Article de Marc Cabanilles
"El papa i els Jesuïtes, amb la seua
infernal Inquisició, són els únics poders organitzats en el món que tenen com a
recurs la daga de l'assassí, per a assassinar als qui ells no poden conquistar
amb l'espasa o convèncer amb els seus arguments"
Abraham Lincoln
 |
| El nou papa donant-li la comunió a Jorge Videla, el criminal expresident de la dictadura argentina. Que el seu déu els aculla a tots dos en el cel |
Vegem l'angelet que la burocràcia vaticana acaba de triar com a papa.
El nou papa sempre va callar davant l'evident brutalitat de la dictadura
argentina. Quan era el superior dels jesuïtes en la província de Buenos Aires,
no solament mai va criticar la dictadura argentina (1976-1983), sinó que
organitzacions en defensa dels drets humans, l'acusen d'haver denunciat davant
els militars a diversos sacerdots que treballaven en les anomenades "viles
misèria" de l'extraradi de Buenos Aires capital. Alguns d'ells van ser
torturats en la terrible Escola de Mecànica de l'Armada (ESMA), com es coneix
al major centre clandestí de detencions i tortures que va existir amb el règim
militar.
Ja en democràcia, sent cardenal i primat de l'església argentina, va ser
cridat com a testimoni en l'últim judici als dictadors, però va dir que no
podia assistir, posant com a excusa la seua investidura. Finalment va declarar
en privat i sense que es conega el seu testimoni.
"Las Abuelas de Plaza de Mayo" i la fiscalia van demanar diverses
vegades investigar al nou papa per ser coneixedor i haver participat en un pla
perfectament estudiat de robatori de nadons nascuts en els calabossos de la dictadura.
Malgrat els nombrosos testimonis, mai va arribar a ser investigat. I este dubte
encara roman en el record d'els qui el coneixen bé. La resposta del papa cap als
qui demanaven eixa investigació, és que
eren uns "traïdors", però les víctimes a dia d'avui segueixen
esperant que l'església faça autocrítica de la seua actuació durant la
dictadura.
En 2010 va destacar per la seua oposició visceral a la llei de matrimonis
homosexuals que va presentar el govern argentí. Va arribar a qualificar l'actuació
del govern com de "guerra contra déu" i de "iniciativa del
diable". Amb una miqueta de sort, la llei serà aprovada i els homosexuals argentins
podran casar-se. Però per a satisfacció de la nova santedat, les dones pobres
d'Argentina (eixos pobres que el papa diu defensar), seguiran avortant i
patint en la clandestinitat.
Per si no fóra prou, diu ser gran amic dels bisbes espanyols, cosa que en
res li ajuda vista la posició retrògrada de les seues eminències locals, en
temes com l'avortament, l'educació, l'homosexualitat, els anticonceptius, la
recerca de cèl·lules mare...... Clar que també coincideix amb ells que els
bisbes espanyols estaven molt còmodes durant la dictadura del "generalísimo".
De totes maneres, no sé si algú s'havia fet il·lusions , però sabent que l'església
catòlica és una institució reaccionària, corrupta i tolerant (quan no còmplice)
amb l'autoritarisme, del seu interior només pot eixir el que ix, i res més.
Sempre que s'inicia un nou període (començament d'un any nou, el nostre
aniversari...), inevitablement fem promeses de fer règim, apuntar-nos al
gimnàs, ser més guapos... Amb els papes passa el mateix; tots els nous són
renovadors, conscients de la pobresa en el món, rebutgen el boato i als
poderosos... però al final, seguim sempre igual, amb un estament religiós
ancorat en el passat i incapaç de renovar les seues idees.
Davant tanta hipocresia, tanta cerimònia, tanta faula i davant tota eixa
poderosa maquinària de modelar i controlar els cervells de la gent, només em
queda demanar que deixen d'IMPOSAR les seues creences i que RESPECTEN (urbi et
orbe) als qui no pensem com ells.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada