El Tribunal Superior de Justícia, es farà càrrec de la investigació del cas que implica a l'actual portaveu parlamentari del PP, Rafael Blasco, pel frau en les ajudes de la Generalitat a la cooperació al desenvolupament entre 2008 i 2010, quan ell era conseller de Solidaritat i Ciutadania.
Un nou cas de corrupció en les files del PP. Un nou escàndol que afegir a una llarga llista d'escàndols que porten esguitant al PP ací en el nostre maltractat País Valencià: Gurtel, finançament irregular de campanyes electorals, prevaricació en la contracta de pavellons de la fira de turisme, comissions il·legals rebudes de la TVV durant la visita del papa en 2006, el cas Brugal del PGOU d'Alacant, el cas Fabra a Castelló, el saqueig de les depuradores a València, i més .........
És típic en la dreta que estes situacions no influeixen per res en l'estat d'ànim dels responsables, ni dels seus fidels seguidors i votants.
Respecte als responsables, les seues creences catòliques faciliten el passar pel confessionari, penedir-se, resar tres "avemarías", i a partir d'ací, a una altra cosa, o siga, a seguir amb les seues corrupteles fins a la següent acte de confessió, on es torna a posar el marcador a zero.
Respecte als seguidors i votants, el més còmode és aferrar-se a alguna de les següents teories.
Una d'elles és aplicar la teoria que els Estat Units aplicaven al sanguinari dictador de Nicaragua, Anastasio Somoza (“és un fill de puta, però és un fill de puta nostre”). Doncs ací , el mateix. Són uns corruptes, però són uns corruptes nostres.
Una altra teoria és la de l'enveja esperançada, o siga, en el fons es té enveja i se'ls admira pel fet d'haver fet coses que un també té l'esperança que algun dia poguera fer, o siga, ocupar algun càrrec públic, on fer-se ric sense donar colp, fent quatre xanxullades de res.
Una altra tercera teoria que al PP li interessa molt difondre, és la de tots els polítics són iguals, i per tant si algú ha de robar o balafiar recursos públics, millor que siguen els que jo he votat i que seguiré votant.
Per a l'esquerra, ni aquestes tàctiques, ni aquests principis, ni aquestes teories ens valen. I si algú, des de l'esquerra intenta aplicar-les no se sap en benefici de que, ( segurament en benefici d'ell mateix), està fent un flac favor a milers de persones que honestament, estan lluitant per canviar aquest sistema, aquesta forma de viure, aquestes formes d'actuar.
Un nou cas de corrupció en les files del PP. Un nou escàndol que afegir a una llarga llista d'escàndols que porten esguitant al PP ací en el nostre maltractat País Valencià: Gurtel, finançament irregular de campanyes electorals, prevaricació en la contracta de pavellons de la fira de turisme, comissions il·legals rebudes de la TVV durant la visita del papa en 2006, el cas Brugal del PGOU d'Alacant, el cas Fabra a Castelló, el saqueig de les depuradores a València, i més .........
És típic en la dreta que estes situacions no influeixen per res en l'estat d'ànim dels responsables, ni dels seus fidels seguidors i votants.
Respecte als responsables, les seues creences catòliques faciliten el passar pel confessionari, penedir-se, resar tres "avemarías", i a partir d'ací, a una altra cosa, o siga, a seguir amb les seues corrupteles fins a la següent acte de confessió, on es torna a posar el marcador a zero.
Respecte als seguidors i votants, el més còmode és aferrar-se a alguna de les següents teories.
Una d'elles és aplicar la teoria que els Estat Units aplicaven al sanguinari dictador de Nicaragua, Anastasio Somoza (“és un fill de puta, però és un fill de puta nostre”). Doncs ací , el mateix. Són uns corruptes, però són uns corruptes nostres.
Una altra teoria és la de l'enveja esperançada, o siga, en el fons es té enveja i se'ls admira pel fet d'haver fet coses que un també té l'esperança que algun dia poguera fer, o siga, ocupar algun càrrec públic, on fer-se ric sense donar colp, fent quatre xanxullades de res.
Una altra tercera teoria que al PP li interessa molt difondre, és la de tots els polítics són iguals, i per tant si algú ha de robar o balafiar recursos públics, millor que siguen els que jo he votat i que seguiré votant.
Per a l'esquerra, ni aquestes tàctiques, ni aquests principis, ni aquestes teories ens valen. I si algú, des de l'esquerra intenta aplicar-les no se sap en benefici de que, ( segurament en benefici d'ell mateix), està fent un flac favor a milers de persones que honestament, estan lluitant per canviar aquest sistema, aquesta forma de viure, aquestes formes d'actuar.
I mentre tot seguisca així, davant de tot açò, jo particularment, no vaig a creure ni en els tribunals ni en aquest sistema.
Tenim una democràcia de "pacotilla" on si un ciutadà roba una poma li cau el pèl, però si un corrupte polític d'aquests, ens roba a tots els ciutadans i ciutadanes, com a premi encara rep més vots o en el pitjor dels casos, li jubilen anticipadament amb una indemnització milionària.
Quan no hi ha vergonya, ni ètica ni per descomptat justícia, que ningú espere que les coses canvien.
Tenim una democràcia de "pacotilla" on si un ciutadà roba una poma li cau el pèl, però si un corrupte polític d'aquests, ens roba a tots els ciutadans i ciutadanes, com a premi encara rep més vots o en el pitjor dels casos, li jubilen anticipadament amb una indemnització milionària.
Quan no hi ha vergonya, ni ètica ni per descomptat justícia, que ningú espere que les coses canvien.
2 comentaris:
Aixina és, però per ara de corruptes n'hi han per tots els partits.
Té raó en dir que les coses no canvien. Jo porte ja més de mitja vida esperant canvis, però la realitat és que anem a pitjor.
Publica un comentari a l'entrada