Ximo Puig, cap visible del grup més sectari, gregari, excloent i belicós del PSPV, és des de hui el nou secretari general d'este partit en imposar-se a Jorge Alarte per 150 vots, amb el suport de Francesc Romeu. Ésta és una bona notícia per a altres formacions de l'esquerra, sobretot per a EU, que es prepara per donar la benvinguda a tots aquells socialistes valencians que no s'identifiquen amb els seus dirigents. Del degoteig al PSPV s'han estat beneficiant els darrers mesos tant EU com Compromís, i el trasvassament de filiacions pot augmentar després del desenllaç del congrés socialista.
Ximo Puig encapçala un grup, el lermisme, caracteritzat des de l'inici dels temps per aniquilar als seus adversaris interns amb l'objectiu de copar els llocs de direcció i els càrrecs públics, i per prendre cura dels seus com si fossen Quicos o de La Obra. Ara bé, la victòria del lermisme en este congrés ha estat gràcies exclusivament a Alarte, que amb la seua manifesta incompetència i incapacitat, la seua sorprenent ingenuïtat i la seua nefasta gestió, ha posat en safata el congrés al lermisme. Més que guanyar Puig, Alarte li ha regalat el congrés com ja li va regalar la confecció de les darreres llistes a les eleccions generals, autonòmiques i locals, i a més, l'obstinació del d'Alaquàs en tornar-se a presentar ha impedit refer un front antilermista. En bona veritat l'estratègia lermista ha estat de llibre: primer s'alia amb Alarte allà pel 2010, copa totes les llistes, després el deixa caure, i per rematar el culpabilitza de tots els mals del PSPV i el deixa sense possibilitat de reacció perquè fins i tot els alartistes havien fugit en desbandada.
El panorama per al PSPV és ara desolador: Alarte haurà de deixar de ser portaveu a les Corts, Puig nomènarà a Rubio si ens fiem del que ha promès, tot i que Pug no és de fiar i si li rota farà portaveu a Alfredito Boix, i el PP estarà a hores d'ara obrint botelles de cava, i a més a més, dos terceres parts dels diputats socialistes a les Corts són alartistes, amb la qual cosa ens podem imaginar quina serà la seua disposició a col.laborar en la nova direcció.
A Simat els socialistes havien fet costat a Romeu, i per segona vegada Romeu ha fet el que més li ha convingut a ell.
3 comentaris:
I que volieu esperar.
La política es tracta de convencer a la majoria de que es treballa pel bé comú, quan la única cosa que fan els politics treballar pel benefici propi.
Ahi no hi ha cap diferència entre tots els partits.
No hi ha mal que per bé no vinga. A les pròximes autonòmiques EU i Compromís 10-12 diputats cadascú.
Sí, Rappel, lo més segur...
Publica un comentari a l'entrada