aquella repressió. Perquè el reconeixement legal és el primer pas necessari per al complet coneixement de la tragèdia. I perquè el lloc on estan soterrades milers d'aquelles víctimes ha de ser un recordatori permanent d'uns fets que no podem oblidar.
Este homenatge és una mostra de la decidida voluntat que tenim de saber la veritat, de fer justícia i d'aconseguir la reparació de totes i cada una de les víctimes de la repressió feixista, dels milers i milers de persones que van lluitar pel progrés i la llibertat.
3 comentaris:
És de justicia lo que es demana.
On esta el homenatge d´este ajuntament d´esquerres???? pels que lluitaren per la llibertat i la justicia .
Tenen por de fer-se malvoler amb uns i altres.
Els vots son el vots, i davant dels vots no hi ha esquerres que valguen.
Sols hi ha gola ampla i ganes de manar.
Publica un comentari a l'entrada