dissabte, 24 de març de 2012

REFLEXIONS MES ENLLÀ DEL 29-M

Article de Marc Cabanilles

D’ací uns dies, hi haurà vaga general a Espanya. Alguns encara creuen que, passada aquesta crisi econòmica, tot tornarà al seu lloc i tornarem a l'estat del benestar que hem gaudit des de fa anys.
Però, al meu parer, erren per complet: L'únic objectiu és aniquilar l'estat de coses que ha hi hagut fins ara. En altres paraules, allò que ara denominem “crisi econòmica” és l'inici del colp final que el poder de les finances està assestant al poder polític i social, a les llibertats i als drets cívics i laborals de la ciutadanía.

Ja va hi haver una revolució agrària i ramadera en el Neolític que va canviar el món. Altres revolucions també han suposat un gir de molts graus en la història: Per exemple, la revolució bolxevic de 1917, la caiguda del Mur de Berlín en 1989, la teoria heliocèntrica de Copérnico, la revolució francesa de 1789, la màquina de vapor o l'explosió d'una bomba nuclear a Hiroshima a l'agost de 1945.
Ara estem en ple naixement d'una nova revolució, impulsada per unes persones i entitats que dominen el món mitjançant els diners, i s'han proposat imposar unes regles de joc universals, que a mitjà i llarg termini, ens porten cap a un món dividit entre una minoria rica i poderosa, i una immensa majoria, que ens mourem en la precarietat i la pobresa.
No obstant açò, el més còmode, és mirar cap a una altra part. Ens han anat adormint de tal forma que amb prou feina, som capaços de reaccionar davant eixes agressions. Les forces socials i polítiques semblen tan poc preocupades com la immensa majoria de la gent, i ens limitem a criticar i millorar el món en qualsevol bar mentre ens prenem la cervesa.
Les reformes imposades per Brussel·les i el Govern del Partit Popular no estan dirigides a solucionar la crisi, sinó que menteixen sobre les causes reals de la crisi i oculten que, lluny de millorar la situació econòmica, van a contribuir al seu empitjorament.
 Entretant, resulten intocables, per exemple, els 10.000 milions d'euros que rep anualment la secta catòlica de l'erari públic, o les enormes despeses en armament, o els 245.000 milions d'euros de l'economia submergida a Espanya, o tot el que grans fortunes amaguen en paradisos fiscals.
Res de tot açò es toca. El punt de mira es dirigeix exclusivament cap la classe treballadora.
Estem davant un colp d'estat  de signe dretà, simulat baix la mascarada d’una democràcia. Per a fer-li front, hi ha convocada una vaga general per a la setmana vinent, que hauríem de recolzar en la mesura de les nostres forces i circumstàncies, però que segurament resultarà insuficient: El Partit Popular augmentarà i executarà majors retallades, amb l’excusa de la seua majoria absoluta.
Les forces socials i ciutadanes (tant de bo també les sindicals i polítiques progressistes) ens haurem de parar a pensar (i posar en pràctica), fórmules de lluita i de resistència, des de la desobediència civil a qualsevol altre mitjà de defensa dels drets i les llibertats, davant els plans dels poderosos per a retornar a temps de l’esclavitud.
 L’escriptor nord-americà Henry David Thoreau, autor de l’obra La desobediència civil, es va negar en 1846 a pagar impostos a causa de la seua oposició a la guerra contra Mèxic i a l'esclavitud a Estats Units, per la qual cosa va ser empresonat. Van seguir els seus passos, entre molts altres, León Tolstoi, Mahatma Gandhi, Martin Luther King i Nelson Mandela. Tots ells serien titllats avui de antipatriotes i fins i tot, de terroristes.
Ells també secundarien avui la vaga del 29-M.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Uns (la gran majoria), no volen fer res. Ja está tot bé com està.
Altres, que volen fer, no saben com ni de quina manera.
Aixina que uns per altres, a pagar-ho tots.