La Generalitat, a través de la Fundació de la Comunitat Valenciana Jaume II el Just, traballa de forma paulatina en la recuperació del Monestir, però la Valldigna no veu repercusions en termes de fluxe turístic. El Monestir, considerat com el temple espiritual dels valencians i exponent de l’autonomia política de l’autonomia, no acaba de consolidar-se com focus d’atracció. No obstant, també és cert que Simat no ha treballat per donar serveis adequats a un potencial creixement del turisme.
L’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, en el seu article 57, estableix literalment que el Reial Monestir de Santa María de la Valldigna és temple espiritual, històric i cultural de l’antic Regne de València, i és, igualment, símbol de la grandesa del Poble Valencià reconegut com a Nacionalitat Històrica. La Generalitat recuperarà, restaurarà i conservarà el monestir, i protegirà el seu entorn paisatgístic.
Una llei de les Corts determinarà (encara no existeix eixa llei) la destinació i utilització del Reial Monestir de Santa María de la Valldigna com a punt de trobada de tots els valencians, i com a centre d’investigació i estudi per a recuperar la història de la Comunitat Valenciana.
Aquesta restauració forma part dels treballs de rehabilitació que la Conselleria de Turisme, Cultura i esport està duent a terme per a retornar l’esplendor original i promocionar l’ús d’aquest monestir fundat per Jaume II el Just fa més de 700 anys.
El Monestir de Santa María de la Valldigna és un dels conjunts monacals més importants del País Valencià. La Fundació Jaume II el Just està desenvolupant l’obra Visitabilitat del Palau de l’Abad, Fase I.
Es recupera la primera planta del Palau a força de reconstruir bona part dels forjats que envolten el claustre. La raó fonamental d’aquesta reconstrucció és aconseguir sentir veritablement la sensació espacial que suposa l’espai buit del pati del Claustre, cosa que ara no succeeix, atés que totes les galeries i estades que ho envolten es troben sense tancaments horitzontals. També la recuperació dels antics forjats permetrà circular per la primera planta, contemplar d’aprop i al seu nivell la bellesa de l’arquitectura del claustre alt.
El propi Claustre veurà cescut el seu perímetre superior en un parell de filades, aconseguint-se altures similars als murs amb els quals s’enfronta, amb la finalitat de poder disposar les mènsules necessàries per a col·locar biguetes en part del seu entorn i augmentar així la sensació d’espai tancat de la primera planta.
Tots els forjats es reintegren prenent la informació del seu sistema constructiu original quant als seus elements portadors, atès que els trobem ‘in situ’, amb l’excepció de les decoracions que possiblement van poder tenir en els seus taulers de sostre. Es tracta d’uns forjats de fusta que es recolzaven en dormits sobre mènsules de pedra que romanen repartides per tot l’entorn.
2 comentaris:
jo voldria saber qui signa aquesta informació, l'arquitecte, l'arquòlegc, la fundació, la Generalitat ¿
Eixa informació és una nota de premsa remesa ahir 9 d'octubre per la Generalitat, adobada amb el segell pesonal d'Arc Iris.
Publica un comentari a l'entrada